Obre el menú principal

José Ezpeleta y Galdeano (Pamplona, 1740 - Madrid, 1823), primer comte d'Ezpeleta de Beire, fou un militar espanyol. Va participar en les campanyes de Portugal i Alger, el setge de Gibraltar i durant la Guerra d'Independència dels Estats Units va participar en presa de Mobile i Pensacola.

Infotaula de personaJosé de Ezpeleta y Veira de Galdeano
José de Ezpeleta y Galdeano.jpg
Biografia
Naixement 1739
Cadis
Mort 1823 (83/84 anys)
Pamplona
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg  Governador de Cuba
1785 – 1789
Escudo Colonial de Bogotá.svg  Virrei de Nova Granada
1789 – 1797
Kingdom of Castile Arms.svg  Governador del Consell Reial
1797 – 1798
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg  Capità general de Catalunya
1808 – 1808
Activitat
Ocupació Militar i polític
Rang militar General de Brigada
Altres
Títol Comte
Fills Fermín de Ezpeleta Enrile
Joaquín de Ezpeleta Enrile
José María de Ezpeleta y Enrile
Modifica les dades a Wikidata

Governador de Cuba entre 1785 i 1789, quan fou nomenat virrei de Nova Granada, càrrec en el qual restà fins al 1797. President del Consell de Castella, fou nomenat Capità General de Catalunya el 14 de febrer de 1808 i l'ocupà fins al 13 de setembre de 1808, durant la Guerra del Francès. Empresonat l'abril de 1809, fou dut a França i alliberat en acabar la guerra el 1814. Fou nomenat Capità General de Navarra amb el retorn de Ferran VII d'Espanya. Va restaurar el funcionament de les institucions del Regne de Navarra, que s'havien vist seriosament alterades per l'ocupació francesa.

Va haver de fer front a la revolta de Francisco Espoz y Mina i a les repercussions locals d'altres conspiracions de l'època, com la del Triangle. En 1820, la revolució liberal també va triomfar a la ciutat de Pamplona i Ezpeleta va ser substituït per Espoz y Mina. En 1822 se li va exigir traslladar-se a Sevilla, però per l'avançat de la seva edat i la seva mala salut va ser finalment destinat a Valladolid. La restauració absolutista el va sorprendre a la casa de la seva filla a Santo Domingo de la Calçada, de camí cap a la capital castellana. Al juliol de 1823 va ser reposat en el virregnat de Navarra i al novembre d'aquest mateix any moria a Pamplona, als 84 anys d'edat.

BibliografiaModifica