Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.[1]

Infotaula de personaJosep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Joseph I. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juliol 1678 Modifica el valor a Wikidata
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 1711 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Verola Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCripta Imperial de Viena Modifica el valor a Wikidata
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
5 maig 1705 – 17 abril 1711
← Leopold I del Sacre Imperi RomanogermànicCarles VI del Sacre Imperi Romanogermànic →
Rei d'Hongria
5 maig 1705 – 17 abril 1711 (mort en el càrrec)
← Leopold I del Sacre Imperi RomanogermànicCarles VI del Sacre Imperi Romanogermànic →
Rei de Bohèmia
1705 – 1711
← Leopold I del Sacre Imperi RomanogermànicCarles VI del Sacre Imperi Romanogermànic →
Príncep elector
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, monarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAmàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg (1699–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Josepa d'Àustria, Archduke Leopold Joseph of Austria (en) Tradueix, Maria Amàlia d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold I del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata  i Elionor del Palatinat-Neuburg Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold Josep d'Àustria, Maria Anna d'Àustria, Maria Antònia d'Àustria, Maria Teresa d'Àustria, Maria Magdalena d'Àustria i Maria Elisabet d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: d8b7864c-de89-4754-b3c5-c112d3f06b89 Lieder.net: 8253 Discogs: 3551851 Find a Grave: 6793001 Modifica el valor a Wikidata

Fill de Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i de la comtessa Elionor del Palatinat-Neuburg. Net per via paterna de l'emperador Ferran III, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Anna d'Espanya i per via materna de l'elector Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt.

L'any 1699 contragué matrimoni a la ciutat imperial amb la princesa Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg, filla del duc Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg. La parella va tenir tres fills:

Educat en l'estricta etiqueta de la cort austríaca pel príncep Dietrich Oto von Salm esdevingué un excel·lent lingüista i alhora un veritable poliglota. L'any 1687 rebé la Corona d'Hongria i el títol de rei de Romans que l'identificaven inequívocament com a hereu d'Àustria i del Sacre Imperi Romanogermànic.

L'any 1705 succeí a la corona austríaca al seu pare, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, i es concentrà en la lluita contra les tropes franceses durant la Guerra de Successió Espanyola. Recolzà explícitament la causa del seu germà el príncep Carles d'Àustria per aconseguir la corona hispànica, d'acord amb el Pacte mutu de successió que va promoure Leopold entre els arxiducs Josep i Carles.[2]

Durant el govern de l'emperador Josep, el príncep Eugeni de Savoia-Soissons desenvolupà diverses campanyes al nord d'Itàlia en contra de les tropes del rei francès, Lluís XIV de França, i recolzà monetàriament i amb homes les tropes del britànic duc de Malborough a Flandes i Alemanya.

Malgrat tot, durant aquest període l'emperador hagué de fer front a una forta revolta a Hongria en contra el poder habsburguès. Després de pacificar el territori hongarès, el monarca no exercí una forta repressió política amb la qual cosa guanyà certa popularitat al país.

Josep fou un dels primers monarques a demostrar certa aversió en contra dels jesuïtes. Aquesta aversió la mostrarien altres monarques europeus posteriorment. Fou un enamorat de les arts, la música i la caça.

Josep inicià certes gestions per proclamar una Pragmàtica Sanció en favor de l'abolició de la Llei Sàlica. Aquesta política continuà en el govern del seu germà.

Referències modifica

  1. «Joseph I, Holy Roman emperor» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2019].
  2. Holborn, Hajo. A History of Modern Germany (en anglès). vol.1 (1648-1840). Princeton University Press, 1982, p. 128. ISBN 0691007969. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic