Josep Bertran i Musitu

Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) fou un advocat i polític català.

Infotaula de personaJosep Bertran i Musitu
José Bertrán y Musitu.png
 Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg
8 de març de 1922 – 1 d'abril de 1922
President José Sánchez Guerra y Martínez
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
18 de setembre de 1905 – 15 de setembre de 1923
- →
Districte Vilanova i la Geltrú
Dades biogràfiques
Naixement José Bertran y Musitu
2 de febrer de 1875
Montpeller
Mort 11 de març de 1957(1957-03-11) (als 82 anys)
Madrid
Sepultura Cementiri de Sant Gervasi (Barcelona) 
Activitat professional
Ocupació Advocat
Altres dades
Partit polític Lliga Regionalista
Fills
Parents
Modifica dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Junt amb Francesc Cambó fou fundador i dirigent de la Lliga Regionalista; ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII i un dels espies del bàndol franquista al sud de França durant la Guerra Civil.

Fill del català Felip Bertran i d'Amat i Elisa Musitu i Garcia-Navarro (Barcelona, 1843-1891),[1] va estar casat amb Maria Cristina Güell i López.[2] Antic carlista, després de militar a la Unió Regionalista serà un dels fundadors de la Lliga Regionalista, formació política amb la que participarà en les eleccions celebrades entre 1905 i 1923 obtenint en totes elles acta de diputat per la circumscripció de Barcelona. Cap del sometent de Barcelona el 1919. Fou un dels organitzadors del pistolerisme, promogut per la patronal catalana, que va patir Barcelona en els anys previs a la dictadura del general Primo de Rivera. Va ser ministre de Gràcia i Justícia entre el 8 de març i l'1 d'abril de 1922 en un gabinet presidit per José Sánchez Guerra.[3] En produir-se l'aixecament militar contra la II República, es va alinear amb els sollevats organitzant el 1936, des de Biarritz, el servei d'espionatge franquista a Catalunya que, des de desembre de 1936 a febrer de 1938, es va denominar Servicio de Información de la Frontera del Nordeste de España (SIFNE)[4] i més tard a l'unificar-se amb el Servicio de Información Nacional (SIN), per a tot el bàndol sollevat, es va denominar Servicio de Información y Policía Militar (SIPM).

ObresModifica

ReferènciesModifica

  1. Portavella, pàg. 148
  2. Portavella, pàg. 70
  3. Josep Grau. La Lliga Regionalista i la llengua catalana, 1901-1924. L'Abadia de Montserrat, 2006, p. 310–. ISBN 9788484157687 [Consulta: 7 març 2011]. 
  4. Benet, Josep. Comissió d'Homenatge a Josep Benet i Morell. Miscel·lània d'homenatge a Josep Benet. L'Abadia de Montserrat, 1991, p. 502. ISBN 9788478262687 [Consulta: 7 març 2011]. 

BibliografiaModifica

Càrrecs públics
Precedit per:
José Francos Rodríguez
Ministre de Gràcia i Justícia
 

(març-abril) 1922
Succeït per:
Mariano Ordóñez García