Josep Maria Alomà Sanabras

Alomà Sanabras, Josep Maria (El Catllar, 1909 - Tarragona, 1993) va ser un pedagog i anarquista català.

Infotaula de personaJosep Maria Alomà Sanabras
Biografia
Naixement1909 modifica
el Catllar (Tarragonès) modifica
Mort1993 modifica (83/84 anys)
Tarragona modifica
Activitat
OcupacióPedagog i sindicalista modifica

De formació autodidacta, va llicenciar-se com a mestre a la República i va exercir de mestre a l'Ateneu Llibertari i a les escoles del Consell de l'Escola Nova Unificada. Va ser regidor de Cultura i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona per la CNT-FAI[1] i Director del Diari de Tarragona. Durant la guerra civil va ser Comissari polític al front d'Andalusia i Cap de Propaganda de l'Exèrcit del Sud. També va ser President del Centro Social de Entrevías a Madrid.

BiografiaModifica

SindicalistaModifica

Mestre de l'Ateneu Llibertari i bibliotecari del Centre Anarquista de Tarragona, promocionà amb els seus germans Pau i Jaume les publicacions del moviment llibertari (Solidaritat Obrera, la Revista Blanca, Tiempos Nuevos...) a la província de Tarragona. Delegat de la FAI a Saragossa durant el servei militar, on conegué els germans Ascaso i salvà la vida de nombrosos indigents que vivien a la vora del riu durant una de les crescudes de l'Ebre. Practicà l'atletisme, la natació, la lluita grecoromana, el futbol...

Actiu líder sindicalista (especialment en ram de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball), destacà en els "Fets de Tarragona" de 1932 en defensa del pagesos rabassaires que havien quedat exclosos de la Reforma Agrària de la República, i patien constants abusos per part dels terratinents i de la violència policial.

Realitzà una gira ("Excursions de propaganda") amb Joan Peiró el 1935 per les comarques de Tarragona en la qual donaren nombroses conferències sobre anarquisme i cooperativisme.

Alcalde de TarragonaModifica

Fou noment vocal de Cultura del Comitè Antifeixista de Tarragona i posteriorment tinent d’alcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona en representació de la CNT-FAI durant la guerra civil, càrrecs des dels quals contribuí a la difusió de la cultura entre les classes populars i evità la crema des tresors de la Catedral de Tarragona.[2] D'entre les actuacions que liderà cal destacar-ne la promoció del cinema científic i educatiu, del teatre revolucionari, l'organització de concerts d'òpera i música clàssica, la promoció de la pintura i l'escultura (amb els seus amics Joan Rebull, Ignasi Mallol i Pere Batlle Huguet), la creació d'escoles per adults, la fundació de l'Ateneu Llibertari (que comptava amb escola, biblioteca, cicle de conferències i taller de teatre), la constitució del Comitè de la Cultura Física i l'Esport, la unificació del Gimnàstic i el Tarragona FC en el Casal d'Esports de Tarragona, la creació d'un museu medieval i d'un museu romà, etc.

Des del Diari de Tarragona (portaveu de la CNT-FAI), va promoure les transformacions de la Revolució Social i denuncià els crims del feixisme i de l'estalinisme, així com el paper que jugaren França i Anglaterra durant la guerra civil. Com a delegat del Consell de l’Escola Nova Unificada, promogué una pedagogia emancipadora i moderna, hereva de Ferrer i Guàrdia, i aconseguí l’escolarització de més de 2.000 nens que estaven al carrer.

Josep Cusidó i Pinyol, periodista del diari ultraconservador i monàrquic “La Cruz”, i militant de "Falange Española de las JONS" exposa:

« Que el citado Alomá el día que un coche a las órdenes del comité local vino a prenderme, se opuso a que se me llevara en el mismo, discutiendo con el encargado de la detención, y saliendo fiador de mi persona y llevándome al Comité a pie, donde se hizo responsable de mí, y logró mi libertad provisional. (...). Que durante el registro que se practicó antes de mi detención, y que él, por su parte, acudió a presenciar, escamoteó varios papeles de la Dirección de “El Debate” que me habrían comprometido. Que exponiendo la suya, salvó la vida de caracterizados derechistas de la localidad y la mía ».

Salvà la vida de nombroses persones de dreta o vinculades al cop d'estat feixista perseguides a la rereguarda republicana. Des del Comitè de Requises d’Obres Culturals liderà la conservació del Patrimoni historicoartístic de la província de Tarragona, on cal fer esment que evità personalment enfrontant-se a una multitud exaltada el saqueig de la Catedral de Tarragona i la destrucció del seu tresor artístic.

Comissari políticModifica

Posteriorment, com a comissari polític i cap de propaganda de l’Exèrcit del Sud s’oposà al cop d’Estat estalinista de Negrín del març del 1939. Després de passar per tres camps de concentració franquistes ("Los Almendros", "Albatera" i "Porta-Coeli") fou traslladat a la presó de Pilats de Tarragona, i condemnat a mort per “rebelión militar”. Commutada la pena mercès a les desenes persones de dretes (aristòcrates, carlins, falangistes, monàrquics, militars colpistes...) i sacerdots que testificaren que els havia salvat la vida, per la de 30 anys de reclusió. Després de llargs anys de presó, va ésser desterrat de Catalunya.

Continuà la seva labor cultural i política a Osca, Madrid, Màlaga, Còrdova, Almeria, Huelva, novament Madrid... Participà en el Comitè Pro-Presos i les accions del moviment llibertari en la clandestinitat contra la dictadura franquista.

Després de retornar a Tarragona a les acaballes dels seixanta, s’incorporà de nou al teixit associatiu tarragoní refundant la CNT i l’Ateneu de Tarragona. Morí a Tarragona el 9 de maig del 1993, tres anys després que el seu amic Mossèn Pere Batlle i Huguet, a qui li havia salvat la vida durant la guerra.

ReferènciesModifica

  1. Piqué Padró, Jordi; Sánchez i Cervelló, Josep. Guerra Civil a les comarques tarragonines, 1936-1939. Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, 2000, p. 251. 
  2. Marrugat Cuyàs, Ramon. La llibreria de la Rambla i l'alternativa cultural de Tarragona (1968-1980). Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 2016, p. 269. ISBN 8484244172. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica