Josep Rafael Carreras i Bulbena

Musicòleg, historiador, filòleg i compositor català

Josep Rafael Carreras i Bulbena (Barcelona, 23 de març de 1860[1] - ibídem, 2 de gener de 1931[2]) fou un musicòleg, historiador, filòleg i compositor català.[3]

Infotaula de personaJosep Rafael Carreras i Bulbena
Biografia
Naixement23 març 1860 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1931 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómusicòleg, historiador, filòleg i compositor
Membre de
Obra
Obres destacables
Carles d'Àustria i Elisabet de Brunswick a Barcelona i Girona (1902)

BiografiaModifica

Fill de Josep Carreras i Aragó, argenter d'ofici natural de Barcelona, i de Rafaela Bulbena i Onyós. Va estudiar violoncel amb Antoni Lupresti i compongué, en col·laboració amb Lupresti, l'oratori Sortint d'Egipte (1895). El contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann el van encaminar cap als estudis musicològics, centrats en bona part sobre el segle XVIII, essent la seva obra cabdal El oratorio musical (1906).[3]

Compromès amb el moviment de la música religiosa, va atorgar un gran impuls a la capella de música de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, posant al capdavant d'aquesta al mestre Domènec Mas i Serracant el 1895 i assegurant el canvi del repertori habitual en pro de la redescoberta música polifònica de Palestrina, Victoria i altres autors clàssics. Va traduir el Tratado de canto eclesiástico del cardenal Bona el 1896. Va mantenir una relació epistolar amb A. Richter, H. Volkmann, H. Riemann i altres musicòlegs d'aquesta època, especialment d'Alemanya i Àustria, la qual cosa li va aportar un coneixement extraordinari de les fonts i metodologies d'aquesta disciplina, fruit de les quals van ser les seves nombroses publicacions sobre la història de la música hispànica, amb especial atenció a l'àrea catalana, des de l'Edat Mitjana fins al segle XVIII.

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1920), on va ingressar amb un important discurs sobre Emmanuelle d'Astorga. Carreras va destacar en aquesta societat il·lustrada barcelonina per la seva erudició i pel seu profund compromís social. Com a compositor, la seva aportació no va ser abundant, cal destacar l'Himne a la Sagrada Familia, la cantata Flos Carmell, l'himne Regnum mundi i l'oratori Sortint d'Egipte, realitzat juntament amb el mestre Lupestri. A més a més, va col·laborar amb Felip Pedrell en la cerca de fonts per les Opera Omnia de Tomás Luis de Victoria.

La seva producció musicològica es considera rellevant, tant per les seves aportacions de dades inèdites sobre moltes fonts desaparegudes com per la capacitat de síntesi i el sentit de la globalitat de les seves obres. Els seus estudis sobre la vida musical barcelonina a principis del s. XVIII, els oratoris, les relacions musicals hispà-italianes i altres temes, constitueixen documents dels quals cal partir necessàriament per a emprendre qualsevol treball de recerca.[4]

Com a historiador es distingí per utilitzar fonts descobertes per ell i en part inèdites i pel seu mètode rigorós i entenedor. Les seves obres principals són Carles d'Àustria i Elisabet de Brunswick a Barcelona i Girona (1902), Antoni de Villarroel, Rafael de Casanova i Sebastià de Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el setge de 1714 (1912) i L'Acadèmia desconfiada i sos acadèmics (1922). En el terreny de la filologia, també va publicar diverses obres. L'any 1920 va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i hi va col·laborar amb diversos treballs històrics i musicals.[3]

Es va casar amb Francesca de Balanzó i Pons (1854[5]-1922),[6] germana de l'escriptor i empresari Llorenç de Balanzó i Pons, marquès de Balanzó.

Escrits musicalsModifica

  • Estudio crítico de las obras de George Frederic Händel, Barcelona, 1895
  • Cardenal Bona: Tratado de cambio eclesiástico, Barcelona, 1896 (trad. al espanyol, amb notes i comentaris).
  • Luigi Cherubini. Estudio musical, Barcelona, 1896.
  • La música a Catalunya en los XVIII centuria, Barcelona, 1910.
  • El oratorio musical desde su origen hasta nuestros días, Barcelona, 1906
  • Domènec Terradelles, Barcelona, 1908.
  • Carles d'Àustria y Elisabeth de Brunswick-Wolfenbüttel a Barcelona y Girona, Barcelona, 1902.
  • També va publicar molts articles en la RMC (Revista Musical Catalana): ''Las primeras óperas cantadas a Barcelona en la Llotja del Mar'', II, 1905, 95-7; ''La Inmaculada Concepció i l'ara musical'', II, 1905, 234-5; '' La biografía d'en Mateu Flecha, monje carmelita, segons un códex de la Biblioteca Imperial de Viena'', III, 1905, 67-70; ''Idea del que foren musicalmente els joglars, trobadors i ministrels en terres de parla provensal i catalana'', V, 1905, 57, 97, 111, 143, 158, etc.[7]

Fons personalModifica

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Rafael Carreras i Bulbena; destaca l'obra original (obra literària, historiogràfica, lingüística); la correspondència (referida bàsicament a la seva activitat d'investigació): els materials i dossiers de treball (que inclouen documents originals dels segles XVII i XVIII referits essencialment a la Guerra de Successió Espanyola); i finalment, la documentació produïda en funció de la seva activitat associativa (com ara la de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i la de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País).[3]

ReferènciesModifica

  1. «Naixements.1860.llibre 2.Fol.26 registre núm 1383». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 23-03-1860. [Consulta: 20 maig 2019].
  2. «Esquela». La Vanguardia, 03-01-1931, pàg. 2.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Josep Rafael Carreras i Bulbena». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].
  4. Salvat, J. Josep Rafael Carreras i Bulbena i recargues per a la història de la música a Catalunya. RMC,XXVIII, 1931,p.73-80
  5. «Registre del naixement de Francesca Balanzó i Pons» (en castellà). FamilySearch, 26-10-1854. [Consulta: 8 octubre 2022].
  6. «Esquela de defunció de Francesca de Balanzó». La Vanguardia, 06-11-1923, pàg. 2.
  7. Mas i Serracant, D. Necrología de Josep Rafael Carreras i Bulbena. V. Revista Parroquial de Música Sagrada, 1931, p. 16. 

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
José Jordán de Urríes Azara
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla I

1920-1931
Succeït per:
Carles Sanllehy i Girona