Josep Maria Socías i Humbert

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Josep Maria Socias Humbert)

José María Socías Humbert (Barcelona, 1937- Barcelona, 2008) fou advocat i el darrer batlle de Barcelona provinent del règim franquista, entre desembre de 1976 i gener de 1979.

Infotaula de personaJosep Maria Socías i Humbert
Biografia
Naixement23 agost 1937 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 2008 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
  Procurador en Corts
1 de juliol de 1970 – 17 de novembre de 1975
CircumscripcióDelegat Provincial de Sindicats de Barcelona
  Batlle de Barcelona
desembre de 1976 – gener de 1979
  Senador per Designació Reial
15 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perAlcalde de Barcelona
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElvira Pardo Miranda[1]
Premis

Biografia modifica

Socias va néixer el 24 d'agost de 1937 a Barcelona. Llicenciat en Dret en la Universitat de Barcelona. En 1964 va ser secretari sindical comarcal de Tarragona. Va pertànyer al Cos Tècnic de Lletrats Sindicals. És diplomat en Administració d'empreses, Estudis de Mercat i Cooperació. Col·laborador de Solidaridad Nacional, La Prensa, El Noticiero Universal i de Diari de Barcelona. Va ser Inspector assessor provincial de Barcelona en 1966, President de la Corporació Metropolitana de Barcelona, Vicepresident de la Fira Oficial Internacional de Mostres de Barcelona i Vicepresident de l'Exposició Universal de Barcelona.[4]

Es va formar al Frente de Juventudes i feu la seva carrera professional dins la Central Nacional Sindicalista de Barcelona, on el 1967 fou nomenat Delegat Provincial de l'Organització Sindical de Barcelona fins a 1976.[5][6] El 4 de març 1976 és nomenat Secretari General de l'Organització Sindical,[7] càrrec al qual va dimitir després de la sortida de Rodolfo Martín Villa com a Ministre de Relacions Sindicals, presentant la seva dimissió un dia després davant el ministre Enrique de la Mata.[8] Es va mantenir com a Secretari General de l'Organització Sindical fins a l'arribada d'un substitut que mai arribaria, ja que l'Organització Sindical es va dissoldre a causa de la legalització dels sindicats de classes pel Govern d'Adolfo Suárez.

En la seva etapa de màxim responsable s'encarà a les grans vagues i protestes i inicià el desmuntatge dels sindicats verticals. Es va dedicar a desmuntar, des de dins, l'aparell polític i administratiu de l'ajuntament franquista, en aquell moment governat pel batlle Viola i Sauret.

Subordinat de Martín Villa durant la seva època de Ministre de Relacions Sindicals i de Governador Civil de Barcelona, sent delegat provincial de sindicats a Barcelona, va ser l'home de confiança a Barcelona durant la transició. És considerat l'"arquitecte de la Transició a Barcelona" i un dels millors alcaldes de la ciutat.[9] Socías fou Alcalde de Barcelona[10] durant la Transició espanyola, nomenat pel Rei Joan Carles I,[11] després de la mort del dictador Franco. Del seu mandat destaca la col·laboració amb l'arquitecte Joan Antoni Solans, que va iniciar el procés de creació de noves places i parcs, la realització d'una dotzena de nous centres cívics, i la compra de terrenys per equipaments. El seu projecte urbà més destacable és la remodelació d'una part del Raval, que tot just s'està completant actualment.

L'any 1977 fou nomenat senador pel rei Joan Carles I, fins al seu cessament l'any 1979. Dins del Senat va integrar-se en el grup de l'Entesa dels Catalans i vocal de la comissió de Presidència del Govern i Ordenació General de l'Administració Pública.[12] Posteriorment es va apropar ideològicament al PSOE.

En 1977 va donar la benvinguda a Josep Tarradellas a Barcelona, amb el qual havia mantingut reunions a França. Abans de la seva arribada Socías li va enviar un telegrama per felicitar la seva tasca. Juntament amb Tarradellas i en la balconada del consistori van saludar a tots els ciutadans catalans que havien vingut per rebre al seu nou president la frase del qual de Ciutadans de Catalunya ja sóc aquí passaria a la història.

L'any 1983 l'Ajuntament de la ciutat i el Govern Civil varen encarregar Josep Maria Socías de constituir una comissió per tal d'estudiar el problema de la seguretat a la ciutat de Barcelona i proposar accions per la seva solució.[13] La Comissió es va constituir i va treballar durant 14 mesos, amb 11 grups de treball, un per cada tema que va considerar rellevant.[14] La comissió va recomanar la creació d'un consell de seguretat urbana. El Consell de Seguretat de la Ciutat de Barcelona es va constituir el 25 de juny de 1984, presidit pel governador Ferran Cardenal, i l'alcalde Pasqual Maragall com a vicepresident.[15]

L'any 2008, la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi[16] per l'impuls urbanístic que propicià el desenvolupament de la ciutat, així com la introducció d'un estil proper a la ciutadania.

Intent d'assassinat modifica

Durant el càrrec d'alcalde de Barcelona l'organització GRAPO va intentar assassinar-lo, però a causa de la ràpida intervenció de la guàrdia urbana en desmantellar la missió es va poder avisar amb rapidesa a l'escorta. Com a conseqüència del descobriment de l'operació de segrest van ser assassinats, en l'estació de Pubilla Cases, dos membres de la Guàrdia Civil.[cal citació]

Va sofrir diversos intents d'atemptat com el succeït en el seu despatx professional, en el número 42 de la Ronda de Sant Pere, al centre de Barcelona, en el qual mentre estava reunit amb els seus socis el Grup d'Acció Sindicalista es va llançar un artefacte explosiu cap a la sala de reunions. Només va haver-hi danys materials.[17]

Defunció modifica

Morí el 3 de novembre de 2008 a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona (Barcelonès), a l'edat de 71 anys a causa d'un càncer.[18] Se li van rendir honors al Saló de Cent de l'ajuntament de Barcelona amb la presència d'autoritats, com l'ex President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, l'ex alcalde Jordi Hereu i l'actual Xavier Trias, i amistats, com l'ex Vicepresident del Govern Rodolfo Martín Villa o Miquel Roca. El rei Joan Carles va enviar un telegrama expressant les seves condolences als familiars.[19][20]

Referències modifica

  1. [1]
  2. Boletín Oficial del Estado
  3. El Presidente de México, D. José López Portillo y Pacheco, condecora con Orden Méxicana del Aguila Azteca al Alcalde Barcelona. Sr. Socías i Humbert
  4. «Fitxa Documental del Senat». Arxivat de l'original el 2011-11-25. [Consulta: 16 abril 2015].
  5. Procurador en Cortes Españolas por Delegado Provincial de la Organización Sindical de Barcelona
  6. Procurador en Cortes Españolas por Delegado Provincial de la Organización Sindical de Barcelona
  7. Procurador en Cortes Españolas por Secretario General de la Organización Sindical
  8. Socías Humbert Secretario General de Organización Sindical, presenta su dimisión ante el nuevo Ministro de Relaciones Sindicales - El País
  9. Josep Maria Socias Humbert, arquitecto de la transición
  10. Real Decreto 2771/1976
  11. [http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1976/12/04/037.html Socías Humbert nombrado por el Rey a petición del Ministro de la Gobernacion, Martín Villa
  12. Fitxa del Senat
  13. «Nuevo paso para coordinar la seguridad ciudadana». La Vanguardia, 31-12-1983, pàg. 17.
  14. 10 años del Consejo de Seguridad Urbana de Barcelona 1984 - 1994. Ajuntament de Barcelona, 1994. 
  15. Luna, Joaquin La Vanguardia, 26-06-1984, pàg. 21.
  16. El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 24 personalitats i 9 entitats Arxivat 2008-05-29 a Wayback Machine., Generalitat de Catalunya, 15 d'abril 2008.
  17. El G.A.S. autor del atentado contra el despacho del ex delegado de Sindicatos de Barcelona
  18. Mor l'exalcalde de Barcelona Josep Maria Socías Humbert, El Periódico de Catalunya, 3 de novembre 2008. (data d'accés: 3-11-08)
  19. Fallece Socías Humbert, "Gran arquitecto de la trancisión"
  20. Fallece Socias Humbert-El País

Bibliografia modifica