Josep II de Constantinoble
Josep II de Constantinoble (en grec medieval Ιωσήφ Β') va ser bisbe d'Efes i patriarca de Constantinoble entre els anys 1416 i 1439.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1360  | ||
| Mort | 10 juny 1439 (Gregorià) (78/79 anys) Florència (Itàlia) | ||
| Sepultura | Santa Maria Novella | ||
 Patriarca de Constantinoble | |||
| 1416 – 1439 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església ortodoxa | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot | ||
| Família | |||
| Pare | Ivan Segimon | ||
Era bisbe d'Efes abans de ser elegit patriarca. L'emperador Joan VIII Paleòleg (1425-1448) tenia molt d'interès en la unió de les dues esglésies per raons polítiques i el patriarca hi va donar suport, però volia fer el Concili a Constantinoble encara que finalment va acceptar que el concili es fes a Basilea el 1434 (Acta Concil. Basil. Sessio xix.). Els delegats de l'església grega van ser convidats pel papa per prendre el seu partit en el conflicte plantejat al concili i van decidir participar en el concili rival que es feia a Ferrara (1437) i que després va ser continuat a Florència. A aquest concili, anomenat Concili de Basilea, Ferrara i Florència, hi va assistir Josep II[2][3] i va intentar evitar reconèixer la supremacia del Papa però va mostrar un clar suport a la unió. Al final del concili va caure malalt i es va veure forçat a subscriure els dogmes de l'església llatina en els punts de conflicte, que havien estat llegits per Bessarió i havia omès en la lectura alguns punts conflictius. Josep II probablement estava ben predisposat a la unió i va destituir els clergues que s'hi oposaven.
Va morir a Florència al final del concili, abans que se signés cap acord per la unió, el 10 de juny de 1439 i el va succeir Metròfanes II.
Va escriure Epistola ad Concilium Busiliense i Bulla plumbea missa Concilio Basiliensi, i a més a més la seva sentencia (Γνώμη, Sententia) al concili i la Τελευταῖα γνώμη, Extrema Sententia, escrita la nit de la seva mort.[4]
Referències
modifica- ↑ Shepard, 2008, p. 911.
- ↑ «concili de Florència». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ Norwich, 1995, p. 397.
- ↑ Magoulias, H. J. (trad.). Decline and fall of Byzantium to the Ottoman Turks. Detroit: Wayne State University Press, 1975, p. 299. ISBN 9780814315408.
Bibliografia
modifica
- Norwich, J. J. Byzantium: The Decline and Fall (en anglès). Viking, 1995. ISBN 0-670-82377-5.
- Shepard, J. The Cambridge History of the Byzantine Empire (en anglès). Cambridge University Press, 2008. ISBN 978-0-521-83231-1.