Josep Prat i Bonet
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Josep Prat i Bonet (Berga, Berguedà, 1894 - Córdoba, Argentina, 1936) va ser un esperantista, sindicalista i catalanista emigrat a l'Argentina.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1894  Berga |
| Mort | 1936 (41/42 anys) Córdoba (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | esperantista, sindicalista |
Josep (José o Josefo) Prat i Bonet es va convertir en pioner del moviment esperantista argentí, essent soci fundador d'entitats locals i de l'Associació Argentina d'Esperanto.[1] El 1914 es trobava a París per participar en el 10è Congrés Mundial d'Esperanto quan l'esclat de la guerra va impedir-ne la celebració i va fer que Prat i Bonet hagués de passar penalitats per tal de poder tornar a Amèrica.[2] Pacifista convençut, en tornar a Argentina va fer diversos discursos emfasitzant la relació entre pacifisme i esperantisme.[2]
D'altra banda, a l'Argentina també va desenvolupar altres de les seves inquietuds. Una de les més conegudes fou la seva dimensió com a líder catalanista. Així, va ser soci fundador de l'Orfeó Català i membre molt actiu del Casal Català de Buenos Aires on va portar a terme diverses activitats culturals. També és coneguda la seva acció com a sindicalista. El 2014 la seva neta va escriure la història de Josep Prat i Bonet a una revista esperantista brasilera.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Prat, Patrícia (2014). “Vaganta Hirundo. Omaĝaj vortoj honore de Josefo Prat i Bonet, pioniro de Esperanto en Argentino”, Almanako Lorenz 2014. Rio de Janeiro, Brasil. Pág 133.
- ↑ 2,0 2,1 Alcalde, Xavier «L'internacionalisme pràctic de l'esperanto» (pdf). Els pacifistes durant la primera guerra mundial, setembre 2015. Arxivat de l'original el 2016-03-09 [Consulta: 11 març 2016].