Josep Aragonès i Montsant

Josep Aragonès i Montsant (1927-1992) va ser un empresari tèxtil i hoteler i polític català, alcalde de Pineda de Mar entre 1966 i 1987.

Infotaula de personaJosep Aragonès i Montsant
Biografia
Naixement1927 modifica
Mort1992 modifica (64/65 anys)
Escut de Pineda de Mar.svg Alcalde de Pineda de Mar
1966 – 1987
Escut de Pineda de Mar.svg Regidor de l'Ajuntament de Pineda de Mar
modifica
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
OcupacióEmpresari i polític modifica
PartitReforma Democràtica de Catalunya
Alianza Popular modifica
Família
ParentsPere Aragonès i Garcia (net) modifica

BiografiaModifica

Nascut el 1927, Aragonès, empresari tèxtil i hoteler conegut al Maresme, va ser propietari des de 1958 d'una fàbrica tèxtil a Pineda de Mar; constituiria l'empresa Industrial Aragonés, SA (IASA) en 1963, impulsant aquest any l'anomenat «Taurus Park», l'hotel més gran d'Espanya en aquella època.[1][2] Al llarg dels anys esdevenidors, IASA s'expandiria, i s'instal·laria a Amer, a Sant Feliu de Pallerols i al Marroc.[1] Aragonès es va convertir en alcalde de Pineda de Mar en 1966.[1]

Avalat per Manuel Fraga, Aragonès, representant del sector conservador de Reforma Democràtica de Catalunya (RDC), va ser elegit president de la formació durant la Transició, certificant la integració del partit en Aliança Popular de Catalunya (AP de C) el 1977.[3] Aragonès, que es va mantenir com a alcalde fins a 1987, va morir en un accident de trànsit al gener de 1992, llegant el seu empori hoteler als seus fills.[1][4][2]

És avi de Pere Aragonès.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Fars, Francesc «Industrial Aragonès, SA (IASA)». El Maresme, una comarca que treballa, 2009, pàg. 30.
  2. 2,0 2,1 2,2 Juanatey, Héctor. «Pere Aragonés, posible sustituto de Quim Torra: padre primerizo, familia hotelera y abuelo alcalde en el franquismo» (en castellà). Vanity Fair, 30-12-2019. [Consulta: 23 gener 2020].
  3. Aragonès i Martínez, Jordi. «Els orígens catalans del Partit Popular (III)». Ab Origine Magazine, 2017. [Consulta: 24 gener 2020].
  4. «Necrológicas». La Vanguardia, 23-01-1992, pàg. 26.