Joseph Bédier

Charles Marie Joseph Bédier (París, 28 de gener de 1864 - Le Grand-Serre, Drôme, 29 d'agost de 1938) fou un romanista francès, especialista en critica textual i literatura medieval.

Infotaula de personaJoseph Bédier
Joseph Bedier portrait.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charles Marie Joseph Bédier Modifica el valor a Wikidata
28 gener 1864 Modifica el valor a Wikidata
6è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 1938 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Le Grand-Serre (França) Modifica el valor a Wikidata
President Aliança Francesa
1934 – 1937
← Raymond Poincaré
Administratiu
1929 – 1936
← Maurice CroisetEdmond Faral →
Seient 31 de l'Acadèmia Francesa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure
Liceu Louis-le-Grand Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiGaston Paris Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballCiència de la literatura i filologia romànica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCatedràtic, crític literari, filòleg i romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France (1903–1936)
Universitat de Caen
Universitat de Friburg
La Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsJean Bédier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareAdolphe Bédier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansÉdouard Bédier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

VidaModifica

Bédier va néixer a París, però va passar tota la seva infància i adolescència de l'illa de la Réunion i només va anar a París el 1883 per entrar a l'École normale supérieure, on es formaven els professors de secundària, fins a acabar els estudis amb l'agregació (obtenció d'una plaça de professor). A més, va assistir a les classes de Gaston Paris, que es convertiria en el seu mestre, a l'École pratique des hautes études i al Collège de France. Després de ser professor un temps a la universitat de Friburg (1889-1891), va tornar a França a la Universitat de Caen. El 1893 va obtenir el grau de doctor amb una tesi principal sobre els fabliaux[1] i va esdevenir professor a l'École normale supérieure el mateix any i el 1903 va ser nomenat catedràtic de llengua i literatura francesa medievals al Collège de France, on succeí Gaston Paris.

A l'inici de la Guerra Mundial, 1914, va posar-se a disposició del govern pels coneixements d'alemany que tenia. Restà treballant pel govern fins a 1920. D'aquesta època són un parell de publicacions no filològiques sobre les atrocitats comeses pels soldats alemanys, fetes a partir de diaris d'aquests mateixos soldats.[2]

El 1920 va ser escollit membre de l'Académie Française, com a successor d'Edmond Rostand i va llegir el discurs d'ingrés el 1921. El 1929 fou nomenat administrador del Collège de France, càrrec que va alentir la seva producció científica. El 1936 es jubilà del Collège de France. El 1937 va rebre la Grand-croix de la Légion d’honneur i morí poc després.

Obra [cal citació]Modifica

Bédier va dedicar tota la seva recerca filològica a la literatura francesa medieval, preocupant-se de l'establiment dels textos i dels seus orígens. Dues obres seves han marcat metodològicament la història de la filologia romànica del segle XX. D'una banda, Légendes épiques, recherches sur la formation des chansons de geste on formula la teoria, contrària a la del seu mestre Gaston Paris, que les cançons de gesta són obres creades en el segle XI i fruit del geni individual d'un autor (teoria "individualista") i lligades als interessos creats pels centres i rutes de pelegrinatge. Les seves teories foren contestades per Menéndez Pidal.

D'altra banda, l'estudi de crítica textual sobre el Lai de l'Ombre va revolucionar també la crítica textual, basant-se en el criteri del "codex optimus", i va enfrontar-se al mètode lachmanià que predominava aleshores.

També els estudis sobre la llegenda de Tristany i Isolda i sobre els fabliaux marcaren la seva època.

Publicacions [cal citació]Modifica

  • Le Lai de l’ombre, 1890
  • Le Fabliau de Richeut, 1891
  • Les Fabliaux, études de littérature populaire et d’histoire littéraire du Moyen Âge, 1893
  • De Nicolao Museto (gallice Colin Muset), francogallico carminum scriptore, 1893
  • Le Roman de Tristan et Iseut 1900 [obra de creació, o de recreació, feta per ell a partir dels textos medievals, tots fragmentaris, que es conserven de la llegenda de Tristany i Isolda; va ser traduïda al català per Carles Riba: Bédier, Joseph, El romanç de Tristany i Isolda, traducció i nota preliminar de Carles Riba, presentació de Martí de Riquer, Quaderns Crema, Barcelona, 1992]
  • Le Roman de Tristan par Thomas, 2 vol., 1902-1905
  • Études critiques, 1903
  • Les Deux Poèmes de la Folie Tristan, 1907
  • Légendes épiques, recherches sur la formation des chansons de geste, 1908-1913 [segona edició 1922]
  • Les Chansons de croisade, 1909
  • Les Chansons de Colin Muset, 1912
  • La Chanson de Roland, édition critique, 1920
  • La Chanson de Roland, d'après le manuscrit d'Oxford, 1922
  • Commentaires sur la Chanson de Roland, 1927

ReferènciesModifica

  1. I una secundària sobre Colin Muset.
  2. Les Crimes allemands d’après les témoignages allemands, 1915 i Comment l’Allemagne essaie de justifier ses crimes, 1915.

BibliografiaModifica

  • Corbellari, Alain, Joseph Bédier. Écrivain et philologue, Paris, Droz, 1997
  • Lot, Ferdinand, Joseph Bédier. 1864-1938, Paris, Droz, 1939

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Bédier