Josep Vallverdú i Aixalà

Josep Vallverdú i Aixalà
	(2017)
Biografia
Naixement	9 juliol 1923 (101 anys); Lleida (Segrià)
Formació	Universitat de Barcelona - humanitats
Activitat
Ocupació	filòleg, professor d'educació secundària, traductor, escriptor, dibuixant
Membre de	Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1991–); Institut d'Estudis Catalans
Gènere	Dramatúrgia, novel·la infantil i assaig
Participà en
28 març 2022	Defensem l'escola en català
Obra
Localització dels arxius	Universitat de Lleida ; Universitat de Lleida ;
Premis
	(2023) Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya; (2021) Premi Martí Gasull i Roig - especial del jurat; (2019) Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya; (2013) Premi Canigó; (2012) Premi Jaume Fuster; (2002) Premi Trajectòria; (2000) Premi d'Honor de les Lletres Catalanes; (1991) Prix Bernard Versele - quatre chouettes (fr) ; (1988) Creu de Sant Jordi; (1983) Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles; (1963) Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ;
	Veu: Josep Vallverdú i Aixalà
Lloc web	https://www.vallverdu.org/

Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 9 de juliol de 1923) és un narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista català de reconeguda trajectòria en la literatura infantil i juvenil, autor de més de dues-centes obres.^[1] La Generalitat de Catalunya va declarar el 2023 Any Josep Vallverdú per commemorar el centenari del seu naixement.^[2]

Biografia

A causa de les tropes i bombardejos de Franco, la família marxà de Lleida. Es refugiaren a Puiggròs i després a Sant Martí de Maldà. Al final de la Guerra Civil se'n tornaren a Lleida i al cap d'un any es traslladaren a Barcelona perquè ell hi estudiés el Batxillerat.^{[cal citació]}

El 1945 es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Durant molts anys exercí de catedràtic d'institut. Durant aquella etapa, i des de 1960, en què va publicar la seva primera novel·la El venedor de peixos, es va dedicar principalment a la narrativa infantil i juvenil.^[3] Després de la seva jubilació, l'any 1988, s'ha dedicat més al que ell anomena «llibres personals», bàsicament dietaris, reculls d'articles de premsa, relats de viatges i assajos sobre la seva pròpia obra.^[3]

Ha traduït al català obres de Jack London, Jean Piaget, Edgar Allan Poe, Gianni Rodari i Oscar Wilde,^[4] i una trentena d'obres seves han estat traduïdes al castellà.^[3]

Juntament amb Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas i Emili Teixidor, també autors de narrativa infantil o juvenil, han estat denominats «pòquer d'asos» de la seva especialitat.^[3]

El seu fons ha estat donat per ell mateix a la Universitat de Lleida, i consta de més de 4.000 volums, a més de documentació personal i altres objectes, com mencions i premis rebuts.^[5]

Premis i reconeixements

La Paeria de Lleida convoca anualment el Premi Josep Vallverdú des de l'any 1984. El 2000 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2002 el Premi Trajectòria.^[6] El 2004 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.^[4]

Josep Vallverdú és fill adoptiu de la ciutat de Balaguer des del 2016 i fill predilecte de Lleida des del 2020.^[7]^[8] L'any 2019, el Govern li atorgà la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya «per la tasca com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista, especialment en el món de la literatura infantil».^[9] Les jornades Encontats de Balaguer inauguraren el 2020 a la plaça del Pou de la capital de la Noguera una escultura dedicada al popular personatge del gosset Rovelló, el gran èxit literari infantil de l'escriptor lleidatà.^[10]

La celebració de l'Any Vallverdú, per commemorar el centenari de l'escriptor, va començar el mes de febrer de 2023, amb un acte institucional a l'Auditori Enric Granados de Lleida. Al llarg de l'any es van organitzar més de dues-centes activitats per tot Catalunya i la clausura de la commemoració va tenir lloc el 3 de desembre de 2023 al teatre Municipal de Balaguer.^[11]

Obra infantil (selecció)

Trampa sota les aigües, 1963. (Premi Joaquim Ruyra 1963) ISBN 978-8427971141
Rovelló, 1969 (Premi Josep M. Folch i Torres 1968). Novel·la. Narra la vida d'un gos. Ha estat adaptat per fer-ne una sèrie de dibuixos animats. ISBN 978-8424664978
En Roc Drapaire, 1971 (Premi Josep M. Folch i Torres 1970). ISBN 978-8424664732
L'home dels gats, 1972. Novel·la. Un escultor deixa la ciutat per anar a viure en un poble aïllat a la muntanya, on es fa amic de molts nens. ISBN 978-8424681463
Un cavall contra Roma 1976. Aquesta narració recorda l'aventura del príncep iber del poble dels ilergets, pres com a esclau per un centurió romà. Però encara que actuï com un esclau, mai deixarà de sentir l'orgull de ser príncep i lluitarà en tot moment, amb serenitat i valor, per recobrar la llibertat.
Saberut i Cua-Verd, 1982 (Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles). Narracions sobre la vida en un poble posades en boca d'un llangardaix (Cua-Verd) i un colom (Saberut) que són amics i se les expliquen. El llangardaix explica històries antigues i el colom el que passa actualment.
Els amics del vent, 1986. ISBN 8424672127
Bestiolari, 2010
Proses de Ponent^[12]
El testament de John Silver^[13]
El vuitè nan (La Galera, 2022). Novel·la. Revisió del conte de La Blancaneu i els set nans. ISBN 978-84-246-7179-2^[14]

Referències

↑ González Farran, Albert. «Quan algú mor, el seu eco s'esmorteeix en només dos anys». Ara, 28-09-2022. [Consulta: 29 setembre 2022].
↑ «El Govern oficialitza el 2023 com a any Vallverdú, Oró i Seguí». Nació Lleida, 30-08-2022. [Consulta: 29 setembre 2022].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Pujol-Valls, Maria «Els llibres personals de Josep Vallverdú: la frustració en l'ancianitat» (pdf). Llengua i Literatura, 23, 2013, pàg. 67-87. DOI: 10.2436/20.2502.01.62 [Consulta: 31 març 2022].
↑ ^4,0 ^4,1 Fabregat Palau, Gemma «Josep Vallverdú, passeig d'aniversari. Vallverdú al món» (pdf). Llengua i Literatura, 25, pàg. 223-224 [Consulta: 31 març 2022].
↑ «Fons Josep Vallverdú. Fons». Universitat de Lleida. Unitat de Biblioteca i documentació, 24-04-2024. [Consulta: 27 novembre 2024].
↑ «Premi Trajectòria». [Consulta: 12 setembre 2019].
↑ «Balaguer nomenarà Josep Vallverdú fill adoptiu de la ciutat». naciodigital.cat, 04-11-2016 [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ «Josep Vallverdú, fill predilecte de Lleida». Paeria de Lleida, 23-10-2020. [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ «Josep Vallverdú, medalla d'Or de la Generalitat». ACN, 26-11-2019. [Consulta: 26 novembre 2019].
↑ «Homenatge a Josep Vallverdú a l'Encontats de Balaguer». Segre, 16-09-2020 [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ Salvà, Bernat. «Balaguer acull l'acte de cloenda de l'Any Josep Vallverdú». El Punt Avui, 03-12-2023. [Consulta: 3 desembre 2023].
↑ Llavina, Jordi «Aromes de ponent». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, 12-2010, p. 72. ISSN: 1695-2014.
↑ Sotorra, Andreu «10 títols imprescindibles. Biblioteques per a lectors de guant blanc». La biblioteca Ideal. L'ideal de Biblioteca (Ara), 23-04-2015 [Consulta: 28 abril 2015].
↑ «Josep Vallverdú «actualitza» el conte de la Blancaneu amb el llibre «El vuitè nan»». Nació Lleida. [Consulta: 30 març 2022].

Vegeu també

Catalunya Visió

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Vallverdú i Aixalà

«Josep Vallverdú i Aixalà». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Josep Vallverdú a LletrA
Tot el temps del món: Vallverdú (TV3, 2023)
Any Josep Vallverdú. (Lloc web oficial)

[1] González Farran, Albert. «Quan algú mor, el seu eco s'esmorteeix en només dos anys». Ara, 28-09-2022. [Consulta: 29 setembre 2022].

[2] «El Govern oficialitza el 2023 com a any Vallverdú, Oró i Seguí». Nació Lleida, 30-08-2022. [Consulta: 29 setembre 2022].

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Pujol-Valls, Maria «Els llibres personals de Josep Vallverdú: la frustració en l'ancianitat» (pdf). Llengua i Literatura, 23, 2013, pàg. 67-87. DOI: 10.2436/20.2502.01.62 [Consulta: 31 març 2022].

[:1-4] 4,0 ^4,1 Fabregat Palau, Gemma «Josep Vallverdú, passeig d'aniversari. Vallverdú al món» (pdf). Llengua i Literatura, 25, pàg. 223-224 [Consulta: 31 març 2022].

[5] «Fons Josep Vallverdú. Fons». Universitat de Lleida. Unitat de Biblioteca i documentació, 24-04-2024. [Consulta: 27 novembre 2024].

[6] «Premi Trajectòria». [Consulta: 12 setembre 2019].

[7] «Balaguer nomenarà Josep Vallverdú fill adoptiu de la ciutat». naciodigital.cat, 04-11-2016 [Consulta: 24 octubre 2020].

[8] «Josep Vallverdú, fill predilecte de Lleida». Paeria de Lleida, 23-10-2020. [Consulta: 24 octubre 2020].

[9] «Josep Vallverdú, medalla d'Or de la Generalitat». ACN, 26-11-2019. [Consulta: 26 novembre 2019].

[10] «Homenatge a Josep Vallverdú a l'Encontats de Balaguer». Segre, 16-09-2020 [Consulta: 24 octubre 2020].

[11] Salvà, Bernat. «Balaguer acull l'acte de cloenda de l'Any Josep Vallverdú». El Punt Avui, 03-12-2023. [Consulta: 3 desembre 2023].

[Sapiens-12] Llavina, Jordi «Aromes de ponent». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, 12-2010, p. 72. ISSN: 1695-2014.

[13] Sotorra, Andreu «10 títols imprescindibles. Biblioteques per a lectors de guant blanc». La biblioteca Ideal. L'ideal de Biblioteca (Ara), 23-04-2015 [Consulta: 28 abril 2015].

[14] «Josep Vallverdú «actualitza» el conte de la Blancaneu amb el llibre «El vuitè nan»». Nació Lleida. [Consulta: 30 març 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]