Josep Padrós i Cuscó

Josep Padrós i Cuscó (Caldes de Montbui (Vallès Oriental) 15 de setembre de 1858 - Federico (Nord d'Àfrica) 29 de juny de 1916) va ser un militar català. Va néixer a la casa anomenada <Cal Met>.

Infotaula de personaJosep Padrós i Cuscó
Biografia
Naixement15 setembre 1858 Modifica el valor a Wikidata
Caldes de Montbui (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juny 1916 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Creu Blanca al Mèrit Militar atorgada a Josep Padrós i Cuscó

Als quatre anys els pares es traslladaren a Saragossa (Aragó), i més endavant en aquesta capital manya va estudiar batxillerat i després la carrer de ciències a la Universitat de l'esmentat da ciutat. Amb motiu de la suspensió d'aquesta Facultat, es va veure obligat a traslladar-se a Barcelona per acabar la seva carrera.

El coronel Planter, amic de la família veient la capacitat del jove, va aconsellar als seus pares que ingressés a l'acadèmia d'enginyers de Guadalajara, cosa que va fer l'any 1877, i on aconseguí un any més tard la Creu Blanca del Mèrit Militar. Vers el 1884, prestà l servei a Barcelona, Maó, Saragossa i Pamplona. Es va ocupar en projectes de bateria d'algunes fortaleses i posteriorment va ser designat per anar a Cuba.

A la Guerra d'Independència de Cuba, (1887-1898), llarga i laboriosa, es va dedicar a fer plànols i fortificacions. Va ser director dels Serveis Topogràfics i va pujar al grau de comandant.

Aconseguí per dues vegades la creu de Maria Cristina, i ascendí a tinent coronel. En acabar la guerra de Cuba el 1898, va anar a Tarragona, Barcelona, Saragossa i Figueres, al Regiment de Pontoners i Mixt d'Enginyers. Li va ser concedida la creu de Sant Hermenegild i la medalla de Cuba amb tres passadors.

El 1912 ascendí a coronel, passà a la zona de Ceuta i Tetuan, comandant forces d'enginyers, i en alguns fets d'ermes va guanyar noves distincions, la tercera creu al Mèrit Militar amb distintiu blanc i d'altres amb distintiu vermell. Va morir el juny de 1916, mentre feia una visita d'inspecció per la rodalia de Federico (Nord d'Àfrica).

Va ser ascendit a general per Reial Orde nº. 126 del 20 de juny de 1916. Al voltant del 1920, l'Ajuntament de Caldes de Montbui li va dedicar un carrer.

BibliografiaModifica