Josep Artís i Balaguer
Josep Artís i Balaguer (Vilafranca del Penedès, 1875 — Barcelona, 1956) va ser un historiador del teatre i periodista.[1] Va ser germà d'Avel·lí Artís i Balaguer (Vilafranca del Penedès, 1881 – Ciutat de Mèxic, 1954), dramaturg.[2] I pare d'Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs (1908 - 2006), escriptor i dibuixant, conegut amb el pseudònim de Sempronio.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1875  Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
| Mort | 1956 (80/81 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, historiador |
| Família | |
| Fills | Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs |
| Germans | Avel·lí Artís i Balaguer |
Es va iniciar en el món del teatre com a dramaturg en llengua castellana: publicà El Club de los Patriotas (1912, escrita en col·laboració amb Juan Biscamps) i Pecado de juventud (1913), drames estrenats al Teatre Apolo. Col·laborà a La Publicidad, Mirador i El Día Gráfico, on va ser redactor en cap. Va publicar els estudis Semblança de Lleó Fontova (1936) i Tres conferències sobre teatre retrospectiu (1937), que versen sobre el teatre aficionats, la Passió i Josep Robenyo. Durant la postguerra continuà publicant estudis sobre arts escèniques, però ja en castellà: Ricardo Moragas (1946), El Gran Teatro del Liceo (1946), El ‘Verso’ en el Liceo (1946), Primer centenario de la Sociedad del Gran Teatro del Liceo (1950) i El mando teatral barcelonés (1950).[1]
Referències Modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Josep Artís i Balaguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Avel·lí Artís i Balaguer i Barcelona: Vida i obra» (en catalan). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Andreu-Avel·lí Artís - Biografía de Andreu-Avel·lí Artís». [Consulta: 23 abril 2020].