Josep Taxés i Mestres

Josep Taxés i Mestres (Barcelona, 18 d'octubre del 189019 d'abril del 1959) va ser un músic i prolífic compositor sardanista. El seu cognom es pronunciava com si s'hagués escrit Taixés.

Infotaula de personaJosep Taxés i Mestres
Biografia
Naixement18 octubre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 1959 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Activitat
Ocupacióempresari, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va començar a estudiar solfeig amb el mestre Rocamora, fins que el 1908 entrà a l'Schola Orpheonica del Palau de la Virreina i hi estudià piano amb Artur Marcet (més endavant, el 1928, Taxés ensenyà a la institució, i el 1932, en va ser bibliotecari). Amplià la seva formació fent cant amb Alexandre Marraco i harmonia, composició i instrumentació amb Amadeu Cristià i Rotches, Adrià Esquerra, Josep Serra i Josep Font i Sabaté. L'any 1913 debutà en el Teatre Bosque com a tenor; i durant una vintena d'anys actuà en teatres d'arreu de Catalunya i del món.[1]

Va estar a diverses entitats corals, com l'Orfeó de l'Agrupació Sardanista de Barcelona (1931), l'esbart infantil Gavines (1934) i el Cor de Pescadors de la Barceloneta, la secció sardanista dels Amics de la sagrada Família (1936) i la secció orfeònica del Casal Lleidatà de Barcelona; va ser fundador i mestre dels esbarts de Prats de Lluçanès i del de Girona. Intervingué com a secretari en la fundació el 1937 de l'entitat Autors i Compositors de Catalunya. L'any 1941 ensenyava en l'acadèmia Oliba, de Ripoll.[1]

Als anys 40, Taxés es va vincular a Santa Eulàlia de Riuprimer, com a fundador i mestre de l'Associació Coral La Flor i de l'esbart de la població; impulsà les caramelles i organitzà festes populars i, del 1942 en endavant, promogué en la vila representacions teatrals: comèdies, drames i sainets. Posà lletra als goigs de Santa Eulàlia de Mèrida [2] que era la patrona de Riuprimer. A més de les seves funcions de direcció, Taxés i Mestres també tocava el piano, la flauta i la gralla.[1]

Com a compositor sardanista afirmà que havia escrit cent noranta sardanes (algunes d'elles coescrites amb Josep Font i Sabaté), però també compongué obres per a orfeó, música sacra per a tres veus, goigs i música per a l'escena. Per al Teatre de la Natura va adaptar peces per a ser tocades per cobla i instrumentà per a aquesta formació una vuitantena de ballets populars catalans.[1]

Obres modifica

  • Dolor en la farsa, poema líric per a orquestra i veus solistes, amb lletra d'Enric Lluelles
  • Festa de joia i cants d'amor (1942), valset per a les caramelles amb lletra de Josep Taxés
  • Ja jay (1926), revista en setze quadres
  • Moreneta dels ulls negres (1943), caramelles amb lletra de J.Taxés
  • Nineta formosa, surt al balcó (1946), vals de caramelles amb lletra de J.Taxés
  • Nit de caramelles (1947), amb lletra de Mariano Castells
  • No val a badar (1946), corrandes de caramelles
  • Per un gall, apropósito relámpago (1928)
  • La vall dels follets, rondalla en dos actes (1938)

Música per a cobla modifica

(arranjaments de músiques populars)

Sardanes modifica

  • Aire lliure (1948)
  • Alícia (1951)
  • L'Àngel i la Maria
  • Angelina gentil (1926)
  • L'aplec de Sant Sebastià (1944), lletra de Joan Font i Farrés
  • La barretina d'en Simonet (1944), per a veu i piano, lletra de Josep Taxés
  • Camí de festa (1919), obligada de tible
  • Cançons de carrer (1934)
  • Cant de la mare
  • Carmina (1949), obligada de tenora
  • Catalunya avant (1922)
  • Caterineta
  • Colla Barcelona (1944)
  • Consol (1945), obligada de tible
  • Dansa de la mainada (1933), lletra de Josep Taxés
  • Les dansaires d'Horta (1948)
  • Dansaires de la Joan Maragall (1950)
  • Dansaires montserratins (1956)
  • Del cor de Girona (1926)
  • En Quel i la Mília (1935)
  • En Quico i la Mercè (1935)
  • L'encís de la dansa (1940)
  • L'encís d'una rosa (1939)
  • Entre jardins a Montjuïc (1932)
  • Escumes del Freixanet (1934)
  • L'esmolet (1953)
  • Festa de les Santes a Mataró (1924), en col·laboració amb Josep Font, obligada de tenora
  • La font dels pastors (1935)
  • La fontana de Gràcia (1957)
  • Francesca (1948), obligada de tenora
  • Francina (1942)
  • Gemma (1951)
  • El gegant enamorat (1920), obligada de fiscorn
  • La gentil pageseta (1946), lletra de Josep Taxés, dedicada a la seva germana Maria
  • Gentil sardanista, lletra de Julià Gual
  • Girona festiu
  • Idil·li d'amor (1932), obligada de tenora i tible
  • Jordi el pastoret (1950), obligada de flabiol
  • Margaridona (1955), per a piano, lletra de Josep Taxés
  • Maria bonica (1948)
  • La Maria de les Fontetes (1948)
  • Maria dels Àngels (1931)
  • Maria Dolors (1949)
  • Mercè (1935)
  • Nati (1934)
  • Ninetes de l'Agrupació (1934), per a piano, escrita en col·laboració amb Font i Sabaté
  • Les ninetes de Malgrat (1924), escrita en col·laboració amb Font i Sabaté
  • Orenetes jovençanes (1950)
  • El portal de Golmés (1954)
  • Records de Palamós (1917). Va ser la primera sardana que compongué, fruit d'una visita a Palamós formant part d'una companyia de sarsuela. Enregistrada per la cobla Montgrins [3]
  • Rosa Gemma (1950)
  • Rosella (1934)
  • Sang Nova (1934), obligada de tible
  • La sardana de l'Empordà, coescrita amb Font i Sabaté
  • La sardana de les mares
  • La senyora Conxita (1952)
  • Sketing
  • Sota l'olivera (1953)
  • El Torrent de les Flors (1954)
  • Vol de gavines (1935), obligada de tible
  • Revessses: Si compteu em trobareu (1950), Si l'encertes, l'endevines (1944) [4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «José Taxés Mestres». Carnet del sardanista, núm. 121, 1948, pàg. 3-4.
  2. «Partitura dels Goigs de Santa Eulàlia de Riuprimer». [Consulta: 19 desembre 2017].
  3. Sardanes a Palamós 8. Barcelona: PICAP, 2009. 
  4. «Llista de sardanes i peces de música per a cobla de Josep Taxés». [Consulta: 19 desembre 2017].

Enllaços externs modifica