Obre el menú principal

Josep Planchart i Martori

polític català

Josep Planchart i Martori (Sant Celoni, 5 de desembre de 1918 - Barcelona, 23 de juliol de 2015). En entorns familiars també conegut com a Pepitu. Va ser un polític català, dirigent d'Estat Català des de 1947 i president del partit fins al 2001.[cal citació]

Infotaula de personaJosep Planchart i Martori
Biografia
Naixement 5 desembre 1918
Sant Celoni (Vallès Oriental)
Mort 23 juliol 2015 (96 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Es coneix per Dirigent d'Estat Català
Activitat
Ocupació Polític
Partit Estat Català
Modifica les dades a Wikidata

Començà a militar a Estat Català amb 17 anys des que, a principis de l'any 1936, s'afilià a les Joventuts d'Estat Català del barri de Gràcia (Barcelona). Va lluitar a la guerra civil espanyola i també ho féu als Fets de Maig de 1937 defensant les seus d'Estat Català dels atacs de la FAI. Formà part de l'escamot dirigit per Manuel Cruells (aleshores cap d'escamot però futur dirigent d'EC) que destruí els arxius del partit només uns dies abans de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona per evitar que caiguessin en mans de l'enemic.[cal citació]

Un cop acabada la guerra va exiliar-se a França, on va estar internat en camps de concentració. Posteriorment fou ingressat a un camp de concentració a Navarra, i, més tard, enviat uns anys a fer treballs forçats amb exèrcit a l'antic protectorat espanyol al Marroc.[cal citació]

Planchart seguí formant part d'Estat Català i ingressà amb la resta de militants al Front Nacional de Catalunya efectuant tasques d'espionatge en favor dels aliats durant la Segona Guerra Mundial i, de manera paral·lela, combatent la dictadura franquista des de la clandestinitat com a membre d'Estat Català i del Front Nacional de Catalunya. Fou detingut diverses vegades i també fou empresonat tres cops el 1943, 1966 i 1972.[cal citació]

El seu paper dins Estat Català cada cop adquirí més pes i, des de 1947, ja fou membre de la direcció del partit coincidint amb la sortida d'Estat Català del Front Nacional de Catalunya quan aquest va pretendre esdevenir partit polític.[cal citació]

A finals de la dictadura franquista, fou acusat de la creació d'un grup armat: el Front d'Alliberament de Catalunya (FAC), amb qui tenia una relació no massa important, realment. Per a evitar ésser detingut i empresonat, hagué de viure amagat fins a la mort de Franco i la posterior amnistia.[cal citació]

Un cop caiguda la dictadura fou un dels que tramità la difícil legalització d'Estat Català. Fou president d'Estat Català fins a la seva dimissió, i es crearen dues faccions en el partit: una interclassista "oficial" que compta amb els veterans del partit i tots els seus seguidors, encapçalada per Josep Planchart i una altra d'esquerres encapçalada per Jordi Miró i Riba. El sistema judicial espanyol establí que el president escollit en el VIII Congrés, del 26 de març del 2006 era Jordi Miró i Riba.[1]

Josep Planchart va escriure un poema el mateix any de la seva mort, el 2015, per posar al recordatori un cop es morís.[cal citació]

Poema escrit per Josep Planchart per a posar al seu recordatori el dia de la seva mort.
Original del poema "Un raig d'estrella"

ReferènciesModifica

  1. «Sentència judicial definitiva a favor d'Estat Català», 11-11-2011. [Consulta: 30 juny 2012].

Enllaços externsModifica