Josep Miró i Ardèvol
Josep Miró i Ardèvol (Barcelona, 1944) és un polític i enginyer agrícola català. Va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola a l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB) (en aquella època denominada Escuela de Peritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias), i és diplomat en Ordenació Territorial (ESECCP). Ha ocupat diferents càrrecs directius en empreses com IBERING Enginyeria, S.A, o INTECASA SL.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 abril 1944  (80 anys)Barcelona | ||
 Diputat al Parlament de Catalunya | |||
| 16 juny 1988 – 30 desembre 1988 (renúncia) – Jaume Padrós i Selma → Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |||
| Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca | |||
| 18 juny 1984 – 19 desembre 1989 ← Agustí Carol i Foix – Joan Vallvé i Ribera → Membre del gabinet: Govern de Catalunya 1984-1988, Govern de Catalunya 1988-1992 | |||
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |||
| 1979 – 1984 | |||
| Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |||
| 2002 | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Barcelona | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | Escola Superior d'Agricultura de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Barcelona | ||
| Ocupació | polític, empresari, enginyer agrònom, pèrit agrícola | ||
| Partit | Unió de Centre de Catalunya (1978–) Convergència Democràtica de Catalunya (1974–) Unió Democràtica de Catalunya (1963–) | ||
| Membre de | |||
.jpg)
En la seva joventut va ser membre de l'escoltisme laic.[1] Va començar la seva activitat política amb la reconstitució de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), el 1963. Va ser empresonat el 1969, jutjat per associació il·lícita pel TOP el 1971 i posteriorment absolt. Membre fundador d'Unió del Centre de Catalunya (UCC) fins a la seva integració a CDC (1978-1980). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 fou elegit diputat i fou nomenat Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya del 1984 al 1989, i regidor de l'Ajuntament de Barcelona fins al 2002, càrrec que deixà per a fundar el grup e-cristians. Ha publicat diversos llibres on defensa els valors cristians a la societat actual, oposat al matrimoni entre homosexuals[2] i col·labora amb diferents mitjans de comunicació.
Referències
modificaObres
modifica- Més enllà de l'autonomia (1997) Editorial Columna
- Aproximació a la política econòmica de la Generalitat de Catalunya: 1980-1983 (1984) Editorial Pòrtic