Obre el menú principal

Josep Caro i Sureda

mariner i militar mallorquí

Josep Caro i Sureda (Palma, Mallorca, 4 de juliol de 1764 - 1813) fou un mariner i militar mallorquí, segon fill de Pere Caro Fontes, marquès de la Romana, i de Margarida Sureda i Togores.[1] Fou cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. Germà de Pere Caro Sureda, marquès de la Romana.

Infotaula de personaJosep Caro i Sureda
Biografia
Naixement 4 juliol 1764
Palma
Mort 1813 (48/49 anys)
Royal Coat of Arms of Spain (1700-1761)-Common Version.svg  Capità general de València
1809 – 1810
Activitat
Ocupació Mariner i militar
Modifica les dades a Wikidata

El 1775 va ingressar en la marina espanyola, amb la que va participar en el Setge de Gibraltar (1779-1783) i en el bombardeig d'Alger de 1783. També fou fet presoner pels anglesos a l'illa de Trinitat el 1796. Ascendit a mariscal de camp, durant la guerra del Francès dirigí la defensa de la ciutat de l'avanç de Jeannot de Moncey[2] i fou nomenat Capità General interí dels Regnes de València i Múrcia (1809) i va organitzar la resistència al Pla de Quart contra l'exèrcit invasor. També fou cabdal per tal que la Junta de València mantingués una actitud independent de la Junta Central de Madrid, però fou acusat d'usar la comissió militar de policia, creada per ell per tal de perseguir als afrancesats, per a atacar als seus enemics personals.

El 1810 aprofità un atac dels francesos per a dissoldre la Junta de València. El 14 de febrer de 1810 fou elegit diputat a les Corts de Cadis pel procediment per a les províncies lliures dels francesos, però l'elecció fou anul·lada per les Corts Espanyoles perquè no era natural de la circumscripció, i fou substituït per Pere Aparici i Ortiz.[3] La seva influència política va decaure poc després quan l'expedició d'ajut a Tortosa que comandava fou derrotada pels francesos al Baix Maestrat. La Regència de Cadis el va deposar i va fugir a Mallorca, on va morir uns anys després.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica