Josep Massó i Ventós

escriptor i poeta català

Josep Massó i Ventós (Barcelona, 11 de març de 1891[1] - 25 d'octubre de 1931[2]) fou un escriptor, crític literari i poeta d'arrel maragalliana.

Infotaula de personaJosep Massó i Ventós

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 març 1891 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 1931 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJaume Massó i Torrents Modifica el valor a Wikidata
ParentsPalmira Ventós i Cullell (tia) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: be890286-807f-44da-a44d-6394cc8354ea Modifica el valor a Wikidata
Autògraf i dedicatòria del poeta al llibre Arca d'Ivori, 1912

BiografiaModifica

Va néixer al carrer de Cucurulla de Barcelona, fill de Jaume Massó i Torrents i de Josepa Ventós i Cullell, ambdós naturals de Barcelona,[1] casats en l'església de Nostra Senyora Betlem de Barcelona el 10 de maig de 1890.[3] Josep Massó fou un escriptor d'obra variada, dedicà la part més important i reeixida de la seva producció a la literatura infantil: dirigí la revista La Rondalla del Dijous, revista infantil editada per L'Avenç en la seva primera època, traduí alguns obres clàssiques del gènere (les rondalles d'Andersen i obres de Maeterlinck, entre d'altres) i publicà l'interessant La nau de veles d'or (1925), il·lustrat per Lola Anglada. També fou director de l'entitat "Teatre dels poetes" i redactor d'El Poble Català i La Vanguardia. Va fer una incursió en el cinema mut en 1917 dirigint la pel·lícula La verdad amb la productora catalana Mundial.

Era assidu de la tertúlia de L'Avenç, on introduí a Josep Maria de Sagarra pels volts de 1911.[4] Un dels seus poemes del llibre L'hora tranquil·la, Càntir, va ser inclòs en l'Antologia de poetes catalans moderns d'Alexandre Plana. El 1925 intentà reprendre la Biblioteca Popular de L'Avenç amb el seu llibre La nau de veles d'or i amb els sis volums de Selecta de contistes catalans.

Fou nebot de l'escriptora Palmira Ventós, que signava amb el pseudònim Felip Palma.

Estiuejant de Torroella de Montgrí, arribà a fer-se bon amic de la vil·la. Rodà una pel·lícula el 1916 sobre aquest poble de l'Empordà.

Obra literàriaModifica

PoesiaModifica

  • 1910: Pòrtic
  • 1912: Arca d'Ivori
  • 1914: L'hora tranquil·la
  • 1920: Totes les cordes

TeatreModifica

  • 1916: Camins de vida
  • 1916: Vella cançó
  • 1919: La primera flor

RondallesModifica

  • 1925: La nau de veles d'or

AssaigModifica

  • 1915: Mireia en la lírica catalana
  • 1919: Com es confecciona un film
  • 1921: Ideari de l'amic

Obres presentades als Jocs Florals de BarcelonaModifica

Traduccions al catalàModifica

  • Andersen, H. C.; Massó i Ventós, Josep (trad.). Contes. Primera sèrie. Barcelona: L'Avenç, 1907 (BPA; 69). (  llegiu-lo)
  • Andersen, H. C.; Massó i Ventós, Josep (trad.). La dona d'aigua i altres contalles. Barcelona: L'Avenç, 1911 (BPA; 115). (  llegiu-lo)
  • Maeterlinck, Maurice; Massó i Ventós, Josep (trad.). Les set princeses. Sor Beatriu. Barcelona: L'Avenç, 1912 (BPA; 125). (  llegiu-lo)
  • Musset, Alfred de; Massó i Ventós, Josep (trad.). Les nits. Barcelona: Editorial Catalana, 1920?. 

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1891, número de registre 1517.
  2. «Funerals». La Veu de Catalunya, 03-11-1931, pàg. 8.
  3. Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 728.
  4. Albert Balcells. Jaume Massó i Torrents i la modernitat, 1863-1943: de L'Avenç a l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2013, p. 59. ISBN 978-84-9965-187-3. 
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Enllaços externsModifica

Vegeu texts en català sobre Josep Massó i Ventós a Viquitexts, la biblioteca lliure.