Josep de Campderrós i Pascual

Organista i compositor català (1742-1900)
(S'ha redirigit des de: Josep de Campderrós)

Josep de Campderrós i Pascual (Barcelona, 1742Santiago de Xile, 1812) va ser un compositor i organista barceloní que va desenvolupar el seu treball artístic en a Santiago de Xile. Es va casar el 2 de gener de 1797, als seus 55 anys d'edat amb una dona d'origen xilè Maria de les Nieves Machado Penochena.

Infotaula de personaJosep de Campderrós i Pascual
Biografia
Naixement1742 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIX (>1811) Modifica el valor a Wikidata
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómestre de capella, organista Modifica el valor a Wikidata
MovimentClassicisme Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Campderrós,_José_de Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Josep de Campderrós i Pascual va néixer a Barcelona en 1742, fill de Martín de Campderrós i Magdalena Pascual. Els primers anys es va dedicar al comerç, ofici que el va portar a Lima, el Perú, on després d'ingressar com a llec espanyol de l'Ordre de la Bona Mort, es va transformar en director de cor i mestre de capella.

Després de guanyar el concurs corresponent va obtenir el mateix lloc en la Catedral Metropolitana de Santiago de Xile, entre 1793 fins a la seva mort en 1812. Allí es troben encara els manuscrits de les seves 86 obres conegudes, compostes per 22 peces de caràcter profà (nadales i àries), 15 misses i altres 48 obres litúrgiques (himnes, salms, oficis de difunts, etc.).

El pare de la musicologia xilena, Eugenio Pereira Salas, el considerava el major exponent de la música que va treballar en aquest país.

Trenta anys més tard, es va interpretar en la catedral de Santiago una reconstrucció de la seva Missa en Sol major. Va tenir molt d'èxit, per la qual cosa també va ser gravada en disc.

Es desconeix pràcticament la seva vida fora de Xile, únicament l'embarcament realitzat a Cadis l'any 1774 i el seu treball a Lima. Així mateix gràcies al compositor José Zapiola Cortés, se sap de les primeres nocions de Campderrós a Santiago de Xile. Segons Cortès, en la seva obra Records de trenta anys (1881) defensa que " el repertori de la catedral es componia íntegrament del que havia escrit Campderrós, llec espanyol de la Bona Mort, que s'havia portat de Lima per a organitzar la capella en els últims anys del segle passat".[1]

Samuel Clar Valdés en 1977 va realitzar el primer estudi biogràfic sobre Campderrós, en el qual ho reflecteix com un home modest, amable, molt treballador i aplicat en la seva labor de músic i de mestre de capella. Les seves obres, escrites amb molt bona cal·ligrafia, van ser copiades i reeditades durant tot el segle XIX (algunes d'elles amb acompanyament d'orgue).

En l'Arxiu d'Índies (Contractació, lligalls 5519 i 1777), on es troben documents sobre l'embarcament de Campderrós (com a carregador, els quals eren els que viatjaven a les Índies per a comerciar) per a la mar del Sud. En un dels documents s'hi hagi una inscripció d'ell: "Don Joseph Campderrós BC, blanc tancat de barba, 32 anys" i amb data de naixement de 1742. Així mateix Campderrós va embarcar amb 1136 pams de mercaderies (valorades en 300.000 maravedissos de plata) en els cellers d'Aquil·les. Per a poder viatjar amb els seus objectes personals va haver de pagar 4 pesos: "Un bagul amb roba del seu ús, el seu llit, una frasquera i un embolcall que mesura sis pams". Per testimoniatges, dates, destí i signatura no hi ha un altre Campderrós com a passatger en aquest navili però es desconeix encara la seva transformació en compositor a Lima. Encara que Rodolfo Barbacci en les seves Anotacions per a un diccionari biogràfic musical peruà (1949,436) cita que Campderrós era "molt ben considerat com a músic en la seva època, va anar a Lima director de cor i mestre de capella". No obstant això, es desconeix la seva educació i formació musical d'aquest compositor barceloní que es va traslladar a Cadis i d'allí a Santiago de Xile com a compositor i mestre de capella.

Segons els testimoniatges de José Zapiola en Records del segle XVIII, l'única orquestra que hi havia a Santiago era la que hi havia en la catedral formada per vuit instruments (òrgan, tres cantants, el mestre de capella, etc.) però que després de l'arribada de Campderrós des de Lima en 1793 per a ser el nou mestre de capella de la catedral de Santiago de Xile, el nombre d'integrants augment. Campderrós va arribar a incloure fins a violins i instruments de vent-fusta. Les quatre peces que va compondre Campderrós en aquesta època (1793), van destinades per a dos violins, dues flautes i dos oboès.

Cal destacar que durant aquesta etapa, Campderrós es va veure influenciat per alguns compositors contemporanis a ell com Antonio Aranaz a l'hora de compondre pistes de bitlles i la seva nadala A caça d'ànimes té una "tonada a sol obligada de clarinet". Després de quatre anys, la presència de Campderrós en la catedral xilena era sòlida després de tenir un gran activitat musical.

Pel seu estil a l'hora de compondre, podríem situar a Campderrós dins del preclassicisme, reflectint els grans coneixements que tenia tant en la composició i de l'ús de les veus. Les seves obres tenien una bona cal·ligrafia com és en el cas de la Missa en Sol major amb escales ascendents i descendents en el Credo i vuitenes paral·leles en el Crucifixus.

Finalment es creu que va morir en 1812, quan van nomenar l'1 de desembre d'aquest mateix any al seu successor José Antonio González amb el següent decret: "puix que es troba vaca la plaça de mestre de capella d'aquesta mateixa santa església, per defunció de don Josep Campderrós, que l'obtenia".[2]

Obres modifica

  • Celebremos con pompa, villancet
  • De los coros celestiales, villancet
  • Laudate Dominum, salm a 4 amb violins i baix continu[3]
  • Missa en Sol major per a dues tiples, un baix, dues flautes, dos oboès, dues trompes, dos violins, baix continu i cor Partitures
  • Mísero corazón, en tres moviments
  • Pastoral

Notes modifica

  1. Claro Valdés, Samuel «José de Campderrós (1742-1812): de mercader català a mestre de capella a Santiago de Xile». Revista de musicología del CSIC, 1975, pàg. 123-134.
  2. Claro Valdés, Samuel. «Campderrós, José», Diccionario de la Música Espanyola e Hispanoamericana. Vol.2. Madrid: SGAE, 1999, p. 971-974. 
  3. Fragment 1 de la partitura, reconstruïdaGloria, fragment II de la partitura reconstruïdaSicut erat, fragment III de la partitura reconstruïda