Josep Laporte i Salas

polític i professor universitari català

Josep Laporte i Salas (Reus, Baix Camp, 18 de març de 1922 — Barcelona, 15 de febrer de 2005)[1] fou un polític i catedràtic de farmacologia català.[2]

Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Josep Laporte i Salas
Josep Laporte i Salas.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1922 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 2005 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Logotip IEC.png 21è President de l'Institut d'Estudis Catalans
juliol 2002 – 15 febrer 2005
← Manuel Castellet i SolanasSalvador Giner i de San Julián →
President Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
1993 – 2002
← Moisès Broggi i VallèsJosep Antoni Salvà i Miquel →
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg 3r Conseller d'Ensenyament
4 juliol 1988 – 22 desembre 1992
← Joan Guitart i AgellJoan Maria Pujals i Vallvé →
Nomenat per: Jordi Pujol i Soley
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Tarragona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 14è Conseller de Salut i Seguretat Social
8 maig 1980 – 4 juliol 1988
← Ramon Espasa i OliverXavier Trias i Vidal de Llobatera →
Nomenat per: Jordi Pujol i Soley
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

COA Spain 1945 1977.svg Procurador en Corts
12 juliol 1976 – 30 juny 1977
← Josep Cabré i Piera
Segell uab.png 4t Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona
7 maig 1976 – 25 gener 1980
← Josep Cabré i PieraRamon Pascual de Sans →
President Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
1970 – 1974
← Jaume Pi i FiguerasJosep Alsina i Bofill → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona (–1945) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, professor d'universitat, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsJoan Ramon Laporte i Roselló Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (1939–1945). Es va interessar per la fisiologia l'endocrinologia clínica i finalment va especialitzar-se en farmacologia, disciplina a la qual va dedicar la seva carrera professional.[3] El 1953 va rebre el Premi Josep Massot i Palmés que de manera encara clandestina atorgava l'Institut d'Estudis Catalans; el treball premiat versava sobre farmacologia de la coagulació de la sang.[3] El 1957 es va doctorar amb la tesi Interrelaciones farmacodinámicas de la hormona tiroidea, per la qual va rebre el Premi Gregorio Marañón de l'Acadèmia Médico-Quirúrgica Espanyola, a més del Premi Extraordinari de doctorat d'aquell any.[2] Era deixeble de l'escola de Francisco García-Valdecasas i va ampliar la seva formació amb els farmacòlegs William Paton (a Oxford) i Silvio Garattini (a Milà).[2]

Va ser catedràtic de Farmacologia a les facultats de Medicina de Cadis (llavors part de la Universitat de Sevilla), de València i de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser rector els anys 1976 i 1977.[3][4] Va presidir l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, de 1970 a 1974, i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de 1993 a 2002, any en què va ser elegit president de l'Institut d'Estudis Catalans.[5]

L'any 1992 va rebre la Sirga d'Or, guardó que atorga el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre[4] i el 1996 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Va morir a Barcelona el 15 de febrer del 2005 a causa d'un atac cardíac que va patir en el decurs d'un acte oficial en el Palau de la Generalitat.[6]

Activitat políticaModifica

El 1980 va ser elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya, com a independent a les llistes de Convergència i Unió i el president Jordi Pujol el va nomenar conseller de Salut i Seguretat Social a l'hora de formar govern. Reelegit diputat a les eleccions del 1984, es va mantenir com a conseller.[6]

El 1988 fou cap de llista de CiU per la circumscripció de Tarragona i va ser nomenat conseller d'Ensenyament, càrrec que va ocupar fins al 1992.[6] Durant aquest últim període es van crear les Universitats de Girona, Lleida i la Rovira i Virgili de Tarragona.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Josep Laporte i Salas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 abril 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Josep Laporte y Salas» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 8 juny 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 Casassas i Simó, Oriol «Josep Laporte i Salas (1922-2005)». Estudis Romànics, 2006, pàg. 631-632.
  4. 4,0 4,1 4,2 Raduà Serra, Josep M. «La Sirga d'Or, el reconeixement a una trajectòria» (pdf). Miscel·lània del CERE, extra 1, pàg. 217-240 [Consulta: 8 juny 2022].
  5. Corbella, Jacint «Dr. Josep Laporte i Salas (1922-2005)» (pdf). Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 21, 2006, pàg. 119-120 [Consulta: 8 juny 2022].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Fallece el ex conseller Laporte tras sufrir un ataque cardíaco» (en castellà). La Vanguardia, 15-02-2005. [Consulta: 8 juny 2022].

Enllaços externsModifica