Francesc Ribera i Toneu

músic, polític i activista català
(S'ha redirigit des de: Josep Maria Cantimplora)

Francesc Ribera i Toneu (Berga, 26 de juny de 1967), també conegut amb el sobrenom de «Titot», és un músic escriptor i polític català, cantant de Brams, així com militant de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Berga i regidor del seu ajuntament des del 2011 fins al 2019. També ha estat cantant de Mesclat, Dijous Paella i d'Aramateix. Hom el relaciona amb un artista anònim autoanomenat Josep Maria Cantimplora.[1]

Infotaula de personaFrancesc Ribera i Toneu

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 1967 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Berga Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupaciómúsic Modifica el valor a Wikidata
PartitCandidatura d'Unitat Popular Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaJosep Maria Cantimplora Modifica el valor a Wikidata
Participà en
10 novembre 2021Stop JJOO 2030 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webblocs.mesvilaweb.cat… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm9657823 Twitter (X): francescribera Musicbrainz: 6ba790e7-4b18-4caa-b883-1df1b109de32 Viasona: francesc-ribera-titot Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

L'any 1990, va crear el grup Brams amb el qual ha tret tretze discs i ha realitzat més de vuit-cents concerts. Simultàniament ha anat implicant-se en multiples projectes musicals més o menys efímers.

En la seva faceta d'escriptor, és autor de les novel·les El silenci que heu de témer (Edicions Serraclara, 2023),[2] L'assassinat de Guillem de Berguedà (Ara Llibres, 2015) i Història de Catalunya al revés, juntament amb Jordi Creus (Ara llibres, 2012), així com de l'assaig Entestat en la independència (Ara Llibres, 2008). En les seves lletres[3] i en les seves declaracions[4] ha estat sempre crític amb la qualitat de la democràcia a l'Estat espanyol i s'ha mostrat partidari de les idees d'esquerres i de la independència dels Països Catalans.

L'any 2003 va treure el disc Guillem de Berguedà, en el qual hi ha la versió traduïda i musicada de l'obra del trobador homònim. En aquest disc hi col·laboren artistes d'arreu dels Països Catalans, com Xavi Sarrià, Feliu Ventura, Josep Thió, Roger Mas, Jaume Arnella, Manel Camp, Biel Majoral, Joan Reig, Vicent Torrent, Joan Masdeu, Joan Isaac, Gerard Jacquet o Miquel Gil, entre d'altres.

A finals del 2008, amb Albert Vila i Marc Serrats, va formar el grup Poetristes i van publicar el llibre/disc Onze nadals i un cap d'any, musicat tots els poemes del llibre homònim de Josep Vicens Foix.

El desembre de 2009, al Teatre Principal de Palma va presentar l'obra Protocol Estendard, escrita i dirigida especialment per a l'acte de la Diada de Mallorca d'aquell any organitzat per Obra Cultural Balear. Així mateix, aprofità l'estada a Palma per a presentar amb la resta del grup el que seria la Gira 2010 de Brams en que, després de cinc anys aturats, tornaren als escenaris per a celebrar els 20 anys de la creació del grup berguedà.

Com a glosador ha estat coronat Rei de nyacres en dues ocasions (2006 i 2009) a la Trobada de cantadors d'Espolla.[5]

L'any 2013 va ser ideòleg, promotor i creador, a l'empara de l'Associació Voltor, de l'emissora de ràdio Ona Mediterrània de Mallorca, projecte del qual es va desvincular un cop enllestits els preparatius per a la posada en marxa.

A les eleccions municipals celebrades el 22 de maig de 2011 fou escollit regidor al consistori de Berga. Francesc Ribera ocupà el tercer lloc de la llista de la CUP, formació que aconseguí tres representants en aquells comicis,[6] restant a l'oposició. El maig de 2015 la CUP va guanyar les eleccions municipals a Berga i des d'aleshores Francesc Ribera va formar part de l'equip de govern de l'Ajuntament, del qual en va ser Tinent d'Alcalde i regidor d'Hisenda, Governació i Promoció Econòmica, aconseguint en quatre anys una reducció del deute municipal del 40% (de 20 milions a 12) sense augmentar cap impost.

Obra modifica

Discografia modifica

Brams modifica

  • 1992 – Amb el Rock a la faixa
  • 1993 – Ni un pas enrere
  • 1994 – La diplomàcia de la rebel·lia
  • 1995 – Cal seguir lluitant
  • 1996 – Brams al Liceu
  • 1998 – Nena de Nicaragua
  • 1999 – Tot és possible
  • 2001 – Aldea Global Thematic Park
  • 2003 – Energia
  • 2005 – Sempremés
  • 2011 – Oferta de diàleg
  • 2014 – Anem tancant les portes a la por
  • 2017 – Demà

Amb David Rosell modifica

  • 2000 – Viatge efímer a la vall dels mots
  • 2010 – L'esca del pecat
  • 2023 – Senti el llamp que vaig dins seu

Mesclat modifica

  • 2002 – Mesclat
  • 2004 – Manilla
  • 2007 – Cròniques colonials
  • 2012 – 2012

Dijous Paella modifica

  • 2005 – Dijous Paella

Aramateix modifica

  • 2006 – Aramateix
  • 2008 – 300anys

Josep Maria Cantimplora modifica

  • 2000 – Josep Maria Cantimplora i l'Orquestra Cloratita
  • 2004 – Hotel Acapulco. Live in Lloret

Guillem de Berguedà modifica

  • 2003 – Guillem de Berguedà, obra completa musicada

Poetristes modifica

  • 2008 – Onze nadals i un cap d'any

Col·laboracions modifica

Obra escrita modifica

Referències modifica

  1. Perona, Dani. «De governar una ciutat a regentar un hostal a la costa». Regió 7, 12-07-2019. [Consulta: 26 novembre 2021].
  2. «Francesc Ribera 'Titot' presenta la seva flamant novel·la 'El silenci que heu de témer'». DBalears, 19-11-2023 [Consulta: 21 desembre 2023].
  3. «Lletra de "La guerra de la verdulera 1", de Brams». [Consulta: 29 octubre 2010].
  4. Rocamora, Joan «Entrevista a Titot». El tacte que té, núm. 3, juliol-agost 2001, pàg. 5 [Consulta: 29 octubre 2010].
  5. «Titot recupera la corona de Rei de les Nyacres». Enderrock.cat. [Consulta: 25 novembre 2021].
  6. «No fa falta ser un expert per entrar a l'Ajuntament». Regió 7. [Consulta: 21 juny 2011].