Obre el menú principal

Joaquim Vallespí i Pòlit

violinista, instrumentista de flabiol i trombó, i compositor català (1885-1961)
(S'ha redirigit des de: Josep Vallespí i Pòlit)

Joaquim Vallespí i Pòlit (Torroella de Montgrí, 9 de març del 1885 - 5 de gener del 1961) va ser un músic, violinista, instrumentista de flabiol i trombó, i compositor, molt vinculat a la cobla-orquestra Els Montgrins.[1]

Infotaula de personaJoaquim Vallespí i Pòlit
Biografia
Naixement 9 març 1885
Torroella de Montgrí
Mort 5 gener 1961 (75 anys)
Torroella de Montgrí
Activitat
Ocupació Violinista i compositor
Gènere artístic Sardana
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Fill [nts 1] i germà [nts 2][nts 3] d'una família [nts 4] de músics, Joaquim Vallespí es formà artísticament amb el seu pare Enric Vallespí, amb Pere Rigau i amb Josep Pi (que li ensenyà harmonia i composició). El 1903, i juntament amb en Vicenç Bou, entrà a la cobla Els Montgrins i hi romangué durant dècades; al conjunt hi coincidí amb els seus germans Enric (que hi entrà al 1908) i Josep (1916), i hi exercí les funcions de representant, a partir del 1909, i de director musical des del 1930. El 1936 hagué de plegar de la formació torroellenca, i durant un temps formà part de la cobla-orquestra Emporitana, de Verges, abans de tornar als Montgrins el 1942, d'on sortí el 1945. S'enrolà a la Principal de l'Escala, on coincidí amb en Josep Blanch i Reynalt, i on es jubilà. Morí a Torroella.

Com a compositor, fou autor de més [2] de 110 sardanes, moltes de les quals enregistrades per la mateixa cobla Els Montgrins, així com altres peces de cant (caramelles, estudiantines) o ballables. Ensomni va ser la peça guanyadora per votació popular [3] de la primera "Audició Comentada de Sardanes Oblidades" que l'"Agrupació Sardanista Escalenca L'Avi Xaxu" va fer al gener del 2010, en el marc dels actes previs a la proclamació de l'Escala Ciutat Pubilla de la Sardana. Part del fons documental d'en Vallespí va ser lliurat pels seus germans al "Museu de la Sardana" de Girona, i el Museu de la Mediterrània de Can Quintana, a Torroella, custodia [4] instruments del músic.

Algunes de les seves interpretacions al violí adquiriren fama: Aires bohemios, de Pablo Sarasate; María de Padilla o Souvenir (extret d'un concert de Haydn). En altres facetes, va ser professor de música, i tingué per deixebles en Ricard Parés, l'Agustí Monguilod, en Joaquim Ferrer, en Joaquim Juanmiquel, en Joan Sadurní i altres. També es dedicà al cant coral, amb la direcció de l'"Orfeó Torroellenc" (del 1933), que el distingí atorgant-li la Batuta d'Honor. En una vessant diferent de la música, publicà poesies a la revista local Emporium. L'ajuntament de Torroella el distingí donant el seu nom a un carrer de la vila.

ObresModifica

  • Katime, fox

SardanesModifica

Selecció [2]

  • Aires del Ter (1949), enregistrada [disc 1]
  • Anneta (1939), obligada de tible
  • Avel·lina (1918), enregistrada [disc 2]
  • Cala Ferriola (1926), enregistrada [disc 3]
  • Del cor als llavis (1929)
  • Des d'enllà de la mar (1953), amb lletra d'Andreu Tey i Garriga
  • Ensomni (1936), amb lletres de Jaume Falcó i Jané i de Francesc Graells, enregistrada [disc 4]
  • Encisada (1905)
  • Esbojarrada (1930), obligada de tenora i tible
  • Estoig de perles (1905)
  • Flors i violes (1916)
  • Francesca (1936), obligada de tenora i fiscorn, enregistrada [disc 5]
  • Frisança (1909), obligada de tenora i fiscorn
  • Joiosa (1927), enregistrada [disc 6]
  • Lluna de mel (1924), enregistrada [disc 7]
  • Organyà (1950), enregistrada [disc 8]
  • Picarols (1918), obligada de tible
  • Plenitud (1927), obligada de tenora, enregistrada pels Montgrins amb Lluís Cotxo de solista [disc 6]
  • Primaveral (1915), obligada de tible
  • La troba del grallaire (1914), obligada de tible, enregistrada [disc 9]
  • Una refilada (1929), obligada de tible
  • Vol d'aliga (1928), obligada de tenora [disc 10]
  • Volves de neu (1917), obligada de tible, enregistrada [disc 10]

EnregistramentsModifica

  1. DC Cobla Ciutat de Girona. 50è. aplec de la sardana de Girona II. Manresa: CK Music, 2007. 
  2. Disc de 78 r.p.m. Els Montgrins. Sardanes. Barcelona: Odeon, 1922.  Ref A 138.601
  3. Disc de 78 r.p.m. Els Montgrins; La Principal de la Bisbal. Sardanes. Barcelona: Odeon, 1926.  Ref 102.089
  4. DC Els Montgrins. 125 anys montgrinejant. Barcelona: PICAP, 2009.  Ref. 91.0855-22
  5. LP Els Montgrins. Des del Montgrí (centenari de la cobla Montgrins). Barcelona: Foc Nou, 1984.  Ref. FLP 103
  6. 6,0 6,1 Disc de 78 r.p.m. Els Montgrins. Sardanas. Barcelona: Odeon, 1929.  Ref. 182.058
  7. Disc de 78 r.p.m. Els Montgrins. Sardanas. Barcelona: Odeon, 1924.  Ref. 101.137
  8. DC Cobla Ciutat de Girona. Sardanes a Organyà. Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2009.  Ref. AVS 5.2142
  9. Disc de 78 r.p.m. Els Montgrins. Sardanas. Barcelona: Odeon, 1914.  Ref. A 135.654
  10. 10,0 10,1 DC Cobla Genisenca. Taradell. Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 1999.  Ref. AVS 5.1663

NotesModifica

  1. Enric Vallespí i Simón (La Bisbal d'Empordà, 1859 - Torroella de Montgrí, 1931) aprengué música (clarinet i tenora) amb l'Avi Gich (fiscornaire, director de La Taponera i de la cobla-orquestra La Vella de Palafrugell) i amb Frederic Torrent Torrat (instrumentista de flauta, tible i contrabaix, futur membre de la Principal de Palafrugell). Després de passar per algunes petites formacions comarcals, vers el 1880 va ser contractat per l'orquestra Els Fatxendes de Sabadell. La seva estada al prestigiós conjunt s'acabà quan acudí a la crida que li féu en Pere Rigau per incorporar-se a la seva cobla Els Barretons, primer, i a l'orquestra "La Juventud Torroellense" (1884) després. En Rigau i en Vallespí fundaren, al 1884, una nova cobla-orquestra que agafaria força anomenada, Els Montgrins, i l'Enric Vallespí hi romangué fins al 1908, quan el substituí el seu fill Enric. El pare encara tocà a l'altra cobla torroellenca, "La Lira", entre 1908 i el 1924, abans de retirar-se de la música. A banda d'instrumentista de tenora i clarinet, també ensenyà música.
  2. Enric Vallespí i Pòlit (Torroella de Montgrí, 20 de febrer del 1891 - ?) va aprendre música amb el seu pare, Enric Vallespí i Simon, amb el seu germà Joaquim i amb en Pere Rigau. Al 1908 s'incorporà als Montgrins com a intèrpret de tenora, clarinet i saxòfon, i romangué a la formació gairebé tota la seva carrera. Acabada la guerra, i després d'un període d'absència forçat per circumstàncies, tornà a la cobla, en feu de representant (19461958) i sembla que fins i tot tingué la propietat del conjunt registrat a nom seu ( «La donació Font-Montgrins». Emporion, núm. 59, novembre 2011.) Clarinetista notable, hom en destacava l'execució de fragments d'òperes italianes (I puritani, de Bellini, Rigoletto, de Verdi) en adaptacions per a orquestra i clarinet solista; i el rosinc Jaume Brunet, Jaumet de Roses,+ li compongué expressament un concert per a clarinet i orquestra. Vallespí feu també de professor de música, amb alumnes com en Joan Lassús i Colomeda (l'Escala, 1901-1996), Joan Roviras (Joan de Verges), Joaquim Ribas (Quim de Serra) i Pere Cortada.
  3. Josep Vallespí i Pòlit (Torroella de Montgrí, 2 d'agost del 1895 - ?) va ser un distingit intèrpret de contrabaix. Encetà la seva formació musical fent cornetí amb en Martí Vidal (músic dels Montgrins al 1907). Al 1913 entrà a la "cobla La Lira", i al 1916 -després de dirigir breument l'orfeó de l'Ateneu de Torroella- es reuní amb els seus germans Enric i Joaquim als Montgrins. Les circumstàncies el forçaren a canviar d'instrument, i prengué classes de contrabaix de Pere Valls i Duran, professor del Conservatori de Música del Liceu. Amb el mestratge d'aquest, esdevingué un intèrpret de grans facultats que restà vinculat als Montgrins fins al 1939. Acabada la guerra, els germans Vallespí deixaren la cobla torroellenca i en Josep entrà immediatament de contrabaixista a la Principal de la Bisbal, on s'estigué la resta de la seva carrera, fins al 1960. De les seves interpretacions, hom en destaca la recreació que feia del primer temps de la Simfonia Inacabada de Schubert, de fragments de Shéhérazade de Rimski-Kórsakov, de les danses del príncep Igor de Borodín, del poema Canigó de Martínez Valls... Tingué per deixebles molts músics de cobles gironines: Joan Calsina (Montgrins), Josep Viader (La Principal de Girona), Martí Puntí (Amoga), Francesc Capellas (Principal de la Bisbal), Miquel Tauler (cobla Baix Empordà), Joan Fabra Bassegoda (cobla Girona). El tenora i compositor Ricard Viladesau, company de rengles a la Bisbal, li dedicà la sardana L'avi Pito al 1960. La filla d'en Josep, Anna Vallespí, també es dedicà al conreu de la música.
  4. Anna Vallespí i Dalmau, filla de Josep Vallespí, va ser pianista i professora de música. Estudià amb Josefina Pastells i, juntament amb una condeixeble, Anna M. Pardo, al 1975 establí una acadèmia de música a la Bisbal d'Empordà. A l'1 d'octubre del 1980 guanyà les oposicions a professora del conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, on ensenyà durant molts anys. Al llarg de la seva carrera tingué per alumnes, entre altres, la professora de música i directora de corals Imma Pascual, i la soprano Maite Mer. Morí el 15 de novembre del 2009 (Brugués i Agustí, Lluís. La música a la ciutat de Girona (1888-1985) [tesi doctoral]. Girona: Universitat de Girona, 1998. ISBN 9788469291603.  i Brugués i Agustí, Lluís «En record d'Anna Vallespí i Dalmau, pianista i professora de música». El Punt Comarques Gironines, 20-11-2009, pàg. 37.)

ReferènciesModifica

  1. Vilà, Enric «Els Vallespí, músics de Torroella». Llibre de la Festa Major de Torroella, 1976.
  2. 2,0 2,1 «Llista de sardanes de Joaquim Vallespí, al web "boig per la sardana"». [Consulta: 1 abril del 2014].
  3. Juvanteny, Montserrat «Dotze sardanes oblidades sonen de nou a L'Escala». Diari de Girona, 22-01-2010.
  4. «Museu de la Mediterrània: Fons de reserva». [Consulta: 1 abril del 2014].