Josep Samitier i Vilalta

futbolista català

Josep Samitier i Vilalta, "Pep Samitier", (Barcelona, 2 de febrer del 1902 - Barcelona, 4 de maig del 1972) fou un futbolista i entrenador de futbol català. Va ser internacional amb la selecció catalana i amb la selecció espanyola.

Plantilla:Infotaula personaJosep Samitier i Vilalta

(1929) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Josep Samitier Vilalta Modifica el valor a Wikidata
2 febrer 1902 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 1972 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsL'home llagosta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1914 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Juvenil
1914–1917 FC Internacional
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1917–1919 FC Internacional
1919–1932 FC Barcelona 454(333)
1932–1934 Reial Madrid CF 8(4)
1936–1939 OGC Nice
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1920–1931   Espanya 21(2)
1920–1936   Catalunya 26(20)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1936–1936 Atlètic de Madrid
1942–1942 OGC Nice
1944–1947 FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1924Jocs Olímpics d'Estiu de 1924
1920Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Olympics.com: jose-samitier-vilalta BDFutbol: 10194

Biografia

modifica
 
El FC Barcelona, guanyador de la Copa del Rei de 1928. Drets: Forns (entr.), Mas, Castillo, Llorens, Walter, Guzmán, Carulla i Platko. Asseguts: Piera, Sastre, Samitier, Arocha i Sagi.
 
Samitier amb Ricard Zamora en un partit del campionat de lliga de 1929
 
Placa en record a Josep Samitier a la seva casa natal del carrer del Comte d'Urgell, 194, de Barcelona

Fill de Josep Samitier Terán i Carolina Vilalta i Cubí. Va néixer al carrer Comte d'Urgell, número 194. El seu pare va morir quan tenia 5 anys.[1] Format a l'Internacional de Sants, jugà de davanter centre i migcampista amb el FC Barcelona des de l'any 1919 fins al 1932 on va viure l'època daurada del club dels anys vint del segle xx. Dotze Campionats de Catalunya, cinc copes d'Espanya i una Lliga coronaren la seva brillant trajectòria al club. 326 gols el situen com a tercer màxim golejador de la història del club de tots els temps darrere de Leo Messi i Paulí Alcàntara. Va rebre els sobrenoms del "mag" i "l'home llagosta". Posteriorment, jugà breument al Madrid i al Niça (exiliat durant la guerra). Fou internacional amb la selecció catalana de futbol (21 partits i 15 gols aproximadament) entre 1920 i 1936 i amb l'espanyola entre 1920 i 1931, jugant 21 partits en els quals marcà dos gols. Fou medalla d'argent als Jocs Olímpics de 1920 a Anvers.

L'aportació de Josep Samitier, però, no es va limitar a la seva destacada etapa com a jugador. L'any 1944 va iniciar una important etapa com a tècnic barcelonista que finalitzà el 1947. Amb la seva presència a la banqueta, l'equip es va proclamar campió de Lliga en la temporada 1944-45, un títol que es resistia des del 1929. A banda de la Lliga, Sami també va aconseguir la Copa Ajuntament de Vilafranca, la Copa d'Or de la República Argentina i la Copa Pavelló de l'Esport. La seva gran personalitat i psicologia i els seus mètodes (va introduir l'innovador 3-2-5 en comptes del clàssic 2-3-5) van fer campió de Lliga el Barça després de 16 anys. També fou secretari tècnic de Barça i del Reial Madrid.

L'any 1950 va recomanar el fitxatge de Ladislao Kubala al president Agustí Montal i Galobart.[2]

Molt popular a la seva època, la seva fama el portà a fer anuncis publicitaris i pel·lícules com Once pares de botas. Juntament amb Ricard Zamora, Àngel Rodríguez, Ladislao Kubala i Joan Gamper, és un futbolista que té un carrer amb el seu nom a Barcelona.

Samitier va morir la primavera de 1972 a Barcelona. És enterrat al Cementiri de les Corts (Barcelona), com altres jugadors del FC Barcelona.

Trajectòria esportiva

modifica

Com a jugador

Com a entrenador

Palmarès

modifica

Com a jugador

Com a entrenador

Referències

modifica
  1. Montclús i Esteban, Joaquim «Josep Samitier Vilalta, fill d'Esteve Sala?». La Vanguardia, 16-08-2020.
  2. Cuadernos de Fútbol, Agustí Montal i Galobart: el gran presidente de la posguerra (castellà)

Enllaços externs

modifica