Josep Vallverdú i Aixalà
Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 9 de juliol de 1923)[1] és un narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista català de reconeguda trajectòria en la literatura infantil i juvenil.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juliol 1923 (98 anys) Lleida (Segrià) |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, escriptor |
| Membre de | |
| Gènere | Dramatúrgia, novel·la infantil i assaig |
Premis
| |
| Lloc web | vallverdu.org |
 | |
BiografiaModifica
A causa de les tropes i bombardejos de Franco, la família marxà de Lleida. Es refugiaren a Puiggròs i després a Sant Martí de Maldà. Al final de la guerra civil se'n tornaren a Lleida i al cap d'un any se'n van a Barcelona perquè ell hi estudiés Batxillerat.
El 1945 es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Durant molts anys exercí de catedràtic d'institut.[1] Durant aquella etapa, i des de 1960, en què va publicar la seva primera novel·la El venedor de peixos, es va dedicar principalment a la narrativa infantil i juvenil.[2] Després de la seva jubilació, l'any 1988, s'ha dedicat més al que ell anomena «llibres personals», bàsicament dietaris, reculls d'articles de premsa, relats de viatges i assajos sobre la seva pròpia obra.[2]
Ha traduït al català obres de Jack London, Jean Piaget, Edgar Allan Poe, Gianni Rodari i Oscar Wilde.[3] I una trentena d'obres seves han estat traduïdes al castellà.[2]
Juntament amb Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas i Emili Teixidor, també autors de narrativa infantil o juvenil, han estat denominats «pòquer d'asos» de la seva especialitat.[2]
Premis i reconeixementsModifica
L'any 2019, el Govern li atorgà la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya «per la tasca com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista, especialment en el món de la literatura infantil».[4]
La Paeria de Lleida convoca anualment el Premi Josep Vallverdú des de l'any 1984.
El 2000 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes; el 2002 el Premi Trajectòria.[5]
El 2004 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.[3]
Josep Vallverdú és fill adoptiu de les ciutats de Balaguer des del 2016 i de Lleida des del 2020.[6][7]
Les jornades Encontats de Balaguer inauguraren el 2020 a la plaça del Pou de la capital de la Noguera una escultura dedicada al popular personatge del gosset Rovelló, el gran èxit literari infantil de l'escriptor lleidatà.[8]
Obra infantil (selecció)Modifica
- Trampa sota les aigües, 1963. (Premi Joaquim Ruyra 1963) ISBN 978-8427971141
- Rovelló, 1969 (Premi Josep M. Folch i Torres 1968). Novel·la. Narra la vida d'un gos. Ha estat adaptat per fer-ne una sèrie de dibuixos animats. ISBN 978-8424664978
- En Roc Drapaire, 1971 (Premi Josep M. Folch i Torres 1970). ISBN 978-8424664732
- L'home dels gats, 1972. Novel·la. Un escultor deixa la ciutat per anar a viure en un poble aïllat a la muntanya, on es fa amic de molts nens. ISBN 978-8424681463
- Un cavall contra Roma 1976. Aquesta narració recorda l'aventura del príncep iber del poble dels ilergetes, pres com a esclau per un centurió romà. Però encara que actuï com un esclau, mai deixarà de sentir l'orgull de ser príncep i lluitarà en tot moment, amb serenitat i valor, per recobrar la llibertat.
- Saberut i Cua-Verd, 1982 (Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles). Narracions sobre la vida en un poble posades boca d'un llangardaix (Cua-Verd) i un colom (Saberut) que són amics i se les expliquen. El llangardaix explica històries antigues i el colom el que passa actualment.
- Els amics del vent, 1986. ISBN 8424672127
- Bestiolari, 2010[9]
- Proses de Ponent[10]
- El testament de John Silver[11]
- El vuité nan (La Galera, 2022). Novel·la. Revisió del conte de Blancaneu i els set nans.[12] ISBN 978-84-246-7179-2
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Josep Vallverdú i Aixalà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Pujol-Valls, Maria «Els llibres personals de Josep Vallverdú: la frustració en l'ancianitat» (pdf). Llengua i Literatura, 23, 2013, pàg. 67-87. DOI: 10.2436/20.2502.01.62 [Consulta: 31 març 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Fabregat Palau, Gemma «Josep Vallverdú, passeig d'aniversari. Vallverdú al món» (pdf). Llengua i Literatura, 25, pàg. 223-224 [Consulta: 31 març 2022].
- ↑ «Josep Vallverdú, medalla d'Or de la Generalitat». ACN, 26-11-2019. [Consulta: 26 novembre 2019].
- ↑ «Premi Trajectòria». [Consulta: 12 setembre 2019].
- ↑ «Balaguer nomenarà Josep Vallverdú fill adoptiu de la ciutat». naciodigital.cat, 04-11-2016 [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Josep Vallverdú, fill predilecte de Lleida». Paeria de Lleida, 23-10-2020. [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Homenatge a Josep Vallverdú a l'Encontats de Balaguer». segre.com, 16-09-2020 [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ El Museu de la Vida Rural presenta el Bestiolari de Josep Vallverdú[Enllaç no actiu]
- ↑ Llavina, Jordi «Aromes de ponent». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 72. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Sotorra, Andreu «10 títols imprescindibles. Biblioteques per a lectors de guant blanc». La biblioteca Ideal. L'ideal de Biblioteca (Diari Ara), 23-04-2015 [Consulta: 28 abril 2015].
- ↑ «Josep Vallverdú «actualitza» el conte de la Blancaneu amb el llibre «El vuitè nan» | NacióLleida». NacióLleida. [Consulta: 30 març 2022].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Vallverdú i Aixalà |