Josep Juan i Domènech

Josep Juan i Domènech (Barcelona, 1900 - 1979) fou un Aanarco-sindicalista, conegut com a Josep J. Domènech. Obrer del ram del vidre, fou president del Sindicat del Vidre de Barcelona de la CNT i de la Federació Nacional del mateix ram. També fou secretari de la CRTC (gener 1936).

Infotaula de personaJosep Juan i Domènech
Biografia
Naixement10 novembre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1979 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 12è Conseller de Sanitat i Assistència Social
3 abril 1937 – 16 abril 1937
← Pedro Herrera CamareroAurelio Fernández Sánchez → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític i sindicalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

BiografiaModifica

Havia nascut a les Corts i residí a Sants. Com a obrer del vidre s'afilià a CNT des d'on participà com a delegat del Sindicat de la Indústria Vidriera de Barcelona a la conferència de Catalunya celebrada a Barcelona l'any 1931, al congrés extraordinari de Madrid el juny del mateix any, i al Ple regional de Sindicats Únics celebrat a Barcelona l'any 1933. Arriba a secretari del Comitè Regional de Catalunya de la CNT en començar la guerra civil en substitució de Dionís Eroles i Batlló.

Amb l'entrada durant la guerra dels anarquistes al govern Companys, fou conseller de la Generalitat de Catalunya: de Proveïments (26-09-36 al 17-12-36), de Serveis Públics (17-12-36 al 3-04-37), d'Economia, Serveis Públics, Sanitat i Assistència Social (3-04-37 al 16-04-37) i altra vegada de Serveis Públics (16-04-37 al 05-05-37). En aquest darrer càrrec va tenir enfrontaments amb Joan Comorera qui acusava a la CNT de la situació de les subsistències a Barcelona. Va sortir del govern amb l'expulsió de la CNT arran dels fets de maig del 1937 i tornà a desenvolupar les tasques de secretari del comitè CRTC (juliol 1937 – 1939). L'abril de 1938 va proposar sense èxit la independència de Catalunya si les tropes nacionals arribaven a la Mediterrània i signà un pacte d'unitat amb la UGT.

El 1939 s'exilià a França on fou internat en el camp de concentració de Vernet i després al de Djelfa. El 1942 va sortir del camp quan s'enrolà a l'exèrcit britànic. S'alineà amb el sector de la CNT "política" partidari de col·laborar amb els governs de la Segona República Espanyola en l'exili i fou Secretari General de la CNT escindida en el Ple del Moviment Llibertari (França, desembre 1947) fins al ple de 1950. Després d'entrar clandestinament a Catalunya el 1950 tornà a Tolosa de Llenguadoc, on participà en els Congressos de l'AIT de 1951 i 1954. Després del Ple de Clarmont d'Alvèrnia de 1960 tornà a la CNT unificada, però en fou expulsat en el Ple de Bordeus de 1969. Durant la transició espanyola tornà a Barcelona, però es mantingué al marge de la militància.

ReferènciesModifica


Precedit per:
Josep Calvet i Móra
Conseller de Proveïments
setembre-1936–desembre-1936
Succeït per:
Joan Comorera i Soler
Precedit per:
Joan Comorera i Soler
Conseller de Serveis Públics
(ampliat a Economia, Serv.Públ., Sanitat i Assist.Social del 3 al 16 d'abril)

desembre-1936 – abril-1937
Succeït per:
Valeri Mas i Casas
Precedit per:
Dídac Abad de Santillan
Conseller d'Economia, Serveis Públics, Sanitat i Assistència Social
(Economia)

abril-1937
Succeït per:
Andreu Capdevila i Puig
Precedit per:
Pedro Herrera Camarero
Conseller d'Economia, Serveis Públics, Sanitat i Assistència Social
(Sanitat i Assit.Social)

abril-1937
Succeït per:
Aureli Fernàndez
Precedit per:
Ramón Álvarez Palomo
Secretari General de la CNT a l'exili (fracció possibilista)
 

1947-1950
Succeït per:
Helios Sánchez