Josep Farran i Mayoral
Josep Farran i Mayoral (Barcelona, 29 de març de 1883 - Barcelona, 7 de març de 1955)[1] fou un assagista, periodista i traductor català.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 març 1883 Barcelona |
| Mort | 7 març 1955 (71 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | assagista, periodista, traductor |
Biografia modifica
Nasqué al carrer dels Tiradors de Barcelona, fill d'Agustí Farran i Ballespí, natural de Lleida, i de Lucia Mayoral i Planas, natural de Benavarri.[3]
De formació autodidacta, estudià grec, fou professor de filosofia i pedagogia de l'Escola Industrial, bibliotecari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat i visqué un temps a França i a Itàlia.[2][1] Fou redactor de La Veu de Catalunya, col·laborà a La Revista i a la Revista de Catalunya.[2] Defensà l'europeisme cultural a Catalunya i la pervivència de l'humanisme clàssic.[1] Traduí Shakespeare, Flaubert, Swift, Plató i Aristòtil, entre altres.[1][2]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Coll-Vinent, Sílvia. «Farran i Mayoral, Josep». A: Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. Diccionari de la traducció catalana (html). Vic: Eumo Editorial / Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat de les Illes Balears / Universitat Jaume I / Universitat de Vic, 2011. ISBN 9788497663960 [Consulta: 11 juliol 2017].