Josep Fabre (advocat)
Josep Fabre (Perpinyà, 1744 - París, 19 de juny del 1794) va ser un advocat nord-català que intervingué a la Revolució Francesa i que morí guillotinat.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1744  Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Mort | 19 juny 1794 (49/50 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat |
Pierre Joseph Fabre exercia l'advocacia a Perpinyà quan, l'1 de juny del 1790, va ser nomenat [1] secretari del Directori departamental dels Pirineus Orientals. Col·laborà [2] amb Francesc Xavier de Llucià en l'arrest de perpinyanesos que foren traslladats a Orleans, el 1791, i posteriorment executats a París, el 9 de setembre del 1792. A l'any següent participà en l'empresonament a Montpeller de 32 ciutadans de la capital del Rosselló, que no foren alliberats fins a l'any següent.
Era vice-procurador general síndic[3] del departament dels Pirineus Orientals quan va ser agafat pres (1794) juntament amb Francesc Xavier Llucià, el president del Departament Etienne Sérane[nts 1] i Bonaventura Vaquer, alcalde de Perpinyà, que n'era el comissari departamental: foren portats a París i, mentre en Llucià hi morí de malaltia o suïcidat (segons versions), la resta van ser empresonats en espera de judici. Als Arxius Nacionals es conserva[4] una carta que li hauria enviat la seva dona Marie mentre Fabre era a la presó de Sainte-Pélagie (París), el 12 de juny. Sérane, Fabre i Vaquer van ser jutjats [5] el 19 de juny del 1794 (1 Messidor an II) amb l'argument que havien sigut "enviats pel representant del poble davant l'exèrcit dels Pirineus Orientals" acusant-los de ser "agents de Birotteau" (associant-los així a un polític que havia estat guillotinat per traïdor l'octubre anterior). Condemnats a mort per conspiració, foren ràpidament executats. Fabre tenia 50 anys.
Notes modifica
- ↑ Etienne Sérane era nebot d'un jesuïta mort en olor de santedat, Jean Sérane (Perpinyà, 1712 - Tolosa, 1784). Va ser advocat del Consell Sobirà del Rosselló fins que al 1789 adoptà els principis de la Revolució Francesa i fou nomenat president del departament dels Pirineus Orientals. Com Fabre, va ser guillotinat el 19 de juny del 1794. La seva única filla, Thérèse, es casà amb Joseph de Lazerme, un riquíssim propietari, futur diputat el 1827 (Capeille Dictionnaire... (1910) p. 573)
Referències modifica
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 200. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ «Josep Fabre (advocat)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Prudhomme, Louis Marie. Histoire générale et impartiale des erreurs, des fautes et des crimes commis pendant la Révolution Française vol. I. París: Prudhomme, 1796, p. 352.
- ↑ Habib, Danis (inventari analític). Dossiers du Tribunal Révolutionnaire (1793 - an III) Papiers de l'Accusateur public Fouquier-Tinville. París: Centre historiques des Archives Nationales, 2000, p. 81.
- ↑ «Expedient W 390 (Tribunal revolucionari) de la sèrie Jurisdiccions Extraordinàries dels Arxius Nacionals arncesos» (en francès). [Consulta: 1r octubre 2014].