Josep de Togores i Sanglada

escriptor, polític i militar mallorquí

Josep de Togores i Sanglada (Mallorca, 12 de juliol del 1767 - 1831), fill d'Antoni de Togores i Nét (1740-1805) i Joana Sanglada i Rossinyol, novè comte d'Aiamans i baró de Lloseta, fou un escriptor, polític i militar mallorquí.[1]

Infotaula de personaJosep de Togores i Sanglada
Biografia
Naixement12 juliol 1767 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1831 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg  Capità general de Mallorca
1809 – 1809
← José Vargas
Activitat
OcupacióPolític, escriptor i militar Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

S'instruí al Col·legi de Nobles de Sant Pau de València, i el 1780 començà la seva carrera militar (el 1810 obtingué el grau de brigadier). Intervingué en la Guerra Gran contra França (1793-1795), i l'any 1812 es traslladà de Mallorca a la Península en companyia de les tropes expedicionàries que batallaren a València i a Múrcia. Fou president de la Junta Suprema de Govern de les Balears i vocal de la Junta Suprema Central; també formà part de la comissió que s'ocupà de la preparació de la convocatòria de les Corts de Cadis (1812). De l'agost de 1820 fins al març de 1821 reeixí governador militar interí de Menorca, on establí relacions amb el reconegut il·lustrat Antoni Febrer i Cardona.[2] Al llarg de la seva vida afavorí certament el desenvolupament econòmic i cultural de Mallorca, mercès la seva intervenció en la Societat Econòmica d'Amics del País (de la que esdevingué director posteriorment) i a l'ajuntament de Palma, on actuava com a regidor perpetu i, durant un breu lapse, ensems com a encarregat del Consolat de Mar i Terra. Compongué poesies en català, traduí les Noches lúgubres de Cadalso així com altres obres pertanyents a autors clàssics, i compongué, altrament, una ortografia i un diccionari «de la llengua mallorquina».[3]

ObraModifica

L'obra literària de Togores Sanglada es va moure entre el neoclassicisme i la poesia rococó.[2] La seva poesia sentimental destaca pel seu lirisme intens, contraposat totalment al caràcter neoclàssic, però també té un gruix important de composicions didàctiques i filosòfiques que l'acosten al caràcter il·lustrat.[4] Per altra banda, fou un gran admirador de la poesia popular oral del seu temps, la qual va recollir amb esperit de precursor del folclorisme. La seva condició de poeta i de propietari agrícola el va portar a tenir contactes freqüents amb els glosadors, sovint treballadors de camp, els quals admirava per la seva gran capacitat d'improvisació i d'adaptació. Aquesta admiració per les composicions populars i les gloses improvisades condicionaren la seva obra, i fins i tot va practicar puntualment el gènere de la glosa improvisada.[2]

Dissortadament, gran part de sa producció resta encara avui inèdita.[2]

ReferènciesModifica

  1. Mas i Vives, Joan. Josep de Togores i Sanglada, comte d'Aiamans, 1767-1831: biografia d'un il·lustrat liberal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Oriol, Carme; Samper  , Emili (eds.). Història de la literatura popular catalana. Alacant / Palma / Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2017, p. 222. ISBN 9788484246695 [Consulta: 7 juliol 2020]. 
  3. «Josep de Togores i Sanglada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Miralles i Montserrat, Joan. Antologia de textos de les Illes Balears: Segles xvii-xviii. v. II. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 222-223. ISBN 8484158330 [Consulta: 7 juliol 2020]. 

Enllaços externsModifica