Obre el menú principal

Josep Francesc Sanmartín i Aguirre

escriptor valencià

Josep Francesc Sanmartín i Aguirre (Grau de València, 1848 - Madrid, 1901) va ser un escriptor valencià que escrigué tant en valencià com en castellà. Cursà estudis de filosofia i lletres i des de ben jove s'afeccionà a publicar textos en periòdics de l'època com ara El álbum de las familias. El 1870 fundà a València la revista El recreo de las familias.[1]

Infotaula de personaJosep Francesc Sanmartín i Aguirre
Biografia
Naixement 5 gener 1848
València
Mort 17 novembre 1901 (53 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Autor, escriptor i periodista
Modifica les dades a Wikidata

Publicà llibres amb un marcat caràcter humorístic, amb textos breus a mitjan camí entre el costumisme i l'epigrama. En destaquen Cuentos vells i baralles noves (1876), Jagants i nanos: falòries en prosa i vers (1895) i Del agre dols: coloquis, lletretes i epigrames (1900). Era amic de Constantí Llombart[2] i col·laborà amb ell en dos obres; per una banda, Melonar de Valensia,[3] on es feia un retrat en versos curts i enginyosos dels més importants personatges de la València d'aquell moment, i per l'altra, en el volum Cabotes i calaveres[4] (1877). Va obtenir la Flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de l'any 1899.[5]

De la seua obra en castellà destaquen sobretot obres teatrals com ara Pon un pie, Tomasita, El desenlace esperado i la sarsuela bufa Una noche de aventuras.

Jagants i nanosModifica

Es tracta potser de l'obra més significativa d'aquest autor, i en l'edició original va acompanyada d'il·lustracions d'artistes famosos de l'època. Des del punt de vista literari, barreja diversos gèneres, en el fons emparentats entre si:

  • Articles de caràcter costumista (Monomania oratòria, Lo que duen els fills, Un poeta romàntic, L'anada a Llíria...). En ells notem el mestratge dels autors castellans com Mesonero Romanos, però amb una marcada tendència a la crítica social i al final amb arrodoniment humorístic, cosa que emparenta aquestos articles amb l'acudit o al tradicional sussuït.
  • Es presenta després una secció dedicada a epigrames, els quals també van ser conreats per altres autors contemporanis de l'autor com Constantí Llombart o Andreu Codonyer i Monzó.
  • Finalment, podem trobar uns poemes de caràcter costumista com Les falles de Sent Joseph o La florera, un poema (Filosofia Inmoral) en imitació de l'Elogi dels diners d'Anselm Turmeda, un poema de caràcter amorós (La espina en lo còr) i fins i tot un col·loqui (Cualitats de les dònes) que perllonga la llarga tradició dels col·loquiers valencians, sorgida segons els experts al segle XVII.

La tònica del llibre, doncs, és l'heterogeneïtat genèrica i estilística, amb cominació de vers i prosa i de temàtiques diferents, però sempre amb el denominador comú del to festiu, generalment humorístic i de crítica social amable.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. Tramoyeres Blasco, Luis. Periódicos de Valencia: apuntes para formar una biblioteca de los publicados desde 1526 hasta nuestros dias. Imprenta de Doménech, 1880, p. 102. 
  2. Roca Ricart, Rafael. Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana. Publicacions de la Universitat de València, 2007, p. 149. ISBN 978-84-370-6846-6. 
  3. «Fitxa de l'obra El melonar de Valensia en la Biblioteca Valenciana Digital».
  4. Blasco Laguna, Ricard. Poesia política valenciana, 1802-1938. Tres i Quatre, 1979, p. 177. ISBN 978-84-7502-007-5. 
  5. Igual Ubeda, Antonio. «Apèndix V». A: Història de "Lo Rat-Penat" en el LXXX aniversari de la seua fundació i el LXXV dels Jocs Florals. Ajuntament de València, 1959, p. 128.