Obre el menú principal

Josef Drechsler (Woellischburchen, Bohèmia, 26 de maig de 1782 - Viena, Imperi Austríac, 27 de febrer de 1852) fou un compositor i musicògraf bohemi.

Infotaula de personaJosef Drechsler
Josef Drechsler.jpg
Gravat de Josef Drechsler
Biografia
Naixement 26 de maig de 1782
Woellischburchen
Mort 27 de febrer de 1852(1852-02-27) (als 69 anys)
Viena
Activitat
Ocupació Compositor, musicògraf
Gènere artístic Òpera i música clàssica
Estil Romanticisme
Instrument Violoncel

IMDB: nm2147229 Musicbrainz: 207392d3-d784-40c1-a778-156ff02a5bdb
Modifica les dades a Wikidata

El seu pare li donà les primeres lliçons de música, i després fou enviat al convent de franciscans de Passau com a nen de cor: d'allà passà a Jorenbach per fer els estudis preparatoris de la carrera eclesiàstica, la que acabà abans de tenir l'edat requerida per rebre les ordres.

Es traslladà a Viena per estudiar lleis, però abandonà la carrera i acceptà una plaça de repetidor en el teatre de l'Òpera (1810). Després fou nomenat segon mestre de capella; el 1815 assolí la plaça d'organista a l'església dels pares Servites, i quatre anys més tard se li confia l'orgue de l’església de Santa Anna. Finalment, el 1824, se l'anomenà director de música del teatre de Josephstadt, del de Leopoldstadt, i un any després mestre de capella de la catedral de Sant Esteve. En aquests càrrecs tingué alumnes, entre ells el que seria violoncel·lista distingit en Bernhard Cossmann.[1]

Va escriure i compondre molt, mencionem entre les seves composicions: Deu misses solemnes, un Rèquiem, un Veni Sancte Spiritus, a quatre veus i orquestra, alguns ofertoris i graduals, El fill pròdig, melodrama, si òperes, descollant Claudina de Villa-Bella, La cistella encantada i Paulina,, divuit operetes; Idor, El diamant del rei dels esperits, La filla del món de les fades, L'esperit de les muntanyes, Capriciosa, La girafa, L'homenet verd, Oscar i Tina, La reina de les serps, La sílfide, etc., diverses pantomimes, tres grans cantates, quartets per a violí, sonates per a piano: aires variats, rondós, marxes, fuges per a orgue, etc., un mètode per a orgue i una refosa del d'en Pleyel per a piano.

Els seus escrits comprenen:

  • Harmonie und Generalbasslehre, nebst einem Anchage vom Contrapuncte (Viena, 1828),
  • Generalbass-Uebungen mit Ziffer-Bezeichnung nebst einer Anleitung mit Beispielen zum praeludiren (Viena, 1824)
  • Theoretischpraktischer Leitfaden, ohne Kenntniss des Contrapunctes phantasiren oder praeludiren zu koennen (Viena, 1834).

BibliografiaModifica

  1. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 15, pàg. 1182. (ISBN 84-239-4515-4)

Enllaços externsModifica