Josep Samitier i Vilalta

futbolista espanyol

Josep Samitier i Vilalta, "Pep Samitier", (Barcelona, 2 de febrer del 1902 - Barcelona, 4 de maig del 1972) fou un futbolista i entrenador de futbol català.

Infotaula de personaJosep Samitier
FC Barcelona 1928-1929.JPG
modifica
Biografia
NaixementJosep Samitier Vilalta
2 de febrer de 1902
Barcelona, Catalunya
Mort4 de maig de 1972(1972-05-04) (als 70 anys)
Barcelona, Catalunya
Dades personals
Altres nomsL'home llagosta
Activitat
OcupacióFutbolista i entrenador de futbol modifica
Esportfutbol modifica
Posició a l'equipCentrecampista
Clubs juvenils
Anys Equip
1914-1917 FC Internacional
Clubs professionals
Anys Equip
1917-1919 FC Internacional
1919-1932 FC Barcelona 454 (333)
1932-1934 Reial Madrid 8 (4)
1936-1939 OGC Nice
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1920-1936[1] Catalunya Catalunya 26 (20)
1920-1931 Espanya Espanya 21 (2)
Equips entrenats
1936 Atlético de Madrid
1942 OGC Nice
1944-1947 FC Barcelona
Participà en
1924Jocs Olímpics d'estiu de 1924
1920Jocs Olímpics d'estiu de 1920 modifica
Medaller
Jocs Olímpics
Futbol
Plata Anvers 1920 futbol masculí

BiografiaModifica

 
El FC Barcelona, guanyador de la Copa del Rei de 1928. Drets: Forns (entr.), Mas, Castillo, Llorens, Walter, Guzmán, Carulla i Platko. Asseguts: Piera, Sastre, Samitier, Arocha i Sagi.
 
Placa en record a Josep Samitier a la seva casa natal del carrer del Comte d'Urgell, 194, de Barcelona

Format a l'Internacional de Sants, jugà de davanter centre i migcampista amb el FC Barcelona des de l'any 1919 fins al 1932 on va viure l'època daurada del club dels anys 20. Dotze Campionats de Catalunya, cinc copes d'Espanya i una Lliga coronaren la seva brillant trajectòria al club. 326 gols el situen com a tercer màxim golejador de la història del club de tots els temps darrere de Leo Messi i Paulí Alcàntara. Va rebre els sobrenoms del "mag" i "l'home llagosta". Posteriorment jugà breument al Madrid i al Niça (exiliat durant la guerra). Fou internacional amb la selecció catalana de futbol (21 partits i 15 gols aproximadament) entre 1920 i 1936 i amb l'espanyola entre 1920 i 1931, jugant 21 partits en els quals marcà 2 gols. Fou medalla d'argent als Jocs Olímpics de 1920 a Anvers.

L'aportació de Josep Samitier, però, no es va limitar a la seva destacada etapa com a jugador. L'any 1944 va iniciar una important etapa com a tècnic barcelonista que finalitzà el 1947. Amb la seva presència a la banqueta, l'equip es va proclamar campió de Lliga en la temporada 1944-45, un títol que es resistia des del 1929. A banda de la Lliga, Sami també va aconseguir la Copa Ajuntament de Vilafranca, la Copa d'Or de la República Argentina i la Copa Pavelló de l'Esport. La seva gran personalitat i psicologia i els seus mètodes (va introduir l'innovador 3-2-5 en comptes del clàssic 2-3-5) van fer campió de Lliga el Barça després de 16 anys. També fou secretari tècnic de Barça i Madrid.

L'any 1950 va recomanar el fitxatge de Ladislao Kubala al president Agustí Montal i Galobart.[2]

Molt popular a la seva època, la seva fama el portà a fer anuncis publicitaris i pel·lícules com Once pares de Botas. Juntament amb Ricard Zamora, Àngel Rodríguez, Ladislao Kubala i Joan Gamper, és l'únic futbolista que té un carrer amb el seu nom a Barcelona.

Samitier va morir la primavera de 1972 a Barcelona. És enterrat al Cementiri de les Corts (Barcelona), com altres jugadors del FC Barcelona.

Trajectòria esportivaModifica

Com a jugador

Com a entrenador

PalmarèsModifica

Com a jugador

Com a entrenador

ReferènciesModifica

  1. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  2. Cuadernos de Fútbol, Agustí Montal i Galobart: el gran presidente de la posguerra (castellà)

Enllaços externsModifica