Josep Rovira i Bruguera
Josep Rovira i Bruguera (Barcelona, Barcelonès, 4 de juliol de 1865—Barcelona, Barcelonès, 29 d'abril de 1925), fou un industrial i polític català, fill de l'industrial Ramon Rovira i Casanella i oncle del realitzador cinematogràfic Francesc Rovira i Beleta.[1][2]
 Josep Rovira i Bruguera (1916) (1916)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juliol 1865 Barcelona |
| Mort | 29 abril 1925 (59 anys) Barcelona (Barcelonès) |
 Regidor i tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Industrial |
| Partit | Lliga Regionalista |
| Família | |
| Pare | Ramon Rovira i Casanella |
Propietari de la Fàbrica El Progreso a Sant Martí de Provençals (1914-1925), heretada del seu pare. Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de la Província de Barcelona (1922-1924), membre de la Llotja de Cereals de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. Militant de la Lliga Regionalista des de la seva fundació, fou escollit regidor i tinent d'alcalde del districte II antic de Barcelona en les eleccions municipals del 1905, el 1913 i el 1922. En les eleccions generals del 1918 fou elegit pel seu partit candidat a Corts pel districte de Tremp (Lleida). L'any 1915 facilità la cessió dels terrenys de les pedreres de la Foixarda (Montjuïc), propietat de la seva família, a l'Ajuntament de Barcelona per a destinar-los a parcs i jardins.[3][4][5] Fou president de l'Ateneu Obrer del Districte Segon (1907-1925) i caporal del sometent del districte II (1922-1925).[6]
Referències modifica
- ↑ «Josep Rovira i Bruguera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ ROVIRA DE SARALEGUI I VERGÉS, H. (2006).«Llinatges de pairalia: els Rovira de la Volta».Paratge, 19, 106.
- ↑ ARRANZ HERRERO, M. (1991). Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Barcelona: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, p. 184-189.
- ↑ Cessió dels terrenys de la Foixarda a l'Ajuntament de Barcelona pels hereus de Jacinta Bruguera i Rius, amb destinació a parcs i jardins. (La Vanguardia: 20.11.1915, p. 4).
- ↑ La Foixarda, el arbusto que entierra la memoria de la familia de canteros Foixart. Reportatge-entrevista a Carmen Rovira de Saralegui i Hugo Rovira de Saralegui per Jesús Sancho a La Vanguardia.
- ↑ CAÑELLAS JULIÀ, C. i TORAN BELVER, R. (2013). Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, p. 96 i 192.