Josep Bargalló i Valls

polític i escriptor català

Josep Bargalló i Valls (Torredembarra, el Tarragonès, 3 d'octubre de 1958)[1] és un polític, crític literari, escriptor i catedràtic de secundària català, actual conseller d'Ensenyament del Govern de la Generalitat de Catalunya, des de maig de 2018.[2]

Infotaula de personaHonorable
Josep Bargalló i Valls
Josep Bargalló retrat oficial 2018.jpg
Retrat de Josep Bargalló com a Conseller d'Ensenyament (2018)
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg 14è Conseller d'Ensenyament 

29 maig 2018 -
Clara Ponsatí i Obiols
Nomenament: Quim Torra

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

6 novembre 2006 - 3 gener 2007
Circumscripció: Tarragona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller Primer 

20 febrer 2004 - 11 maig 2006
Josep-Lluís Carod-Rovira - eliminació càrrec →

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller d'Educació 

17 desembre 2003 - 20 febrer 2004
Carme Laura Gil i Miró - Marta Cid i Pañella

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

30 novembre 1995 - 23 setembre 2003
Circumscripció: Tarragona
Dades biogràfiques
Naixement 3 octubre 1958 (59 anys)
Torredembarra
Alma mater Universitat de Barcelona
Universitat Rovira i Virgili
Activitat professional
Ocupació Polític, escriptor, crític literari i historiador
Gènere Assaig
Altres dades
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya (1995–)
Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Nacionalistes d'Esquerra
Membre de

Twitter: JosepBargallo IMDB: nm0054523
Modifica dades a Wikidata

Anteriorment, va ser conseller en cap del Govern de Catalunya i diputat per Esquerra Republicana de Catalunya. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la Universitat Rovira i Virgili. Ha treballat en l'ensenyament públic i en el camp editorial.

Ha treballat com a coordinador de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Rovira i Virgili i responsable acadèmic del Postgrau en Direcció i Gestió de Centres educatius de la mateixa universitat. També és patró de la Fundació Estela per a la Discapacitat i vicepresident de la Fundació Josep Irla.[cal citació]

Contingut

Trajectòria políticaModifica

Va ser fundador de l'Assemblea de Catalunya a Torredembarra, de la qual va ser representant a les sessions plenàries nacionals. Va militar al PSUC, al PSAN i a NE.

El 1995 es va afiliar a ERC, partit pel qual va ser diputat al Parlament de Catalunya des de 1992 fins a l'any 2003. En la darrera legislatura va ser portaveu adjunt del grup d'Esquerra. Va ser conseller d'Ensenyament des del 20 de desembre de 2003 fins al 20 de febrer de 2004, quan va ser nomenat conseller en cap, càrrec que des del 17 de març de 2005 es coneix com a Conseller Primer i que va ocupar fins a l'11 de maig de 2006.

Va tornar a ser escollit diputat el 2006 però va renunciar a l'escó atès que, de desembre de 2006 a desembre de 2010, va ser director de l'Institut Ramon Llull, entitat internacional de projecció de la llengua i de la cultura catalanes, des d'on es va encarregar, entre altres projectes, de la presència de la cultura catalana com a convidada d'honor de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007. Del 2008 al 2010 va ser també director de la Fundació Ramon Llull, organisme de cooperació internacional dels diversos territoris de la llengua catalana, amb seu a Andorra.

En l'àmbit local, va ser primer tinent alcalde de l'Ajuntament de Torredembarra (1999-2003) i, durant el segon semestre de 2003, vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès.

El 2018 fou nomenat conseller d'Ensenyament per Quim Torra.

Obra publicada[cal citació]Modifica

Com a crític literari ha publicat, entre d'altres, les següents monografies: Literatura catalana del segle XVI al XVIII (1987), Manual de mètrica i versificació catalanes (2007, 2a edició, ampliada i revisada), Què és la mètrica. Introducció a la versificació catalana (2007)...

Com a assagista: Una pàtria sòlida en el temps. Un projecte social i nacional per al nou catalanisme del segle XXI (2006), Què fem a Frankfurt? La cultura catalana convidada d'honor a la Fira del Llibre (2007. Edicions en català, castellà, francès, alemany i anglès)...

Com a historiador de la cultura popular, diversos estudis sobre teatre popular i el fet casteller, entre els quals: Pit i Amunt! Els castells a Torredembarra (1985); La festa major de Torredembarra a la segona meitat del segle XIX, amb Rosalia Gras (1988); La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat (1990); Guia de les Festes de Santa Tecla. Tarragona. Història, seguici popular i castells, en col·laboració (1994); Ball de Diables de Torredembarra. Deu anys d'una tradició centenària (1997); El fet casteller. La història i l'actualitat d'un costum tradicional (2000); Un segle de castells. De 1900 a 2000 en dades (2001); Els castellers. Guia didàctica, amb Marta Badia i Gerard Elies (2007); Bandolers, santes i criades. Quatre balls parlats de la Torredembarra vuitcentista. Els manuscrits Llorens-Cortasa, amb Montserrat Palau i Núria Canyelles (2010). Ha col·laborat en el segon volum de l'Enciclopèdia Castellera d'Editorial Cossetània (2017).

Ha tingut cura de l'edició de volums de Josep Pin i Soler, Domènec Guansé, Joan Amades i Pere Calders. Va escriure els diàlegs de la pel·lícula La teta i la lluna (1994), del director Bigas Luna, i és autor d'una versió dels Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, que es representa a Tarragona, cada Nadal, des del 2001, amb el títol de Els Pastorets de Tarragona. Ha col·laborat, també, en diversos mitjans de comunicació, tants escrits com audiovisuals.

El setembre de 2016 ha publicat Les set vides de Pere Romeu. Indians, modernistes i sportsmen, una extensa biografia de Pere Romeu i Borràs, el polifacètic personatge que fou l'anima d'Els Quatre Gats. El llibre analitza el món dels indians de Torredembarra, l'amistat entre Romeu i Ramon Casas, l'eclosió del modernisme a Barcelona i l'aparició de l'esport en la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX, sempre a partir de la presència del seu protagonista.

És membre de la colla castellera Nois de la Torre, del Ball de Diables i del grup de portadors del Drac Virgília de Torredembarra.[3] Va ser responsable de la Biennal de Castells de Tarragona fins a l'octubre de 2017.[1]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica