Josep Maria Miró i Coromina

Dramaturg i director teatral català
(S'ha redirigit des de: Josep Maria Miró Coromina)

Josep Maria Miró i Coromina (Prats de Lluçanès, Osona, 1977) és un dramaturg i director teatral català.[1][2][3]

Infotaula de personaJosep Maria Miró i Coromina
65a Nit Premi Frederic Roda Josep M Miró 2 Foto Òmnium Ramon Boadella (23741949885).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1977 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Prats de Lluçanès (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Institut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista, escriptor, director de teatre i dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Activitat2005 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Nerium Park (2012), El principi d'Arquimedes (2011), Gang Bang (Obert fins a l'hora de l'Àngelus) (2010/2011)
Premis

Lloc webjosepmariamiro.cat Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2425988 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va llicenciar-se en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2000. El febrer de 2007 va ser professor d'historiografia a la UAB del postgrau "Independent Reporter - Welcome Sarajevo", organitzat per una agència de Fotoperiodisme, i l'any 2008 es va llicenciar en Direcció i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona.[1][3] Ha treballat amb l'equip de guionistes de TV3 a les sèries Zoo i Mar de fons, i també amb altres mitjans de comunicació a Catalunya, com ara Ràdio 4, COM Ràdio, Ràdio Sant Cugat i El 9 Nou. Ha fet d'ajudant de direcció de Xavier Albertí, de Toni Casares i de la coreògrafa Germana Civera.[1][3]

Ha guanyat nombrosos premis com a autor i com a director de teatre,[1][2] entre ells, el Premi Born 2009, 2011 y 2020,[3][4][5] el Premi Max 2019,[6] el de Crèdit Andorrà, l'accèssit del Marqués de Bradomín, l'Evarist Garcia, el Boira, el concurs de monòlegs de la Fundació Joan Lluís Vives.[7] i l'ex aequo als Premis Mallorca 2008.[8] El 2013 és guardonat amb el premi Quim Masó per l'obra teatral Nerium Park. Pel text de l'obra, aquest mateix any 2013, també obté el Premi Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover de Teatre.

És autor de El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (2020), L’habitació blanca (2020), Temps salvatge (2017-18), Olvidémonos de ser turistas (2017), Cúbit (2016), La travessia (2015), Obac (2014), Estripar la terra (2013), Fum (2012), Nerium Park (2012), El principi d’Arquímedes (2011), Gang Bang (Obert fins al’hora de l’Àngelus) (2010/2011 -Autor resident al Teatre Nacional de Catalunya-), La dona que perdia tots els avions (2009) entre d’altres, i de les dramatúrgies L’amic retrobat (2019), An aquell temps que ets animals parlaven (2019), L’aplec del remei (2016), Neus català, un cel de plom (2015), Esperança dinamita, de cuplets i cançons de revista (2014), Com si entrés en una pàtria (2010), Cocaïna, absenta, pastilles de valda i cafè amb llet (2009).[cal citació]

Ha dirigit els seus textos, l'òpera La Voix humaine i diversos els espectacles de creació. Ha estat ajudant de direcció de Xavier Albertí i de la coreògrafa Germana Civera i guionista de televisió. Ha treballat de periodista a COM Ràdio, RNE, Ràdio Sant Cugat, El 9 Nou i la Revista de la UNESCO a Catalunya.[9]

Obres teatrals[3][10]Modifica

  • El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (2020).
  • L'habitació blanca (2020).
  • Temps salvatge (2018), representada a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.
  • Olvidémonos de ser turistas (2017), representada a la Sala Beckett.
  • Cúbit (2016).
  • La travessía (2015).
  • Obac (2014).
  • Estripar la terra (2014), representada a La Seca Espai Brossa.
  • Fum (2012), representada a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya dins el circle T6[11]
  • Nerium Park (2012), representada a la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors (Grec 2014).
  • El Principi d'Arquimedes (2012). Producció: Sala Beckett Obrador Internacional de Dramatúrgia, Grec 2012 Festival de Barcelona i l'Associació Verins Escènics.
  • Gang Bang (Obert fins a l'hora de l'Àngelus) (2011)[11]
  • La dona que perdia tots els avions (2009).

Bibliografia[12]Modifica

  • Miró Coromina, Josep Maria. Quan encara no sabíem res : poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic (monografia). Arola Editors, S.L., 2008. ISBN 978-84-92408-30-6. 
  • Miró Coromina, Josep Maria; Clemente Gálvez, Cristina. La gran nit de Lurdes G (monografia). Publicacions Abadia Montserrat, S.A., 2009. ISBN 978-84-9883-114-6. 
  • Miró Coromina, Josep Maria; Bellviure Simón, Joan Carles. La dona i el debutant (monografia). El Gall Editor, 2009. ISBN 978-84-92574-17-9. 
  • Miró Coromina, Josep Maria. Nerium Park. Edicions Món de llibres, 2013. ISBN 978-84-616-6781-9. 

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica