Josep Maria Soler i Coll
Josep Maria Soler i Coll (1893 - 1971) fou un enginyer agrònom, escalador i esquiador català.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1893  |
| Mort | 1971 (77/78 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | alpinista, esquiador |
| Membre de | |
| Esport | esquí |
Fill d'una família de propietaris rurals, cursà els seus estudis als jesuïtes del Col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús de Barcelona, compartint aula amb Josep Maria de Sagarra.[3] Amant de la pràctica esportiva, s'aficionà a la boxa, al golf i al muntanyisme.[3] Per aquesta raó, a l'inici, es feu soci del desconegut Centre Excursionista de Defensa Social.[3] Posteriorment, i pel que li restà de vida, canvia d'entitat i es vinculà a la Secció d'Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.[3] Durant la dècada de 1930 fou el president de la secció d'esquí de l'entitat.[1] L'any 1916, amb els germans Ramir i Isidre Puig, va fer la primera ascensió estatal al Besiberri Nord.[1] Dos anys després, el 1918, participà en la primera ascensió catalana al pic de Russell, el pic Margalida i l'Espatlla d'Aneto, tots tres cims situats al massís de la Maladeta, a la regió de la Ribagorça.[1]
L'any 2015 l'escriptor Francesc Roma i Casanovas li publicà una biografia a Cossetània Edicions sota el títol Josep Maria Soler i Coll. Alpinista i agrònom (1893-1971).[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Josep Maria Soler i Coll». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Roma, Francesc. Josep Maria Soler i Coll. Alpinista i agrònom (1893-1971). Cossetània edicions, 2015 (col. Perfils, 19). ISBN 978-84-9034-359-3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Faura, Enric. «Josep Maria Soler i Coll, pirineista reivindicat». ElMuntanyenc.cat, 15-09-2016. Arxivat de l'original el 15 setembre 2016. [Consulta: 4 agost 2020].