Josep Goday i Casals

arquitecte espanyol

Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881[1]Barcelona, 15 de maig de 1936[2]) fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.[3][4] Llicenciat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1905, el 1909 dissenyà junt al seu mestre, Josep Puig i Cadafalch, l'església neogòtica del Cor de Maria a Buenos Aires.

Infotaula de personaJosep Goday i Casals
Biografia
Naixement9 juny 1881 modifica
Mataró (Maresme) modifica
Mort15 maig 1936 modifica (54 anys)
Activitat
OcupacióArquitecte modifica
MovimentModernisme català modifica
Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday

El 1907 va participar en l'Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça, organitzada per l'IEC. Anava acompanyat per Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol, Guillem Maria Brocà i Adolf Mas.[5]

Projectà les cases dels Barquets i Girbau a Sant Feliu de Guíxols (1910). El 1911 projectà la remodelació i ampliació, mitjançant una segona planta, de l'edifici del Col·legi Valldemia de Mataró, obra de 1856 del també arquitecte Jeroni Boada i Renter.[3] El 1912 treballà en la secció d'Art Modern dels museus de Barcelona. En col·laboració amb Jaume Torres i Grau presentà el projecte, de caràcter historicista, guanyador del concurs per l'edifici de Correus i Telègrafs de Barcelona, que no executaria fins al 1927.

Exercí els càrrecs d'arquitecte municipal de Barcelona i arquitecte en cap de la Comissió de Cultura. Entre 1917 i 1923 edificà els grups escolars de Baixeras, La Farigola de Vallcarca, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, a Barcelona, en els que es perceben influències de l'historicisme de Puig i Cadafalch, de qui fou professor ajudant a la seva càtedra d'Història de l'Art. El 1919 portà a terme la restauració de la Casa de l'Ardiaca, seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i el 1924 amplià l'edifici de la Maternitat.

Amb Jaume Torres i Grau projecta l'edifici de Correus de Barcelona, construït entre 1926 i 1928. El 1929 dissenyà el Pavelló de Barcelona per a l'Exposició Internacional de 1929. Entre les seves últimes realitzacions, destaca el grup escolar Collaso i Gil, erigit el 1932. En col·laboració amb Puig i Cadafalch i amb Antoni de Falguera publicà L'arquitectura romànica a Catalunya (1909-1919).

ReferènciesModifica

  1. Cubeles i Benet, Albert, Marc Cuixart Goday. Josep Goday Casals : arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut d'Educació, 2008, p. 146. ISBN 9788498500738. 
  2. Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1990/02/15/pagina-2/33136062/pdf.html?search=josep%20Goday%20i%20Casals Edición del domingo, 24 mayo 1936, página 2 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en castellà). [Consulta: 27 octubre 2017].
  3. 3,0 3,1 Reixach i Puig, Ramon. «Cent anys de noucentisme. Josep Goday i Casals». Capgros.com. Capgròs Comunicació S.L..
  4. «Josep Goday i Casals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Sàez, Anna «La gran aventura dels Pirineus». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 4. ISSN: 1695-2014.

BibliografiaModifica

  • Cubelles Bonet, Albert; i Cuixart Goday, Marc (eds): Josep Goday i Casals. L'arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-9850-073-8; EAN: 9788498500738
  • Florensa i Ferrer, Adolf: "Els nostres arquitectes: Josep Goday", Arquitectura i Urbanisme núm. 57, Barcelona, 1959

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Goday i Casals