Josep Oriol Molgosa i Valls

escriptor espanyol

Josep Oriol Molgosa i Valls (Barcelona, 1844 — Barcelona, 15 d'abril[1] del 1909) va ser administrador i gerent de teatres, editor, escriptor, actor[2] i dramaturg. Se li atribueix[3] la frase publicitària "éxito que ha asombrado a la misma empresa".

Infotaula de personaJosep Oriol Molgosa i Valls
Biografia
Naixement1844 modifica
Barcelona modifica
Mort15 abril 1909 modifica (64/65 anys)
Activitat
OcupacióEscriptor modifica
GènereTeatre modifica

BiografiaModifica

Membre d'una família artística, el seu germà Jaume va ser actor i dramaturg, i Susagna Molgosa, filla d'aquest, actriu. Fills d'en Josep Oriol[4] foren Conrad i Ramon Molgosa i Planas, ambdós músics i compositors.

Al llarg de la seva carrera professional tocà diverses tecles en el món del teatre barceloní: va ser[5] apuntador (1870, teatre Odeon), actor (1882, teatre Espanyol), gerent (1883-1886, diversos teatres del passeig de Gràcia), representant (1887, teatre Novedades) i, finalment i per molts anys, administrador[3] del teatre Tívoli (1887-1902). A més, escriví, traduí o arranjà gran nombre d'obres de teatre, i feu imprimir fullets amb arguments de peces representades.

Fou autor d'un important nombre d'obres de teatre. Per bé que moltes quedaren inèdites (per exemple César el mulato, drama en 4 actos, del 1883; Un mató ó'l dia de San Joseph), també se'n publicaren moltes altres, en català i en castellà. En destaquen Una resurrecció (1887), Mestre Jan o l'honra del treball (1895) i, en castellà, la força citada El sitio de Gerona (1887). Col·laborà en publicacions periòdiques, especialment[6] al Diario de Comercio que havia dirigit en Pere Estasen, però també en altres, com el 1863 a la revista madrilenya Semanario Popular (La choza, al núm. 10; El arbol de la rigidez, al núm. 15), el 1874 a La Rondalla (La negra intenció d'un negre, p. 40), a l'Almanac de l'Esquella de la Torratxa (La camisa de l'amor, 1891; Separació, 1892; Á Joseph O. Molgosa, 1893) i a La Tomasa el 1892 (Escatimadora, poesia) i el 1903 (poema Voluntaris catalans). El 1893 aplegà un seguit d'escrits circumstancials[7] en el volum Caprichos de sobremesa, que s'autoedità. També traduí i arranjà obres d'altres autors (Edmond Rostand, Théodore Lajarte). Durant el temps que fou administrador de teatre, edità força llibrets amb l'argument, i de vegades fragments del text, de les obres que s'hi representaven.

Va ser membre de la societat humorística "El Niu Guerrer" (apareix com a secretari al[8] 1880)

D'ell es digué

« Molgosa, desconegut de les promocions actuals, fou a la segona meitat del segle XIX popularíssim en el món teatral barceloní... Per espai de quaranta anys fou Molgosa primer i segon apuntador i actor, representant, administrador i autor, ço que diu la varietat i l'extensió de les seves aptituds. »
Teatre català 1932[5]

ObresModifica

(selecció)

ImpressionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Necrológica». El Principado, núm. 105, 16-04-1909, pàg. 2433.
  2. «Jaume Molgosa i Valls». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Vega, Vicente «La risa eterna: publicidad». ABC [Sevilla], 16-08-1953, pàg. 35-36.
  4. Tingué amb Dolors Planas quatre fills, pel cap baix: Josep Oriol, Ramon, Francesca de P. i Conrad ( «Necrológica de Conrad Molgosa». La Vanguardia, 13410, 26 agost del 1917, pàg. 2.)
  5. 5,0 5,1 «Presentació de la reimpressió d'un article seu del 1868, "Els còmics d'afició"». El teatre català, núm. 10, 03-12-1932, pàg. 146.
  6. «Resenya de "Caprichos de sobremesa"». La Ilustració Catalana, 305, 31-03-1893, pàg. 95.
  7. «Ressenya de "Caprichos de sobremesa"». La Vanguardia, 22-03-1893, pàg. 3.
  8. Museu Frederic Marès. La Barcelona irreverent. De la Societat del Born al Niu Guerrer (1858-1910). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 129. 
  9. «Original manuscrit de "Colls y punys", al web de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1 novembre del 2013].
  10. "del drama catalá del senyor Molgosa que s'estrenarà lo dissapte vinent en lo teatro del "Odeon"... n'han sigut suprimits alguns versos per ordre del govern de la provincia" ( «Teatro del Odeon». Diari català, 24-02-1880, pàg. 403.)
  11. «Consulta de l'original manuscrit de "La honra del treball", al web de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1 novembre del 2013].
  12. L'original francès podria tractar-se de M.Lombard, ou, le voyage d'agrément, folie-vaudeville en un acte, de Varin, M. Desvergers i M. Lubize, estrenada al "Théâtre de la Porte-Saint-Martin" de París al 1832 «Enllaç».
  13. «El Secreto de mi tio, reproducció». [Consulta: 1 desembre del 2013].
  14. Segona edició: Madrid: Est. tip. Montoya y Compañía, 1886
  15. Edició facsímil moderna: Molgosa Valls, José O. El Sitio de Gerona, drama histórico-patriótico en 3 actos y un prólogo. Valencia: Librerías París-Valencia, 1994.