Obre el menú principal

Josep Barberà i Humbert (Barcelona, 27 de gener de 1874 - Barcelona, 19 de febrer de 1947)[1] fou un compositor català i professor del Conservatori de Música del Liceu, que es dedicà a la teoria i educació musical.

Infotaula de personaJosep Barberà i Humbert
Josep Barbera i Humbert .tif
Josep Barberà i Humbert (1929)
Biografia
Naixement 27 gener 1874
Barcelona
Mort 19 febrer 1947 (73 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Compositor, teòric de la música i educació musical
Modifica les dades a Wikidata

S'havia format a l'Escolania de les Escoles Pies de Sant Antoni i després va estudiar amb Felip Pedrell al Conservatori del Liceu de Barcelona, d'on més tard fou professor d'Armonia i Composició i director (1931-1938), i on entre altres alumnes tingué a Juli Pons i del Castillo i Ireneu Segarra. Féu diversos estudis sobre la cançó popular i participà en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Entestat a divulgar les qüestions teòriques entre el gran públic, va editar un Curso de melódica, interessant per a la pedagogia musical del seu temps, un Tratado de armonía i Cuatro lecciones de alta teoría musical.[2] Aquestes publicacions varen despertar l'interès de Maria Montessori, qui l'any 1919 li va demanar que estudiés la forma més efectiva per l'educació musical a l'escola primària, entrant a formar part del Laboratori de Recerca Pedagògica.[3] Fruit d'aquests estudis va publicar un informe sobre L'educació musical a l'escola primària a la revista Quaderns d'Estudi del Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona[4]

Com a compositor, va escriure música per a orquestra, música de cambra, instruments de corda, veu i acompanyament, i cor; així com harmonitzacions de cançons populars catalanes i espanyoles. Per a orquestra va escriure: Simfonia en La menor; Simfonieta; Simfonia sintètica; El fumador d'opi (scherzo); L'enterro de la bruixa; Nénia; Paisatge nevat; Crepúscul d'hivern; Els ballaires dintre un sac; tres Idilis; tres visions bíbliques: Jahel, Agar i Ruth; Clar de lluna; i Alfeu i Aretusa.[5]

El fons personal de Josep Barberà es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

ReferènciesModifica

  1. «Edició del dimarts, 04 març 1947, pàg. 8 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 1r gener 2019].
  2. Barberá Humbert, José. Cuatro lecciones de alta teoría musical (en castellà). Barcelona: J.M. Massó. 
  3. Oriol Martorell, Xosé Aviñoa. Miscel·lània Oriol Martorell Edicions Universitat Barcelona, 1998 ISBN 8447519449
  4. Barberà, Josep «L'educació musical a l'escola primària». Quaderns d'Estudi, 1923, 1924.
  5. editor., Albert Torrellas, A.,. Diccionario enciclopédico de la música. Central Catalana de Publicaciones, [1947]-52. 

EnllaçosModifica