Josep Maria de Nadal i Vilardaga

polític català
(S'ha redirigit des de: Josep Maria Nadal i Vilardaga)

Josep Maria de Nadal i Vilardaga (Barcelona, 30 d'abril de 1845 - Barcelona, 4 de febrer de 1908) fou un hisendat i polític català.

Plantilla:Infotaula personaJosep Maria de Nadal i Vilardaga
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 abril 1845 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1908 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne
1899 – 1900
Batlle de Barcelona
juny 1896 – juliol 1897
← Josep Maria Rius i BadiaJoan Coll i Pujol →
Diputat a Corts
21 febrer 1876 – 25 juny 1881
Circumscripció electoral: Districte electoral de Gràcia
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, financer, advocat, empresari Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoaquim Maria de Nadal i Ferrer Modifica el valor a Wikidata
PareJoan Nadal i Pujolà Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill de l'hisendat barceloní Joan Nadal i Pujolà i de Dorotea Vilardaga i Julià, natural de Tarragona.[1]

Fou un dels administradors de la primera sucursal del Banc d'Espanya a Barcelona i membre del consell d'administració del Banc de Barcelona del 1892 fins a la seva mort.

Vinculat al Partit Liberal Conservador, el 1875 fou nomenat regidor de l'ajuntament de Barcelona, i fins i tot en fou alcalde de juny de 1896 a juliol de 1897. El 1877 representà els interessos dels pobles del Pla de Barcelona oposats a l'annexió. Renuncià al títol de marquès de La Unión del Llano, concedit per la muller d'Alfons XII, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, per haver signat el 1897 el decret d'agregació a Barcelona dels antics municipis del Pla de Barcelona,

Fou elegit diputat pel districte de Gràcia[2] a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879, i senador per la província de Barcelona el 1899-1900. Durant el seu mandat defensà les mesures proteccionistes i els interessos del Foment de la Producció Nacional.[3]

El 1883 fundà el Cercle Liberal Conservador de Barcelona, president del Cercle del Liceu (1880-1882) i el 1884 va ser nomenat comissari d'agricultura i comerç de Barcelona.

Es va casar el desembre de 1869 amb Antònia Ferrer i Nin (1850-1903), barcelonina de família de Vilanova.[4] Fou pare de Joaquim Maria de Nadal i Ferrer. Va morir el 4 de febrer de 1908.[5]

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica