Josep Piqué i Camps

polític català

Josep Piqué i Camps (Vilanova i la Geltrú, 21 de febrer de 1955 - Madrid, 6 d'abril de 2023)[1] fou un polític, economista i professor universitari català, diverses vegades ministre durant les VI i VII legislatures i expresident del Partit Popular de Catalunya.

Infotaula de personaJosep Piqué i Camps

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1955 Modifica el valor a Wikidata
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 2023 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
18è President del Cercle d'Economia
2011 – 2013
← Salvador Alemany i MasAntón Costas Comesaña →
President Vueling Airlines
2007 – 2013
Senador al Senat espanyol
21 desembre 2006 – 22 octubre 2007
Senador al Senat espanyol
29 desembre 2003 – 20 gener 2004
Diputat al Parlament de Catalunya
24 novembre 2003 – 17 setembre 2007
President del Partit Popular de Catalunya
2003 – 19 juliol 2007
← Alberto Fernández DíazDaniel Sirera Bellés →
Ministre de Ciència i Tecnologia
10 juliol 2002 – 4 setembre 2003
← Anna Maria Birulés i BertranJuan Costa Climent →
Ministre d'Afers Exteriors i Cooperació
27 abril 2000 – 10 juliol 2002
← Abel Matutes JuanAna Palacio Vallelersundi →
Diputat al Congrés dels Diputats
27 març 2000 – 5 desembre 2003 – Rosa Zaragoza Juncá →

Circumscripció electoral: Barcelona

Ministre d'Indústria i Energia
6 maig 1996 – 27 abril 2000
← Juan Manuel Eguiagaray UcelayAnna Maria Birulés i Bertran →
12è President del Cercle d'Economia
1995 – 1996
← Joan Molins AmatPedro Fontana García →
Vicepresident Fundación Constitucional Española
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, catedràtic, economista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOHL, executiu en cap (2013–2016)
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya
Partit Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
18 agost 2020En defensa del regnat de Joan Carles I Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGloria Lomana Modifica el valor a Wikidata
PareJosep Piqué i Tetas Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2134708 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer el 21 de febrer de 1955 a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf, fill de Josep Piqué i Tetas,[2] darrer alcalde en la dictadura franquista del seu poble natal. Va estar afiliat a UCD i també fou President Honorari de l'Associació d'Empresaris del Garraf. Va estudiar ciències econòmiques i empresarials, així com dret, a la Universitat de Barcelona, centre en el qual va impartir classes de teoria econòmica.[3]

Va morir a l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid el 6 d'abril de 2023.[1] El juliol del 2023 el Forum LaToja va organitzar un acte en el seu record a l'Hotel Eurostars Mirasierra de Madrid, on van participar personalitats del món econòmic i polític del país.

Activitat empresarial modifica

Membre de la Junta directiva del Cercle d'Economia de Barcelona sota la presidència de Carles Tusquets (1989-1995), en fou el seu president entre 1995 i 1996 i entre 2011 i 2013.[4] Entre 1989 i 1992 va ser president del grup Ercros,[5] on també va ocupar diversos càrrecs directius. Se'l va relacionar amb la suposada venda il·legal de la petroliera Ertoil, empresa filial d'Ercros, al grup Elf, però l'Audiència Nacional arxivà la seva causa.[6]

Des del novembre de 2007 fins al setembre de 2013, Piqué ocupà la presidència de l'aerolínia de baix cost Vueling, passant més tard a ocupar el càrrec de conseller de l'empresa constructora OHL[7] i a Mapfre.

Activitat política modifica

Va començar en política com a militant de Bandera Roja i poc després del PSUC. Entre els anys 1986 i 1988 va ser Director General d'Indústria de la Generalitat de Catalunya sota el govern de Convergència i Unió.[8]

L'any 1996, després de la victòria del Partit Popular en les eleccions generals, fou escollit Ministre d'Indústria i Energia pel nou president José María Aznar, com a independent, càrrec que ocupà fins a l'any 2000. El 13 de juliol de 1998 fou nomenat Portaveu del Govern després del relleu de Miguel Ángel Rodríguez, càrrec que compaginà amb la seva tasca de ministre d'Indústria fins al final de la VI legislatura. Amb la nova victòria dels populars en les eleccions generals de l'any 2000,[9] fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors, càrrec del qual fou rellevat el 10 de juliol de 2002 en la primera remodelació del segon govern d'Aznar, passant a ocupar el Ministeri de Ciència i Tecnologia.

Afiliat al Partit Popular l'octubre de 2002, el 4 de setembre de 2003 abandonà les seves tasques al govern d'Espanya per ser candidat del Partit Popular de Catalunya (PPC) en les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquell any, en les quals fou escollit diputat, esdevenint el president del grup popular en aquesta cambra.

El 19 de juliol de 2007 Josep Piqué presentà la dimissió irrevocable com a president del Partit Popular de Catalunya,[10] després que es fes pública la decisió d'Ángel Acebes d'imposar una gestora al PP català, sent substituït per Daniel Sirera Bellés.[11]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Mor Josep Piqué, ministre català d'Aznar, als 68 anys», 06-04-2023. [Consulta: 6 abril 2023].
  2. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
  3. «Cercle d’Economia | Josep Piqué». [Consulta: 12 abril 2023].
  4. «Juntes Directives (1959-1995)». Arxivat de l'original el 2006-04-27. [Consulta: 4 juny 2006].
  5. Milian, Àlex. «La revenja de l'empresari model». El Temps, 09-05-2017. [Consulta: 2 juny 2017].
  6. «"El prestigi social de periodistes i polítics ha caigut en picat des de la transició"». Arxivat de l'original el 2010-03-28. [Consulta: 4 juny 2006].
  7. L'ex-ministre Josep Piqué, nomenat conseller de la constructora espanyola OHL
  8. "josep%20pique" Nomenament (desembre de 1985).Dimissió (Juliol de 1988)
  9. Fitxa del Congrés dels Diputats
  10. «Piqué dimite y el PP le ofrece el cargo a Alberto Fernández». Arxivat de l'original el 2007-09-08. [Consulta: 22 agost 2007].
  11. «Daniel Sirera ja és el nou president del Partit Popular de Catalunya». VilaWeb. [Consulta: 6 juliol 2023].

Enllaços externs modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Manuel Eguiagaray Ucelay
Ministre d'Indústria i Energia
 

19962000
Succeït per:
Anna Birulés
Precedit per:
Miguel Ángel Rodríguez Bajón
Ministre Portaveu del Govern
 

19982000
Succeït per:
Pío Cabanillas Alonso
Precedit per:
Abel Matutes Juan
Ministre d'Exteriors
 

20002002
Succeït per:
Ana Palacio Vallelersundi
Precedit per:
Anna Birulés
Ministre de Ciència i Tecnologia
 

20022003
Succeït per:
Juan Costa Climent
Precedit per:
Alberto Fernández Díaz
President del Partit Popular de Catalunya
20032007
Succeït per:
Daniel Sirera Bellés
Precedit per:
Barbara Cassani
Conseller delegat de Vueling
2007
Succeït per:
en el càrrec
Precedit per:
Joan Molins i Amat
Salvador Alemany i Mas
President del Cercle d'Economia
1995-1996
2011-2013
Succeït per:
Pedro Fontana García
Antón Costas Comesaña