Obre el menú principal

Josep EliesJosé, Giuseppe, Elías— (Barcelona, 1687 - Madrid, 1755) fou un organista i compositor català. Pot ser considerat com l'organista més famós del seu temps a tot Espanya.[1] La difusió de les seves obres en partitures manuscrites trobades arreu de Catalunya i d'Espanya testimonien el prestigi i la influència de què va gaudir en la seva època.

Infotaula de personaJosep Elies
Biografia
Naixement 1687
Barcelona
Mort 1755 (67/68 anys)
Activitat
Ocupació Compositor i organista
Modifica les dades a Wikidata

Hi ha encara moltes llacunes sobre la biografia d'aquest prestigiós compositor. Va estudiar les obres de Cabanilles, però no se sap que en fos alumne; sí que podria haver-ho estat d'organismes barcelonins com Closells, Llussà i Joan Ros. De 1712 a 1715 va ser organista del monestir de Sant Pere de les Puel·les, i després ho fou a l'Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. El 1725 es va traslladar a Madrid com a organista de les Descalzas Reales, on encara hi era el 1745.

Va conrear el gènere organístic dels versets (peces breus intercalades o per substituir el cant dels versets dels salms en la litúrgia) i el del tiento, més desenvolupat i conegut, amb més de vint exemplars plens i partits, com també els passos i altres formes contrapuntístiques. Composicions com les Obras de órgano entre el antiguo y moderno estilo (1749) consten d'una fuga precedida d'un preludi. Elies va utilitzar la nova forma de sonata binària, que sempre titulà tocata, com les que es conserven a Montserrat, un recull amb dotze obres que inclouen un preludi, una fuga i dues d'aquestes tocates (una de lenta i una de ràpida).

Aquestes obres mantenen una evident analogia amb peces d'Antoni Soler i Ramos i de Sebastián de Albero (1722-1756), dos autor d'una generació posterior que es varen confessar més o menys deutors seus. A Bolonya s'han conservat, sota el nom de Giuseppe Elias, un conjunt de sis duets de cambra per a soprano i baix, amb acompanyament continu. Els textos, en italià, són de gènere líric i de temàtica amorosa. Si es tracta efectivament d'obres d'aquest autor, el recull mostraria un vessant inèdit de la seva producció, en sintonia amb una època en què la presència de Farinelli -que podia haver-se'n endut el manuscrit a Bolonya- marcava fortament la producció musical de la cort reial espanyola. En tot cas, Elies representa un pont entre dues èpoques, equidistant de l'estil contrapuntístic lligat a l'estètica de l'orgue ibèric del segle XVII i de l'estil de la melodia acompanyada de l'època galant.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Tom núm. 9, pag. 191 de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear/Edicions 62/Josep Dolcet