Josep Simorra
Josep Simorra i Prujà (Barcelona, 26 de novembre de 1924 - 3 de març de 2013[1]) fou un baríton català.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 novembre 1924  Barcelona |
| Mort | 3 març 2013 (88 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Baríton |
| Instrument | Veu |
Durant el servei militar a Saragossa va provar la seva veu amb la mestra Luisa Pierrick que li va aconsellar que estudiés, però a casa preferien que es fes càrrec de la coneguda Sastreria Simorra, que era el negoci familiar. Es diplomà en Tall i Confecció el 1943.
Després de casar-se, amb major autonomia, va decidir fer una temptativa com a cantant i, el 1951, va cantar Marina al Centre Cultural de Barri Nou, a Barcelona. Tot i que va agradar prou, no es va mostrar completament satisfet amb els resultats i va decidir estudiar de debò, debutant de forma oficial al Gran Teatre del Liceu, el 1953, a Faust.[3] El 1973 deixà la seva activitat com a cantant professional per dedicar-se al negoci familiar. Cantà al costat de figures de la talla de Carlo Bergonzi, Renata Tebaldi, Mario del Monaco, Ana Maria Olaria o Alfredo Kraus.
Referències modifica
- ↑ «Esquela». [Consulta: 24 agost 2021].
- ↑ Quién es quién en España. Sor Angela de la Cruz, 2000, p. 1283.
- ↑ La Vanguardia del 15 de desembre de 1953