Obre el menú principal

Josep Maria Cervera i Berta

Josep Maria Cervera i Berta (Figueres, 16 d'octubre del 1904 - Sant Feliu de Guíxols, 30 de novembre del 1998), sacerdot, escriptor, mestre de música i compositor de sardanes.

Infotaula de personaJosep Maria Cervera i Berta
Biografia
Naixement 16 octubre 1904
Figueres (Alt Empordà)
Mort 30 novembre 1998 (94 anys)
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
Activitat
Ocupació Escriptor, sacerdot i compositor
Gènere Sardana
Modifica les dades a Wikidata

Estudià música amb el seu pare, Felip Cervera i Marquès, harmonia i composició amb Antoni Juncà i orgue amb Isidre Lleys i Pagès. Va realitzar els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona on fou ordenat sacerdot el 1926. Va ser professor del col·legi Santa Maria del Collell des de 1927 fins al 1933. L'any 1929 va ser ordenat eclesiàstic i va exercir com a vicari a Sant Miquel de Campmajor, al temps que impartia classes al col·legi del Collell. El 1933 va ser nomenat organista de la parròquia de Palafrugell. Acabada la guerra civil va ser nomenat vicari de la parròquia de Sant Pere de Figueres (1939-1944) i capellà dels germans de La Salle. Va exercir de professor a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres. El 1944 fou nomenat ecònom de Peralada, el 1946, rector de Sant Feliu de Guíxols i el 1961, regent de la parròquia de Santa Susanna del Mercadal de Girona on romangué fins al 1975. Una vegada jubilat (1975) va atendre parròquies petites com la de Bell·lloc d'Aro i rector de Solius fins al 1993. L'any 1992 va ser nomenat canonge honorari de la catedral de Girona. Va dirigir algunes corals i, a Palafrugell, va fundar l'orfeó "Cant Empordanès".

Compongué una vintena de sardanes, entre elles:

  • Capvespre,
  • Aires de '’Empordà,
  • Recordant Girona,
  • El castell de Solius,
  • La serra de Campmajor,
  • L'aplec del Remei,
  • Jafre, poble gentil,
  • L'aulet,
  • El pla de les bruixes,
  • Joventut.

Publicà diversos llibres biogràfics sobre preveres de les comarques gironines.

ObresModifica

  • Pedro de Figueras (Figueres: 1941), per a la resta haurien de passar força anys,
  • Un apòstol dels temps moderns: assaig biogràfic de Mossèn Pere Dausà i Arxer Girona: Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social, 1989
  • Biografia de mossèn Carles de Bolós i Vayreda Girona: Col·legi de Periodistes de Catalunya, 1995
  • Biografia del mestre Francesc Civil i Castellví Girona: Conservatori Isaac Albéniz, 1992
  • El Calze i la lira, antologia de poetes sacerdots gironins (1847-1986) Girona: Seminari Diocesà, 1987
  • Un eclesiàstic modèlic, biografia de mossèn Josep Comerma i Vilanova Girona: Bisbat de Girona, 1990
  • Florilegi sacerdotal guixolenc. La presència de l'Església a Sant Feliu de Guíxols a través dels seus fills Girona: ed. de l'autor, 1966
  • Història del monestir de Sant Feliu de Guíxols Girona: Caixa d'Estalvis Provincial, 1984
  • La música i els eclesiàstics músics del bisbat de Girona en els segles XIX i XX Girona: Seminari Diocesà, 1987
  • Un rector màrtir, esbós biogràfic de mossèn Pere Arolas i Vergés, amb un apèndix dedicat a la memòria dels restants sacerdots màrtirs figuerencs Girona: Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social, 1990
  • Testimoniatge de fe i de fidelitat: els preveres de la diòcesi de Girona víctimes de la revolta del 1938 amb dibuixos d'Esteve Jou Parés, Girona: Bisbat de Girona, 1991

Enllaços externsModifica