Josep Antoni Duran i Lleida
Josep Antoni Duran i Lleida (el Campell, la Llitera, 27 de març de 1952) és un advocat i polític català,[1] actual col·laborador de la CEOE.[2] Des de febrer de 2019 forma part del consell d'administració d'Aena.[3]
.jpg) (2015)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 març 1952 (69 anys) el Campell (Llitera) |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 1r desembre 2011 – 13 gener 2016 Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 2011 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 27 març 2008 – 13 desembre 2011 Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 2008 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 25 març 2004 – 1r abril 2008 Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 2004 | |
 Conseller de Governació i Relacions Institucionals | |
| 29 novembre 1999 – 5 febrer 2001 ← Xavier Pomés i Abella – Núria de Gispert i Català → | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 5 novembre 1999 – 2 abril 2004 Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 13 novembre 1989 – 29 juny 1993 Circumscripció electoral: Lleida Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 9 juliol 1986 – 21 novembre 1989 Circumscripció electoral: Lleida Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986 | |
 Diputat al Parlament Europeu | |
| 1r gener 1986 – 5 juliol 1987 Circumscripció electoral: Espanya | |
| Diputat al Parlament Europeu | |
| 1r gener 1986 – 5 juliol 1987 Circumscripció electoral: Espanya | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 11 novembre 1982 – 23 abril 1986 Circumscripció electoral: Lleida Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982 | |
 Paer de Lleida | |
| 1979 – 1980 | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Estrasburg Madrid Brussel·les Barcelona |
| Ocupació | Polític i advocat |
| Partit | Unió Democràtica de Catalunya (–2017) |
Premis | |
 | |
BiografiaModifica
Duran és llicenciat en dret i diplomat a les comunitats europees pel Ministeri d'Assumptes Exteriors. Ingressà a Unió Democràtica de Catalunya l'any 1974 i fou el primer president de la Unió de Joves el 1977. Començà la carrera política com a paer segon a la Paeria de Lleida, càrrec que deixà l'any següent en ser nomenat director general d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. Va ser elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982 i fou nomenat delegat territorial de la Generalitat a Lleida.[1]
El 1982, 1986 i 1989 fou elegit novament diputat al Congrés dels Diputats.[4] De 1986 a 1987 fou diputat al Parlament Europeu. El 1999 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i nomenat conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, fins al 2001.[5] Fou president del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats entre 2004 i 2016. Fou també president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya entre 1982 i 1984, i posteriorment entre 1987 i 2016.
A partir del 2001 va ser secretari general de Convergència i Unió. En 2004 va ser escollir president de la comissió permanent d'afers exteriors del Congrés dels Diputats, càrrec que va repetir en 2008 i 2011. També fou vicepresident de la Internacional Demòcrata Cristiana i és president d'honor de la Cambra de Comerç de Xile a Barcelona.
L'any 2011 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la tasca dels primers diputats catalans al Parlament Europeu.[6] El novembre del 2012, a desgrat de les posicions defensades per CiU, es posicionà clarament contrari a la independència de Catalunya. El 2 de novembre de 2012, en una entrevista feta per Luis del Olmo a ABC Punto Radio, que no hi havia una "gran majoria de ciutadans a Catalunya" favorables a la independència i alhora que no veia "l'escenari d'una Catalunya sense Espanya" i a més que no s'havia de fer "un referèndum que no fos legal".[7]
El 23 de novembre de 2014 presentà la plataforma de debat Construïm, com a espai polític de centre per buscar resposta a les diferents crisis que pateix el país i atendre els problemes de la societat "més enllà de la independència". Duran manifestà el seu rebuig a viure en el "frontisme dels uns i els altres", acceptant els matisos i construir la societat pensant en les persones que l'integren.[8]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va tancar la llista d'Unió Democràtica de Catalunya a la circumscripció de Barcelona.[9] Unió va treure un 2,53% dels vots i es va quedar sense representació al Parlament fet que va provocar que a la mateixa nit electoral posés el seu càrrec a disposició del partit.
A les eleccions generals espanyoles de 2015, va ser cap de llista per Barcelona per Unió.[10] El seu partit no va obtenir representació al Congrés. El 16 de gener de 2016 va anunciar que deixaria el càrrec de president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica durant el congrés que el partit realitzaria el 16 d'abril del mateix any.[11] Un any després, el partit es va veure forçat a desaparèixer, degut a la manca de presència institucional i al fort deute acumulat, superior als 22 milions d'euros.
El març del 2017 va reaparèixer en públic per a presentar un recull de les seves cartes web, sota el títol de Un pa com unes hòsties (ED Libros)[12] El novembre de 2017 va començar a col·laborar amb la CEOE organitzant fòrums de diàleg on es convida a ministres i organitzacions empresarials d'altres països de la UE.[2]
PolèmiquesModifica
Al novembre de 2011 Duran i Lleida va advocar anomenar matrimoni homosexual (que és legal a Espanya) per un nom diferent.[13] El març de 2012, durant un encès debat amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, Duran i Lleida va demanar l'immediat reconeixement de Kosovo per part d'Espanya.[14]
Cas PallerolsModifica
Al novembre de 2000, salta el cas Pallerols del finançament il·legal d'UDC, a través dels fons europeus de formació professional, Duran assegura que "Si això es demostra, dimitiré ".[15]
El gener de 2013, el cas "Pallerols" es resol amb l'autoinculpació dels acusats, que per eludir l'ingrés a la presó acorden penes de multa i d'entre 7 mesos i any i mig de presó.
El PP, ERC i tota l'oposició catalana reclamen al líder d'Unió que compleixi amb la seva paraula i assumeixi responsabilitats.[16]
El 16 de març de 2013, va declarar el següent: "Hem de ser curosos i veure si volem deixar en mans dels jutges la destinació dels polítics", "Hem d'acordar una proposta entre tots".[17]
LlibresModifica
- Un pa com unes hòsties (ED Libros)[12]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Josep Antoni Duran i Lleida». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «CEOE ficha a Josep Antoni Duran i Lleida». [Consulta: 8 novembre 2017].
- ↑ Forès, Laia. «Duran i Lleida agafa el pont aeri cap a Aena». Ara, 17-02-2019. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Duran i Lleida, Josep Antoni» (castellà) Fitxa biogràfica al web del Congrés dels Diputats
- ↑ «Josep Antoni Duran i Lleida» Arxivat 2011-12-22 a Wayback Machine., Regió7, 2011,
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Sala de premsa del web de la Generalitat de Catalunya, 12-04-2011. Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 12 abril 2011].
- ↑ Article al diari Ara, el 2 de novembre de 2012
- ↑ «Duran i Lleida desmenteix que vulgui crear un nou partit polític i diu que s'ha de fugir del "frontisme"». 324.cat, 23-11-2014. [Consulta: 23 novembre 2014].
- ↑ «Duran i Lleida tancarà la llista d'Unió per Barcelona». 324.cat, 05-08-2015. [Consulta: 5 agost 2015].
- ↑ «CANDIDATS ELECCIONS A LES CORTS GENERALS». Unió. [Consulta: 16 gener 2016].
- ↑ «Duran i Lleida anunciarà avui que deixarà el càrrec de president del Comitè de Govern d'Unió». 324, 16-01-2016. [Consulta: 16 gener 2016].
- ↑ 12,0 12,1 Miró, David «Reaparició triomfal de Duran després de la desaparició d'Unió». Ara.cat, 31-03-2017.
- ↑ «Duran substituiria la llei matrimonis homosexuals per una altra d'unions civils», laxarxa.com, 2011,
- ↑ «Rajoy se opone a reconocer Kosovo porque "es lo que conviene al interés general de los españoles"». La Vanguardia, 14-03-2012 [Consulta: 16 gener 2016].
- ↑ El País 22 novembre 2000
- ↑ El País 9 gener 2013
- ↑ L'economista 16 març 2013
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ' |
Tinent d'Alcalde de la Paeria de Lleida 1979 - 1980 |
Succeït per: ' |
| Precedit per: Xavier Pomés |
Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya 1999 - 2001 |
Succeït per: Núria de Gispert i Català |
| Precedit per: càrrec nou |
Portaveu del Grup Català al Congrés dels Diputats d'Espanya 2004 - 2016 |
Succeït per: ' |
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
| Precedit per: càrrec nou |
President d'Unió de Joves 1977 - 1982 |
Succeït per: ' |
| Precedit per: Joaquim Xicoy i Bassegoda |
President del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya 1982 - 1984 |
Succeït per: Concepció Ferrer |
| Precedit per: Francesc Borrell |
President del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya 1987 - actualitat |
Succeït per: 2016 |
| Precedit per: càrrec nou |
Secretari General de Convergència i Unió 2001 - 21 de juliol del 2014 |
Succeït per: Ramon Espadaler i Parcerisas |