Obre el menú principal

Josep Subirà i Puig

Josep Subirà i Puig (Barcelona, 20 d'agost de 1882 - Madrid, 7 de gener de 1980) fou un escriptor, musicògraf i compositor català.

Infotaula de personaJosep Subirà i Puig
Biografia
Naixement 20 agost 1882
Barcelona
Mort 7 gener 1980 (97 anys)
Activitat
Ocupació Compositor, empresari, escriptor i musicòleg
Modifica les dades a Wikidata

Estudià dret a la universitat de Madrid i piano, harmonia i composició al Conservatori de Maria Cristina. Els la primera dècada del segle XX publicà el seu primer llibre sobre tema musical, i des de llavors es dedicà a la investigació musicològica. Traduí i adaptà rítmicament a la música una bona quantitat de lieders de Beethoven i Schumann. També és autor de diverses peces musicals com:

EscritsModifica

  • Iriarte i el melòlogo
  • La tonadilla escénica (1928-30), en tres volums,
  • Tonadillas teatrales inèditas, (1932), obres publicades per la BAE,
  • L'òpera en los teatros d'Europa, en 2 volums (1945),
  • Catàlogo musical de la Biblioteca Musical de Madrid, en col·laboració amb Higini Anglès (1946-51),
  • Cançons populars catalanes, (1948),
  • Historia y anecdotario del Teatro Real, (1949),
  • El Teatro del Palacio Real, (1949),
  • Temas musicales madrileños, Historia de la música española e hispanoamericana, (1953),
  • Catàlogo musical de la Biblioteca Municipal de Madrid, (1965),
  • Historia Universal de la Música,
  • Cien òperas: autores, personajes, argumentos,
  • La Bélgica que yo vi (València, 1919),
  • Una òpera española del siglo XVII, capítol desglossat del llibre La música de la Casa de Alba, d'ell mateix (Madrid, 1927),
  • Tonadillas satíricas y picarescas (Madrid, 1927), que ofereix una notable selecció de texts musicals.
  • Mi valle pirenaico, (Madrid, 1928), llibre que acumula tot l'interès d'una bella novel·la, on es presenten animes, tipus i costums d'una amagada regió muntanyosa, de la Cerdanya, i ofereix els més diversos aspectes; vides de camperols, vilatjans, contrabandistes i supersticiosos; escenes piscatòries, narracions de caça pels alts cims, descripció de paisatges grandiosos en ple Pirineu, acreditant-se Subirà Puig com un excel·lent literat que sabia agermanar, en un estil pulcre, la senzillesa més diàfana i l'elegància més exquisida, i, finalment, La participació musical en el antiguo teatro espanyol (1930), interessant cop d'ull als orígens i al desenvolupament de l'element musical en l'escena espanyola.

A Madrid fou secretari de l'Institut Espanyol de Musicologia, que havia estat fundat a Barcelona el 1944. Entre d'altres, va emprar el pseudònim de Mauricio Puig. L'alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván, el condecorà amb la medalla d'or de la Ciutat: se li havia concedit l'any 1971, però el Govern decidí no atorgar-li degut a les seves idees i que durant la II República havia escrit al diari El Socialista.

BibliografiaModifica