Josep Aragay i Blanchar

pintor, ceramista i teòric d'art català
(S'ha redirigit des de: Josep Aragay i Blanchart)

Josep Aragay i Blanchar[2] (Barcelona, 7 d'agost de 1889[3] - Breda, 15 de gener de 1973[4]) fou un pintor, ceramista i teòric d'art català.[5] Fou deixeble del pintor Francesc d'Assís Galí.

Infotaula de personaJosep Aragay i Blanchar
Biografia
Naixement7 agost 1889 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 1973 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Breda (la Selva) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrancesc d'Assís Galí
Família
CònjugeTeresa Solà i Vilà Modifica el valor a Wikidata
Font gòtica al carrer de Cucurulla de Barcelona, decorada el 1918 amb rajoles policromades de Josep Aragay[1]

BiografiaModifica

Josep Antoni Jaume Aragay i Blanchar va néixer al carrer del Carme de Barcelona, fill de Florenci Aragay i Vila. natural de Cànoves i de la seva esposa, Rosa Blanchar i Pi, natural de Breda.[3]

El 1911, Eugeni d'Ors li encarregà la direcció artística de l'Almanac dels Noucentistes. Amb el pseudònim Jacob, col·laborà a diversos setmanaris humorístics catalans, com la primera etapa de la revista Papitu, o El Borinot.

El 1912, juntament amb Xavier Nogués i Francesc Pujols, fundà la revista Picarol, un dels màxims exponents de la il·lustració catalana a principis del segle xx. El 1914, realitzà un llarg viatge formatiu per Itàlia. L'any 1917 rebé l'encàrrec de fer els rajols per decorar la font gòtica del carrer de Cucurulla de Barcelona, al final del Portal de l'Àngel.

Fou professor de l'Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya. El 1925 s'instal·là definitivament a Breda, on fundà un taller ceràmic, activitat a la qual dedicaria la resta de la seua vida professional, encara que també cal destacar la seva tasca de dibuixant i il·lustrador. El Museu Deu del Vendrell mostra 21 dibuixos satírics d'aquest gran dibuixant català. La seva obra també es pot visitar al Museu Municipal Josep Aragay de Breda.

És autor de dos llibres teòrics: La pintura catalana contemporània, la seua herència i el seu llegat (1916) i El nacionalisme de l'art (1920).

Obres destacadesModifica

ReferènciesModifica

  1. Alexandre Cirici i Pellicer Barcelona pam a pam Barcelona: Teide, 1971 (7a ed. 1985) ISBN 84-307-8187-0
  2. Tant al registre de naixement com a la notícia del seu traspàs i al web del Museu Josep Aragay el segon cognom apareix sense la T final.
  3. 3,0 3,1 Registre de naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1897, número de registre 4293.
  4. «BREDA: sepelio de los restos mortales de don José Aragay Blanchar». La Vanguardia, 17-01-1973, pàg. 34.
  5. «Josep Aragay i Blanchar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Barral, Xavier i Vicens, Francesc, 2002. 100 Obres de Pintura Catalana. Editorial Pòrtic, Barcelona. ISBN 8473067908. Pàgs. 184-185.

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Aragay i Blanchar