Josep Cardona i Furró
Josep Cardona i Furró (Barcelona, 30 de juliol de 1878 - Moià, 23 d'octubre de 1922)[1] fou un escultor català deixeble de l'escultor Manel Fuxà i Leal, estudià pintura, escultura i gravat a l'escola de Belles Arts de la Llotja, on coincidí amb Pablo Picasso -que el retratà més d'un cop- i compartiren taller al carrer Escudellers Blancs de Barcelona. Fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, almenys des de 1897, i del Reial Cercle Artístic de Barcelona.[2] Va realitzar estades a París, centre artístic del moment que va esdevenir visita obligada per conèixer la modernitat imperant. També va treballar a l’Argentina, on realitzà estàtues monumentals, i a Madrid.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 juliol 1878 Barcelona |
| Mort | 23 octubre 1922 (44 anys) Moià |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
Era fill de Josep Cardona i Baldrich natural de El Pont d'Armentera i de Llúcia Furró Verdem natural de Manlleu.(+1886).[3]
Bé que va fer temes de gitanes, la seva gran aportació varen ser retrats de cos sencer i petit format de personatges, executats amb una vibració impressionista, possiblement influïda per Pavel Trubetskoy, escultor italià d'origen rus seguidor de Rodin. Va fer-ne una exposició monogràfica el maig-juny de 1909 a la sala Fayans Català de Barcelona.
Entre els personatges que retratà hi ha Àngel Guimerà -molts anys després l'estatueta fou ampliada per Josep Maria Codina Corona i esdevingué el monument que Barcelona té dedicat al dramaturg-, el Comte de Güell, Eliseu Meifrèn, Josep Pin i Soler, Ramon Picó i Campamar, Enric Morera o Josep Bertran i Musitu.
Els retrats de Josep Cardona, són de gust impressionista, quasi improvisat, amb unes línies fugaces, senzilles però no mancades d'elegància, que plasmen a la perfecció els trets del personatge, conservant el seu aire peculiar, la seva personalitat.[1] La seva obra, en tractar-se en gran part d'escultures en petit format, fa que moltes d'elles es trobin en col·leccions particulars o simplement en el domicili d’algun descendent de la persona que la va encarregar, com va ser el cas del bust a Ferrer i Guàrdia, que el conservava una família de Calafell, com a herència d'un avantpassat mestre, de la que la que se'n va fer una còpia el 2002, que es va col·locar al recinte Mundet de Barcelona.
A la Fundació Rafael Masó de Girona es pot contemplar l'escultura La dida datada entorn del 1915.[4]
El 1923 als magatzems El Siglo de Barcelona li fou dedicada una exposició pòstuma d'homenatge.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 López Pérez, Fàtima; López Piqueras, M. Àngels «L'escultor Josep Cardona i Furró». LOCVS AMŒNVS. Universitat Autònoma de Barcelona, 2015.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 61. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ «esquela de Lucía Furró Verdem». El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: No. 72. Ed. tarde, 13-03-1886, pàg. 7.
- ↑ Domènech i Vives, Ignasi. Els Masó: artistes i col·leccionistes. Girona: Úrsula Llibres, juny 2017, p. 170. ISBN 978-84-946417-1-8.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Cardona i Furró |