Obre el menú principal
Josep Pont redirigeix aquí, per al polític català, vegeu Josep Pont i Sans.

Josep Pont i Gol (Bellpuig, Urgell, 9 d'abril de 1907 - Solsona, 4 d'octubre de 1995) fou un eclesiàstic i bisbe català, arquebisbe de Tarragona durant el període de 1970 al 1983.

Infotaula de personaJosep Pont i Gol
Biografia
Naixement 8 d'abril de 1907
Bellpuig
Mort 4 d'octubre de 1995(1995-10-04) (als 88 anys)
Solsona
Template-Bishop.svg  Arquebisbe de Tarragona
Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Escriptor i sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 30 de novembre 1951
Consagració Vicent Enrique i Tarancón
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

L'any 1926 es va traslladar a Roma i es va doctorar en sagrada teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana l'any 1931. El 21 de març del mateix any va ser ordenat sacerdot a Sant Joan del Laterà i va oficiar la seva primera missa a les catacumbes de Sant Calixt.

Aquell mateix any va tornar a Catalunya i va ser designat vicari de la parròquia de Palau d'Anglesola, càrrec que va ocupar fins a l'esclat de la Guerra Civil. Durant la guerra va estar amagat a casa dels dirigents republicans del poble, i no va trepitjar el carrer fins que hi van arribar les tropes franquistes. Es va posar a disposició de les noves autoritats, que li van demanar que oficiés una missa a la plaça del poble. Va fer-ho parcialment en català.

Exerceix diferents serveis pastorals al seu bisbat de Solsona, on també li són confiades distintes responsabilitats diocesanes, entre les quals la de secretari de cambra i govern, essent bisbe d'aquesta seu el doctor Vicent Enrique y Tarancón.

Va ser nomenat professor i prefecte de disciplina del Seminari de Solsona. L'any 1948 va guanyar la càtedra de canongia doctoral de la catedral de Solsona, i l'any següent va ser designat secretari de cambra i de govern de la diòcesi per l'aleshores bisbe de Solsona Vicent Enrique i Tarancón. Des d'aquest càrrec va treballar intensament per la unitat pastoral dels bisbats catalans i va impulsar els secretariats de catequesi, missions i Acció Catòlica.

Preconitzat bisbe de Sogorb el 4 d'agost de 1951, rep l'ordenació episcopal el 30 de novembre del mateix any a l'església arxiprestal de Bellpuig. Pren possessió de la diòcesi de Sogorb el 30 de gener de 1952. Després d'una remodelació de límits diocesans de què ell mateix té cura, és nomenat bisbe de Sogorb-Castelló el 31 de maig de 1960.

Participa en el concili ecumènic Vaticà II, on té algunes intervencions. El Vaticà II marcà definitivament l'estil pastoral de Pont i Gol: obert, dialogant, proper, renovador, evangelitzador i participatiu.

És nomenat arquebisbe de Tarragona el 26 de novembre de 1970. Per poders pren possessió d'aquesta seu metropolitana i primada el 21 de gener de 1971 i hi fa la solemne entrada el 24 del mateix mes.

El 1976, per primera vegada (i els primers a tot l'estat espanyol), els bisbes de Catalunya amb l'arquebisbe Pont i Gol com a metropolità fan la seva preceptiva visita quinquennal a Roma de manera conjunta. L'arquebisbe Pont i Gol, a través d'uns seus enviats i representants (el bisbe d'Urgell i el secretari general de l'arquebisbat de Tarragona) negocia un modus operandi amb el president Tarradellas, a Saint Martin le Beau, pel que fa a les relacions entre la Generalitat i els bisbes de Catalunya, basades en una mútua independència i sana cooperació.

Com a metropolità i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, impulsa la vertebració i la coordinació de l'acció pastoral de les vuit diòcesis amb seu a Catalunya: Tarragona, Barcelona, Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tortosa, Vic. Amb entusiasme impulsa i acompanya el trasllat de les despulles del cardenal Vidal i Barraquer, mort a l'exili el 1943, des de la cartoixa de La Valsainte (Suïssa) a la catedral de Tarragona, per a ser-hi definitivament inhumades, amb un cenotafi proper en recordança del doctor Manuel Borràs, bisbe auxiliar del cardenal, immolat en la revolta de 1936.

Tingueren especial ressò dues conferències seves: La llengua de l'Església (1975, a Reus) i L'Església a Catalunya, quins camins? (Mollerussa, 1976). El 1981 rep de la Generalitat la distinció de la Creu de Sant Jordi. El 12 d'abril de 1983 el papa Joan-Pau II li accepta la dimissió que havia presentat prèviament per raó de l'edat. El 13 d'abril és nomenat administrador apostòlic de l'arxidiòcesi de Tarragona fins que el nou arquebisbe no en prengués possessió, fet que s'esdevindria el 12 de juny del mateix any. El 1988 rep el títol de fill adoptiu de Tarragona.

Els darrers anys de la seva vida transcorren a Tarragona i a Solsona, on mor el 4 d'octubre de 1995.

Escrits i reconeixementModifica

La multiplicitat dels seus escrits, de tots els gèneres, adreçats a tota mena de grups d'arreu de Catalunya, i en ocasions ben diferents, demostren la seva proximitat a les persones i la seva sensibilitat com a cristià i bisbe a les variades realitats que s'anaven desvetllant l'últim quart de segle al nostre país. D'un tarannà afable, pacífic i senzill, Pont i Gol fou fidel als valors espirituals que representava com a bisbe, i sensible a les realitats humanes i culturals del país.

Fou reconegut a Catalunya i respectat i considerat en l'àmbit de l'Església d'Espanya. Moltes foren les persones que des de diferents instàncies de la vida ciutadana, cultural i política, i de la vida eclesial, trobaren en l'arquebisbe una persona que acull, escolta, comprèn i aconsella.

Cinc són les publicacions que ajuden a la divulgació de l'obra, sobretot escrita, d'aquest egregi prelat del segle passat.

Referències i fontsModifica

Enllaços externsModifica