Josep Suñol i Capdevila
Josep Suñol i Capdevila (Barcelona, 1841 - Badalona, 1906) va ser un propietari i polític català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1841  Barcelona |
| Mort | febrer 1906 (64/65 anys) Badalona (Barcelonès) |
 Alcalde de Badalona | |
| 1r gener 1904 – 7 març 1904 ← Joaquim Costa i Alsina – Josep Valls i Riera → | |
| Activitat | |
| Ocupació | terratinent |
Nascut a Barcelona, cap a 1887 va instal·lar la seva residència a Badalona, on tenia propietats, i va començar a involucrar-se en la política municipal. Situat a l'òrbita del Partit Conservador, es va acabar integrant en l'anomenada Lliga Popular i va ser correligionari i seguidor de Joaquim Palay i Jaurés,[1] un dels representants més significatius de la política caciquista a la ciutat.[2] Entre 1893 i 1897 va ser regidor de l'Ajuntament de Badalona i durant la primera alcaldia de Palay (1894-1895) va esdevenir tercer tinent d'alcalde.[1] A més, en l'àmbit social també va ser successivament president i vicepresident de l'associació agrària Foment de l'Agricultura de Badalona.[1]
Després de deixar el consistori, el 1903 va ser nomenat jutge de pau suplent, però a finals d'any va participar a les eleccions municipals amb la Lliga Popular i va tornar a entrar com a regidor.[1] A més, va ser elegit alcalde de la ciutat, càrrec que va ocupar breument entre l'1 de gener i el 7 de març de 1904.[2] Va ser un dels períodes més caòtics i de descontrol de l'Ajuntament per part del caciquisme local, quan l'alcaldia va ser ocupada, a més d'ell, per altres seguidors i persones properes a Palay com Ramon Amat, Joaquim Costa o Josep Valls, fins que es va efectuar una inspecció administrativa que va suposar la suspensió del consistori per la ingent quantitat d'irregularitats que es van detectar.[2] Suñol ocupà el càrrec de regidor fins a la seva mort el febrer de 1906.[1]
En l'àmbit personal es va casar amb la barcelonina Trinitat Llobet i Sabater.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Palacio Serra, Francesc «El Foment de l'Agricultura de Badalona: un exemple d'associació agrària a la darreria del segle XIX». Carrer dels Arbres, 4a època, núm. 7, 2022, pàg. 136-137, 143.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Villarroya Font, Joan (dir.). Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999, p. 118, 120-121.