Josep Abril i Virgili

poeta i dramaturg català

Josep Abril i Virgili (1869-1918) fou un poeta i dramaturg català. Va especialitzar-se en obres que contenien lliçons morals populars i fàcils de comprendre. Les seves obres varen ser distribuïdes principalment mitjançant associacions de l'Església Catòlica.

Infotaula de personaJosep Abril i Virgili
Biografia
Naixement1869 Modifica el valor a Wikidata
Mort1918 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor Modifica el valor a Wikidata
GènereDramatúrgia i poesia Modifica el valor a Wikidata

PublicacionsModifica

Abril i Virgili va cooperar en publicacions com La Barretina, La Creu de Montseny, Lo Pensament Català, la revista satírica Cu-Cut! i Bon Seny, entre altres.

A principis del segle XX, encoratjat per el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, que estaba molt interessat en la transmissió oral del seny d'una generació a l'altra, Josep Abril i Virgili va recopilar el Bon Seny. Aquest llibre era una sèrie, més o menys representativa, de lliçons morals catalanes ancestrals. Il·lustrat per Joan Junceda (1881-1948), conté aforismes, faules, així com exemples d'humor local (acudits) basats en valors cristians tradicionals catalans, el famós seny.[1] Editat en català abans de la Guerra Civil, el Bon Seny va ser un llibre difícil de trobar a l'època del franquisme. Es va fer una reedició limitada l'any 1959 quan les publicacions catalanes estaven severament restringides. Llavors, per unes dècades, es va convertir en un article de col·lecció rar, però ha estat reeditat per una editorial catòlica a Barcelona nou anys després de la mort de Franco.[2]

Obres de teatreModifica

Com a dramaturg, Josep Abril i Virgili va ser l'autor d'obres morals que es representaven sovint a centres catòlics.

Cal destacar Furor pessebrista (1897), el monòleg en prosa L'Home roig (1913), la comèdia de maneres La mort de l'avi (1898), el diàleg quasi-humorístic D'extrem a extrem (1896), els drames Lo roure centenari (1897), Lo castell de Montsoliu (1898), Cadena del captiu (1900), Iselda (1901), i el Camí del vici (1912), així com L'hostal de la Serena, que fou inclòs a la col·lecció Lectura popular.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Joan Junceda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bon seny, aforismes, faules i acudits; Balmes DL, Barcelona 1984
  3. Diccionari de la Literatura Catalana, 2008

Enllaços externsModifica