Josep Clarà i Ayats

Escultor català
(S'ha redirigit des de: Josep Clarà)

Josep Clarà i Ayats (Olot,16 de desembre de 1878[1]Barcelona, 4 de novembre de 1958)[2] fou un escultor català. Format a les escoles de Belles Arts d'Olot, de Tolosa de Llenguadoc i de París, s'establí a aquesta darrera ciutat. Influït en la seva primera etapa per Rodin, va evolucionar vers la nova orientació donada per Maillol a l'escultura. Els viatges que va fer l'any 1906 a Londres i a Itàlia, i també les idees estètiques del seu amic Eugeni d'Ors, van contribuir decisivament a encaminar el seu art cap a la raó, l'harmonia i la proporció pròpies de l'escultura clàssica. A partir del 1910 – 1911 fou considerat un dels capdavanters del noucentisme i establí el seu propi model clàssic, depurat i auster del qual La deessa n'és segurament l'exemple més significatiu. Al seu retorn a Catalunya l'any 1932 va continuar ocupant un dels llocs més destacats de l'escultura catalana.[3]

Infotaula de personaJosep Clarà i Ayats
Ramon Casas - MNAC- Josep Clarà- 027251-D 006400.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 desembre 1878 Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 novembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola d'Art d'Olot Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscultor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesMiquel Blay i Fàbregas Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
1924Jocs Olímpics d'estiu de 1924 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansJoan Clarà i Ayats Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

 
Tomba de Clarà al Cementiri de Montjuïc

Clarament emmarcat en el mediterranisme, la seva obra és figurativa, sòlida i compacta. Va iniciar la seva formació a l'Escola de Dibuix d'Olot amb el professor Josep Berga i Boix (1837-1914), on l'elogi d'un dibuix seu que li va fer el pintor Joaquim Vayreda (1843-1894),[4] va ser un gran estímul i un dels seus records infantils més grats. Més tard, el 1897 va ingressar a l'escola de Belles Arts de Tolosa (França). Les seves inquietuds artístiques i després de guanyar un esment en un concurs, el van fer marxar a París el 1890, on va conèixer Auguste Rodin, el qual va fer que es decidís per l'escultura. Coneix entre altres artistes a l'escultor Arístides Maillol amb qui mantindrà una gran amistat i una gran afinitat en el sentit de l'escultura, que el farà connectar amb l'estètica que a Catalunya es batejà amb el nom de Noucentisme. Com a dibuixant destaquen els apunts que va realitzar a la ballarina Isadora Duncan en diferents moviments de dansa. Isadora va morir el 1927. Després, una altra gran ballarina li va servir de model per als seus dibuixos: Antonia Mercé "L'Argentina".

Viatges a Londres i sobretot a Itàlia completen la seva formació. Torna a París, on es converteix en un escultor acreditat. Realitza nombroses exposicions en galeries i salons de París, Londres, Berlín, Roma i Barcelona. Es trasllada definitivament el 1932 a Barcelona, on va seguir treballant i exposant fins a la seva mort. Esdevingué membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 1932.

La seva darrera escultura fou Estàtica (1954-1958). La gran part del llegat de les seves obres són al Museu de la Garrotxa a Olot i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona.

El 2016 té lloc a Barcelona l'exposició Al taller de Josep Clarà. Els guixos d'un escultor irrepetible, exposició del Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) de Barcelona en col·laboració amb el Museu de la Garrotxa a Olot, on s'exposà el 2017.[5][6]

MuseuModifica

Article principal: Museu Clarà

L'any 1964 es féu efectiu el llegat a la ciutat de Barcelona de la seva casa a les Tres Torres, amb el taller i el jardí que l'envoltava, amb prop de 800 escultures (els seus guixos i obres de marbre i altres materials), prop de 10.000 dibuixos propis, la seva col·lecció de pintures formada per obres d'artistes contemporanis i amics i la seva biblioteca personal, amb l'encàrrec i la condició de crear un museu, juntament amb una quantitat important de diners en metàl·lic per a constituir una fundació. Havent estat arranjat el museu en l'antic taller de l'escultor i inaugurat l'any 1969, encara que no es va crear la fundació, el testament de la germana de l'artista confirmà aquesta donació l'any 1982. El Museu Clarà fou tancat i desmantellat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1995. El desembre d'aquell mateix any es va crear l'Associació d'Amics del Museu Clarà,[7] per reivindicar l'obertura del museu i impedir la dispersió de les seves col·leccions,[8][9][10] que ara reposen als magatzems del Museu Nacional d'Art de Catalunya i del Museu de la Garrotxa, a Olot. L'agost de 1999, l'Ajuntament de Barcelona va fer enderrocar la casa de Clarà i desmantellar el jardí noucentista. El taller va ser convertit en una biblioteca pública[11] que porta el nom de l'insigne escultor català.

Premis i reconeixementsModifica

  • 1910 Guanya la Medalla d'Or a la Exposition Universelle et Internationale de Bruxelles i després a la Exposición Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura de Madrid.
  • 1912 Se li atorga la Medalla d'Or a l'Exposició que té lloc a Amsterdam.
  • 1925 És nomenat acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid.
  • 1929 Guanya el Premi d'Honor de l'Exposició Internacional a Barcelona.
  • 1934 És nomenat president del Reial Cercle Artístic de Barcelona[12] i acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
  • 1954 Rep el Gran Premi d'Escultura de la II Biennal Hispanoamericana d'Art de l'Havana.
  • 1956 Medalla de Plata de la Diputació Provincial de Barcelona i Medalla d'Or del Cercle Artístic.
  • 1958 Rep el Premi de la Fundació Joan March.

ObresModifica

 
A Sallarès i Pla. Escultura a la plaça de Robert de Sabadell. És una fosa de metall monocromada de color negre, exempta que està recolzada en un pedestal i mig tombada. La seva tipologia correspon a les escultures jacents.

Museus amb obres de Josep ClaràModifica

ReferènciesModifica

  1. «Llibres Parroquials de Sant Esteve d'Olot, Baptismes 1876-1885, pàg. 143». Arxiu Diocesà de Girona, 1878.
  2. Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1958/11/05/pagina-28/32758048/pdf.html Edición del miércoles, 05 noviembre 1958, página 28 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en castellà). [Consulta: 28 agost 2018].
  3. Mendoza 1995: 47
  4. J. Clarà. Recuerdos. Notas y anécdotas sobre la vida de José Clarà y Ayats (MNAC/MC 99835)
  5. «Josep Clarà i Ayats» (en català). fripouille66, 16-03-2016. [Consulta: 16 març 2016].
  6. https://www.ignasi.rife.cat; Modern, MEAM, Museu Europeu d’Art. «Al taller de Josep Clarà, Guixos d'un escultor irrepetible | Exposicions · MEAM, Museu Europeu d’Art Modern». [Consulta: 6 agost 2020].
  7. http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=161
  8. Notícia a El Mundo
  9. Notícia a l'Avui
  10. Notícia a www.raco.cat
  11. Notícia a la xarxa
  12. Marín Silvestre, Maria Isabel. «Presidents». A: Reial Cercle Artístic. Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història'. 2006a ed., p. 169. 

BibliografiaModifica

  • Doñate, Mercè. Clarà escultor. Barcelona Editorial MNAC, 1997. ISBN 84-8043-021-4. 
  • Gaya Nuño, Juan Antonio. J.Clarà. Barcelona Galerías Layetanas, 1948. 
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
  • Rodríguez Samaniego, Cristina; Gras Valero, Irene; Puigdollers, Bernat. Al taller de Josep Clarà. Els guixos d'un escultor irrepetible. Barcelona: Fundació Les Arts i Els Artistes, 2016. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Clarà i Ayats