Josep Maria Xammar i Sala

polític espanyol

Josep Maria Xammar i Sala (Juneda, 1901 - Ciutat de Mèxic, 1967) fou un polític independentista català, germà de Gabriel Xammar. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a l'Argentina, on va participar de les activitats dels independentistes catalans.

Infotaula de personaJosep Maria Xammar i Sala
Biografia
Naixement1901
Juneda (Garrigues)
Mort1967 (65/66 anys)
Ciutat de Mèxic
Activitat
OcupacióPolític
PartitPartit Nacionalista Català
Estat Català
Modifica les dades a Wikidata

Havia estat membre de Bandera Negra i posteriorment líder del Partit Nacionalista Català (PNC). El 1934 fou un dels implicats en els enfrontaments entre la Generalitat i els òrgans judicials arran de l'anomenat "procés Xammar".

El mes de juliol de 1936, el PNC es va incorporar a Estat Català, on Xammar fou nomenat el número dos del partit per dessota el secretari general, Joan Torres i Picart. Però la implicació d'aquest en l'afer Revertés amb Joan Casanovas i Maristany, que l'obligà a exiliar-se, el va convertir en el líder més visible del partit.

En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a França i després passà a la República Dominicana i finalment a Mèxic, on continuà treballant a favor de la independència catalana des de la Unió dels Catalans Independentistes. Allí va crear l'empresa de decoració Curvomex amb l'arquitecte català Jordi Tell.[1] Ja en l'exili és el suposat autor d'una carta a un amic, no datada ni signada, on explica els fets del novembre del 1936.[2]

ReferènciesModifica

  1. Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 335. 
  2. El complot de novembre de 1936 segons Josep Maria Xammar